Consells de fallaire: guia pràctica per endinsar-se en les festes del foc

Les falles expliquen el Pirineu des de les emocions més profundes. "És difícil d'explicar, s'ha de viure", diu la Cecília. "Regira moltes coses, mou sentiments... és una cosa que he fet tota la vida i que he vist fer a la meva família des de petita", explica. "Jo prefereixo córre-les però pots estar a la plaça i quan arriben els fallaires amb els seus crits, se't posa la pell de gallina, és un moment únic".

Enguany, el segon estiu de Falles després que la UNESCO les declarés Patrimoni Mundial al desembre del 2015, l'ocupació hotelera del Pirineu s'ha disparat i resulta complicat trobar lloc per gaudir d'aquest tresor d'experiència. Però tot i així, val la pena intentar-ho. Tant si ja ho teniu previst, com si us decidiu ara o més encara si el vostre somni és baixar una falla per la muntanya... Aquí teniu alguns consells que no us poden faltar per exprimir al màxim l'experiència:

VOCABULARI BÀSIC FALLAIRE:

• Les falles es "corren". Ni se t'acudeixi dir "portar" falles. En realitat, les falles es baixen o es "corren" i si el que vols és impregnar-te de tradició, ja cal que vagis repetint-ho.
• El "faro". És un pi plantat en un indret elevat i visible des d'arreu del poble. Allà es reuneix el grup i encenen les falles. És on comença el descens. Els avantpassats creien que la llenya dels cims era més pura perquè rebia els raigs de sol de més a prop. D'aquí ve tot.
• Les falles, en realitat són torxes, però shhhhh!, que tenen el seu art i no és tan fàcil! Tenen tres parts: el tronc (o totxo), que sol ser de pi o de freixe; la teia, que són les fustes que cremen al final; i el filferro que les uneix al totxo. La falla en conjunt sol tenir uns 2 metres de llargada. Que es diu aviat! És com portar al Roberto Dueñas a coll per la muntanya.
• Rentiners. Són un tipus de falles especials, fetes d'una sola peça, tallant el tronc al final per a que faci de teia. Són típiques de l'Alta Ribagorça
• Falles de Creueta. Atenció! Són les que es fan a Barruera, les que córre la Cecília. Es diuen així perquè la teia s'implanta al totxo amb un tall en forma de creu al tronc. Quedaràs molt bé sabent això si vas a Barruera a veure les falles.
• Falles de pal, són les més comunes i tenen les tres parts que hem comentat.
• Les de Vilaller són les diferents a la resta. Les fan amb troncs formant una gran piràmide invertida que farceixen de teia i llavors, la lliguen amb filferro. Espectacular!
• La cançó d'arribada a Taüll. Aquest poble té una música especial que es toca mentre arriben els fallaires.
• Xiulits i crits a l'arribada a la plaça. Quan arriben els fallaires, la gent els rep amb les campanades de les esglésies (això sí que és doble patrimoni mundial!) i amb aplaudiments. Els crits i els xiulits dels fallaires es fonen amb l'alegria de la gent que els espera per viure plegats el final de la festa. Les falles s'uneixen al mig de la plaça en una gran foguera que les crema. I tothom balla fins a la matinada.

