Carme Riera i Les darreres paraules

L’escriptora Carme Riera ha visitat Lleida per promocionar la seua novel.la Les Darreres Paraules, guanyadora del 36è premi Sant Joan dotat amb 35.000 euros. El llibre justifica la vida de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, segons l’escriptora. Precisament situa aquest personatge al llit de mort, dictant les memòries al seu secretari, en to de confessió, al castell de Brandeis, el 30 de setembre de 1915.

Qui és Carme Riera i qui l’arxiduc en aquesta novel.la? Fins a quin punt és ficció o realitat?

• És ficció però té un rerefons històric molt important. L’arxiduc parla de la seua vida però molts dels aspectes dels quals parla s’han pogut comprovar històricament. Per tant es podria dir novel.la històrica. El punt de partida és una reflexió de l’arxiduc, un exercici de buscar aquelles culpes i aspectes que considera importants i que ha d’explicar abans de morir.

El lector pot arribar a creure’s que Carme Riera ha trobat el manuscrit?

• És una de les coses que jo pretenc que passi. La gràcia d’això és que el lector s’ho prengui seriosament.

És el primer cop que dóna veu en primera persona a un personatge masculí?

• Sí, és la primera vegada i m’he sentit bé perquè de l’arxiduc coneixia moltes coses. Però també a vegades has de posar fre perquè tu com a dona penses unes coses molt diferents. Has de posar-te dins de la mentalitat d’un home que a més és arxiduc d’Àustria i que a més parla al 1915. Hi ha certs aspectes dels quals no pots parlar.

Era un home avançat als seus temps?

• Sí, era un home que buscava la pau quan la guerra era un aspecte important. En aquell moment els obrers comencen a manifestar-se i una manera d’acabar amb això era portar-los al front. L’arxiduc parla a favor de la gent més humil. Els seus costums, el fet de fugir de la cort de Viena, el fet de no arreglar-se, era un hippy...

I va anar a Mallorca...

• Si va anar a Mallorca per completar una col.lecció d’escarabats que anava fent. Es va enamorar de les illes.

El llibre està dividit en dues parts.

• Sí, perquè s’havia d’explicar qui era aquest personatge. Una de les dificultats que m’he trobat és que fora de Mallorca no el coneixien i aleshores has de donar trets sobre ell. Pels mallorquins és totalment conegut, per tant no en pots donar massa perquè per ells seria redundant i això era un esforç important.

Ha hagut de fer una narració menys literària?

• Si he hagut de fer casi bé un text periodístic sobre la recerca d’aquest manuscrit i com la comissària fa una exposició. Parla d’aquesta manera per mi també era un repte.

Creu que a mesura que ens fem grans fem exàmens de consciència?

• Jo crec que sí. Quan tots arribem a certa edat ens preguntem quin ha estat l’èxit o el fracàs de la nostra vida.

El punt de partida és l’exposició real comissariada per vostè?

• Vaig treballar molt mirant arxius, les cartes i després he dit que en un moment estava tan plena d’arxiduc que fins i tot vaig sentir com si em parlés. Quan escrius vius dues vides, això passa molt.

Quan va creure que ell era un personatge de lllibre?

• Doncs quan el vaig sentir parlar...

Aquest llibre mira cap al passat. Se sent nostàlgica quan mira endarrere?

• Sóc nostàlgica perquè ja sóc molt gran. Però hem de tenir en compte que els braços de la nostàlgia et poden fer ballar un vals realment de mort. Has de tenir una mica de parada i pensar en el futur i amb les coses que encara et poden quedar per fer.

L’ofici de l’escriptor és quelcom més que escriure?

• També perquè si tu vols fer un llibre t’has de documentar. Hi ha escriptors que van al Congo si han de parlar amb algú. Has de fer-ho perquè de l’altra manera no ho podia fer.

Carme Riera  és una de les personalitats més rellevants de la literatura catalana actual. Pertany, juntament amb Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó, Maria Antònia Oliver o Maria-Mercè Marçal, al boom de la literatura catalana escrita per dones. Un grup marcat per les acaballes de la dictadura franquista i l’esclat d’esperances sorgides de les utopies del Maig francès. Ha guanyat diversos premis destacant el que va rebre l’any passat, El premi nacional de las letras españolas, otorgat pel ministerio de cultura, otorgat pel ministerio de cultura.