David Marín: "A cada novel.la hi poses una mica de la teua pròpia pell"

LLEIDACOM/Mònica Mombiela i Griselda Mas
Publicat: 
20-03-2017
Actualitzat: 07-07-2017 14:29
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • David Marín: "A cada novel.la hi poses una mica de la teua pròpia pell"

Ciutat fantasma és el segon llibre de gènere de l'escriptor David Marín, un barceloní afincat a Lleida des de fa 8 anys. En aquesta novel.la Marín es desmarca de la història que va començar amb Mala Lluna, el primer volum escrit per aquest periodista de professió i escriptor de vocació. Un Mosso d'Esquadra retorna a la seva ciutat, Barcelona, i els sentiments que li provoca aquest retrobament no són els que s'esperava. La troba diferent i desconeguda, i se sent més sol del que havia imaginat. S'incorpora a la feina amb una investigació que li genera molts dubtes per la manera com l'estan conduint, i alhora també se sent perdut en la seva vida personal. 

  • David aquesta segona novel.la continua en el punt mateix en què va acabar Mala Lluna?

No, no té res a veure. Només hi surt la presència anecdòtica del Sergent Rull que és un dels protagonistes de "Mala lluna". En aquesta ocasió el protagonista és un policia que torna a Barcelona després de passar uns anys a Balaguer i vol trobar la ciutat com quan va marxar...Em va venir de gust posar aquest lligam intrascendent per la trama perquè la història és molt diferent. L'altra era una novel.la negra més clàssica i aquesta no sé quina etiqueta posar-li. 

  • Per què dius que no saps quina etiqueta posar-li?

La part principal és la d'aquest personatge que torna a Barcelona buscant una ciutat que ja no existeix. El que s'hi troba és un lloc on ja no té ningú i tot el llibre parla d'aquesta recerca personal del protagonista.En paral.lel hi ha un cas, ja que ell pertany a la unitat d'investigació, on el posen a investigar a un grup d'extrema esquerra. I aquesta seria la trama que fa avançar el llibre però en realitat la història de debò, és la recerca d'un mateix, de la pròpia identitat. 

  • Hi ha algun apunt autobiogràfic?

En principi res... Bé, és com els actors que quan han d'interpretar un personatge investiguen sobre ell. Doncs una mica quan escrivim personatges de ficció hi posem una mica de la nostra pròpia pell. 

  • Quina atmosfera vols recrear a la teua novel.la?

És una Barcelona una mica boirosa com Lleida. La història va passant per carrers i barris en una ciutat com una mena de laberint i amb ombres que no tens molt clar cap on van. El personatge s'hi troba i és una mica com si posar-te a explorar el teu passat és trobar-te amb un lloc irreal. Com una ciutat fantasma...​Ell intenta tornar a ser qui era però se n'adona que ha de fer una mena d'exploració a les palpentes més personal. 

  • Com t'has preparat per escriure aquest llibre?

Jo com a periodista vaig haver de fer coses que el protagonista fa com a mosso. Vaig estar en una casa okupada i vaig conviure amb ells. Ell, com a policia s'endinsa dins una casa d'okupes i busca l'altre costat del mirall. Ell té una lluita interna entre les tries que hem fet al passat i la possibilitat de fer una altra cosa. 

  • La novel.la també fa una crítica dels subterfugis de les investigacions policials... És un món que tenim molt idealitzat?

A veure ell treballa dins la policia, és ficció eh! Tots estan col.laborant en una situació que és d'abús i mentre que ell no sap quina és la seua identitat es cola en la dels altres. Està ambientat al 1999 perquè és el moment en què Barcelona fa una mena de mutació. Les ciutats sempre apareixen i desapareixen però entre les Olimpiades i el Fòrum de les cultures Barcelona va deixar de ser el que era i va canviar de pell. Poblenou es va quedar sense fàbriques i el paisatge humà també va anar canviant. Per fer una ciutat fantasmal no hi ha millor exemple que la Barcelona de finals del 90 que no era ni una cosa ni una altra. 

  • Que ha canviat a l'hora d'escriure aquest segon llibre respecte al primer?

Aquest m'he deixat portar molt més per la història i l'atmosfera mentre el Mala Lluna estava molt planificat. Aquí m'he deixat endur una mica més. Jo crec que és millor planificar perquè no va en contra de la creativitat ja que simplement li poses una brúixola. Aquí m'he deixat endur per les sensacions del personatge, etc... 

 

Ara el David Marín combina les seues tasques diàries de periodisme amb la creació de la segona part de la novel.la Mala Lluna on hi haurà algun cas de bruixera que no deixarà indiferent a ningú!

Comparteix

També t'interessarà