SI ETS URBANITA I VOLS SER FALLAIRE

• Potser improvisar a aquestes alçades és una mica precipitat, però no et rendeixis. Aquí tens els pobles on se corren falles entre el 17 de juny i el 22 de juliol. I la Pobla també són aquest cap de setmana. És qüestió de mirar l'agenda i trobar algun amic o conegut al Pirineu que t'ajudi. O si no, amb tota la confiança: trucar a ajuntaments i consells comarcals i preguntar. Creuant els dits, clar, perquè amb tot l'enrenou del Patrimoni Mundial, tothom vol ser fallaire i això no pot ser. A Isil, per exemple, només poden baixar dos de cada casa per no desbordar la celebració. De tota manera, el que recomanen és que abans de decidir-se a baixar la muntanya falla en mà, primer visquis l'experiència des de baix.
• Ja has aconseguit inscriure't? Doncs reserva't uns dies lliures abans del dia D. Ser fallaire no és arribar una hora abans i tira, que fa baixada. La gent de cada poble va al bosc a buscar els troncs que després carregaran. I després arriba la feina de fer la falla! Que no es compren a les botigues! És Do It Yourself. I és una de les gràcies de la festa, evidentment. Forma part de la tradició que volen preservar. Per això no admeten a tothom així com així.
• Has d'estar en forma. Les falles fan un parell de metres de llargada. Clar que no pesen com un Roberto Dueñas, però pesen. Les dels petits, evidentment, no són tan grans, però carregar-les també té el seu què. El que passa és que la il·lusió pot amb tot. Fins i tot amb una falla! I a la baixada infantil gairebé només se'ls demana que sàpiguin caminar. És que la gent d'aquestes terres són d'una raça especial, ja ho diuen.
• El calçat és important. A veure si després de liar a amics de la muntanya o aconseguir que a l'ajuntament t'acceptin, et plantaràs allà amb xancles. Que no, que no. Farà calor, però has de portar calçat lligat i còmode. És una baixada de muntanya.
• Ja ho tens tot preparat i no has pogut dormir de l'emoció. Doncs només et falta gaudir de la trobada al faro. Recomanen anar una estona abans. Això és la festa! Els i les fallaires mengen i beuen al voltant de l'arbre que presideix la tradició. És sagrat. És com un ritual de comunió en què es barregen l'amistat, la tradició, l'emoció de mantindre viu un costum ancestral. Això difícilment es pot explicar. Per això, és tan important gaudir-ho.
• Deixa't portar. Un cop els nervis han afluixat i han deixat pas a les emocions, el que cal és aguantar fins al final i aprofitar cada moment. A l'arribar a la plaça, deixa que surti tot el que has viscut. Crida. Crida ben fort quan sentis les campanes que us donen la benvinguda. Ja ets fallaire. Ja no podràs deixar-ho. Enganxa, saps?

HAS DECIDIT QUE ENGUANY SÍ, VAS A VEURE LES FALLES:

• Planifica-ho bé, això. Els pobles del Pirineu són petits i la declaració de Patrimoni de la Humanitat és una gran fita, però també fa tot plegat més complexe. Informa't dels horaris, de com arribar i truca a algú d'allà per demanar consell. Sempre és bo escoltar els autòctons.
• L'aparcament. És el gran maldecap. Alguns pobles com Durro, que no té més de 300 habitants, han habilitat taxis per pujar des de Barruera, perquè si no, no hi caben tots els cotxes. Per això és important no apurar i actuar amb previsió. Ah! I armar-se de paciència. Això també.
• Anar amb temps. Molt millor si vas a passar el dia al poble. Gaudeixes de les vistes, d'alguna excursió, veus els preparatius, fas amics, aconsegueixes que et recomanin un bon restaurant i disfrutes de la vida respirant aire pur. T'assegures aparcament i un bon lloc.
• La col·locació per veure el descens. Com que ja has fet amics, ja et diran des d'on es veu millor com baixa la "serp de foc". Cal tenir en compte que en alguns pobles, el lloc per veure com baixen els fallaires no és el mateix per veure com arriben. No tinguis vergonya i pregunta! El patrimoni, la festa, també està en la gent.
• Fes cas de les recomanacions. Hi haurà molta gent i coordinar-ho no serà fàcil. Per gaudir-ho de debò i també per ajudar a conservar-ho, millor escoltar atentament
• A la plaça, que corri l'adrenalina. No ets fallaire, però l'emoció es viu igualment. Els crits, les campanes, la música... Crida, salta, celebra, és el solstici d'estiu! Els avantpassats el celebraven i donaven gràcies als déus per les collites rebudes i espantaven amb el foc els mals esperits. Aplaudeix, balla, abraça la festa i tot el que comporta i uneix-te a l'emoció dels fallaires que arriben gaudint del primer cop de formar part d'aquesta festa que és de tots.

Si després de tots aquests consells no aconsegueixes participar de la festa, no pateixis. L'any que ve n'hi ha més. El que has de fer és afegir-ho a la llista de les coses a fer a la vida, perquè un patrimoni com les Falles, s'ha de viure. No es pot explicar.