Cervera celebra 35 anys de trobades geganteres amb 11 colles convidades
Temps aproximat de lectura:
La XXXVI Trobada de Gegants va obrir ahir a Cervera els actes de cultura popular de la festa major. Aquest any, amb uns convidats d’excepció, com va ser la comparsa de Gegants i Capgrossos de Torrejón de Ardoz, que es va afegir als actes de Cervera. El seu responsable, José Ángel, va explicar que visiten des de fa tres anys Catalunya per participar en les cercaviles: “Ens agraden les trobades que es fan aquí.” Pel que fa a l’actualitat política, va explicar que aquí se senten bé, a pesar que a Madrid expliquen “moltes mentides que no són certes sobre Catalunya”. Per la seua banda, la colla de Cervera es traslladarà la setmana vinent a Torrejón de Ardoz per participar en les festes patronals.
La Trobada Gegantera va tenir ahir uns altres dos motius especials. D’una banda, els dos gegantons de la ciutat, Joan de Balaguer i Magdalena de Montclar, obra de l’artista Agnès Pla, van celebrar deu anys d’existència. Ho van fer amb un pastís gegant de llaminadures que es van repartir entre els més menuts. D’altra banda, la colla dels Bombollers, el primer grup de percussió local que té com a gegant el Tibau, va presidir la comitiva de gegants en el seu vintè aniversari.
La trobada va comptar amb trenta-dos gegants d’Agramunt, Súria, Montmajor, Montblanc, Torà, Arbeca, Valls, Verdú, Botarell, Sant Fruitós de Bages, Torrejón de Ardoz i Cervera. Des de la Universitat, van recórrer la zona històrica fins a la plaça Major, on van tenir lloc els lluïments i l’actuació del grup local Sound de Secà. Al final, els campaners van tocar a festes i, després, van ballar tots els gegants plegats a la plaça. Els diables de Cervera, Carranquers, van posar el punt final a la trobada amb la carretillada de festa major.
Avui diumenge és dia gran de la festa major del Sant Crist. A les 10.00 hores, el bestiari i les autoritats presideixen l’anada a ofici, des de la Paeria fins a Sant Antoni, on hi ha la talla del segle XIV del Sant Crist. Després, el bestiari organitza el seguici de festa major, que acaba amb els lluïments de tot el bestiari local de la cultura popular.
