Actualitat

Més notícies »

David Cirici: "El més important de la vida és el lligam amb els fills"

Mònica Mombiela
17-02-2017

​El setè àngel, últim premi Sant Jordi de novel.la i obra de David Cirici fa col.lisionar el món estable d'una família de classe mitjana amb la realitat complexa dels milers de refugiats que arriben cada dia a les costes del Mediterrani amb l'objectiu d'entrar a Europa. L'autor explica el declivi també personal d'un pare que perd el seu fill al mar i com aquest fill entra en contacte amb la situació de les persones que fugen i ho perden tot. Cirici fa cinc anys que va reemprendre la seua faceta com a escriptor i no es pot queixar ja que ha anat recollint premis com el Prudenci Bertrana, el Ramon Muntaner i el Vaixell de Vapor. 

  • La història que explica la novel.la és un drama tant pel que passa com per on passa.

Sí, sí és un drama. És una cosa que veig veure a l'estiu del 2014 i 2015 i és que a les costes gregues s'hi trobaven la gent que venia amb els velers amb les pasteres de gent que venen fugint de la guerra. D'aquí neix la història: que passa si un d'ells cau a l'aigua i el salven els altres. El nen cau a l'aigua i desapareix...

  • El llibre comença amb aquesta topada entre un veler i una llanxa. Comença la història al naufragi, per què?

Volia anar a l'essència de la història, un naufragi vital. Per fer això vaig començar en el moment més punyent i hi ha dues històries vitals. Tots dos s'enfronten amb el contrari de les seues vides: un perquè és el típic triomfador i frívol que perd el seu fill i el nen de 7 anys perquè entra en contacte amb un món que el deixa perplex. El personatge del nen és curiós i és tot un repte narrar com viu el nen la peripècia, que percep,etc...

  • La novel.la està ambientada precisament i parla d'un tema molt d'actualitat com és el dels refugiats. En quin moment escrius aquesta història?

És una idea antiga i la tenia pensada amb les pasteres de fa 20 anys quan venien des de Marroc, però era diferent. Ara l'he fet més pensant en mi ja que amb el temps m'he atrevit a parlar més de mi. Abans era com una acusació a la superficialitat i ara és més una reflexió de la meua pròpia. 

  • Fins i tot es vas desplaçar a Idomeni la setmana santa del 2016.

Em vaig sentir com si fos en una mena de festival de la cooperació i l'ajuda. Si només tenies en compte el que veies, l'ambient era més alegre que trist. He de dir que estaven millor en aquest campament que en molts d'altres que ara han organitzat els diferents governs de països com Turquia o Grècia i on els refugiats passen moltes més penúries. El drama d'aquelles persones, com tu i com jo, és que havien anat a parar allí després de perdre-ho tot i només volien creuar la frontera. 

  • Es pot dir que escriure aquest llibre ha estat catàrtic?

Sí, sempre ho són però aquest més perquè és més sentimental i explora una cosa dolorosa sempre que és la relació que tens amb els fills. Estàs explotant un territori de relació de model d'educació, de sentiment d'allunyament, de pèrdua, etc... És sobre la nostra vida i que fàcil que és que tot se'n vagi a passeig i descobreixes que el més important són els fills. 

  • El personatge del pare és un home que ho perd tot en un moment...

Exacte és un home torturat per un sentiment de culpa, de no haver-ho fet prou bé amb els seus fills i gairebé es pot dir que la caiguda del seu fill a l'aigua és per culpa seva. 

  • El canvi del personatge coincideix amb un canvi d'estil de vida teu ja que deixes la publicitat i et dediques a l'ensenyament.

Exacte deixo la publicitat o la publicitat em deixa a mi. Però a la vegada ha estat un alliberament i he guanyat molt temps per escriure. Des de fa 5 anys he tornat a la literatura i el resultat és molt bo. Quatre novel.les en 5 anys no em puc queixar.

Comparteix

També t'interessarà

Agenda

agost

dl dt dc dj dv ds dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

Enquesta