Conill, per a artistes o compostatge

Emili Vives ja és propietari de tot el poble de Conill, nucli del municipi de Tàrrega que està deshabitat des del 1980. El nou amo explica que fa unes setmanes va comprar l’última casa que encara no era de la seua propietat, Cal Cinca, adquirida al nebot de Dolors Cinca, morta a l’abril als 92 anys, que demanava un preu "desorbitat" per vendre la seua propietat.

Conill consta de cinc grans cases, una església romànica i una petita plaça, encara que actualment està en ruïnes. Vives és també el propietari del poble nudista del Fonoll, i projecta rehabilitar Conill per convertir-lo en apartaments per a artistes i artesans. El seu objectiu és poder presentar el pla especial urbanístic, que actualment està redactant, a finals de gener a l’ajuntament de Tàrrega.

No obstant, Vives no té clar que acabi sent una realitat. "Si la planta de compostatge (prevista a Ossó de Sió) acaba construint-se, el meu projecte deixaria de tenir sentit", va admetre. La idea de la seu per a artistes, va afegir Vives, "és amb un entorn tranquil, ple de naturalesa i sense pudors, una cosa impossible amb la planta de compostatge projectada a tan sols uns metres del poble de Conill".

Després d’anys aturada, la construcció d’aquesta planta s’ha reactivat en els últims mesos després de rebre tots els informes favorables de la Generalitat. Al novembre més de cent persones van participar en una bicicletada reivindicativa contra la planta, projectada en una zona especial de protecció d’aus (zepa).

Almenys tres projectes fallits de recuperació des del 1980

Des del seu abandonament, el 1980, s’han impulsat diferents projectes per recuperar el nucli de Conill. Cap d’aquests ha tingut èxit. Solament nou anys després que se n’anés l’últim veí es va proposar convertir aquest nucli en un centre de rehabilitació per a toxicòmans, projecte que va ser rebutjat per la ciutadania. L’any 2005, l’empresa Rovira Gestión de Iniciativas SL va comprar quatre de les cinc cases amb l’objectiu de construir un hotel rural. Cinc anys més tard, la Generalitat en va anunciar rehabilitació com a centre d’interpretació dels secans, ja que el nucli es troba dins de la Xarxa Natura 2000 i és zona especial de protecció d’aus. Ara es planteja adequar un poblat per fomentar l’art.