Clam històric contra la repressió i per la llibertat
Temps aproximat de lectura:
Ningú es podia creure la quantitat de gent que aquest dimarts a la tarda ha inundat els carrers de Lleida. La delegació del govern parla de 45.000 persones. El que està clar és que és una de les manifestacions més multitudinàries que ha viscut la ciutat si no la que més. La magnitud de la convocatòria s'ha començat a veure des del principi, quan entrant a Balmes, la capçalera, on en lletres negres sobre una pancarta en blanc, es llegia "Contra la repressió i per les llibertats", estava envoltada de gent. Després, els qui s'han incorporat a la marxa des del carrer Rovira Roure, han estat prop d'una hora esperant a caminar. Els tractors que encapçalaven la manifestació gairebé havien arribat a Francesc Macià, on s'acabava la convocatòria, quan ha sortit de Ricard Viñes la cua. El riu de gent no s'acabava, per això ha durat més de dues hores.
Durant el recorregut, poca varietat de consignes i molts silencis. "Els carrers seran sempre nostres" i alguns, pocs, crits d'independència. El que més ha sonat ha estat "Àngel Ros, dimissió". I regularment, mans alçades i silenci sepulcral seguit d'ún aplaudiment. La idea que "som gent de pau" se sentia en els silencis i també en els crits. No hi ha hagut cap incident.
Les pancartes eren tan diverses com la gent que hi ha assistit. Gent jove, gent gran, famílies senceres amb infants, que no han volgut quedar-se a casa amb por a les càrregues policials i han preferit sortir al carrer a reivindicar els seus drets. També les procedències eren diverses. De fet, entre els milers de persones hi havia gent de totes les comarques de la província.
La majoria d'assistents a la manifestació no han arribat al final. Quan hi ha arribat la capçalera, després de desenes de tractors, un agricultor de l'Horta de Lleida, Francesc Roselló, i una estudiant de la UdL, Laia Muntas, han llegit un manifest on s'hi ha condemnat les càrregues policials i la repressió política, i també la violència masclista, les agressions i els abusos sexuals a les dones per part dels cossos policials. Després, milers de persones han cantat l'himne dels Segadors. Un grup de bombers, que ha rebut constants aplaudiments des del principi fins al final de la manifestació, han pujat a l'escenari i han demanat civisme en dissolució de la marxa.
Poc després de les nou de la nit, els carrers han tornat a la normalitat. Però amb una idea planant: es pot tornar a la normalitat?
