De la indiferència a l'acció: els CDR obren la porta de l'activisme

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
16-05-2018
Actualitzat: 31-05-2018 10:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • De la indiferència a l'acció: els CDR obren la porta de l'activisme

 

"No tinc por perquè no he fet res". Així de segura parla l'Eugènia, una veïna de Lleida que des de l'1 d'octubre és membre del CDR de la Mariola-Escorxador, el seu barri.

"Quan la canalla era més petita, hagués estat més espantada, però ara, no. Cap llei diu que no ens puguem manifestar. No puc tenir por d'una cosa que sé que no està malament", afirma aquesta recent arribada a l'activisme.

Aquesta setmana els Mossos d'Esquadra han detingut 6 persones membres dels Comitès de Defensa de la República de Lleida. Aquest dimecres, 8 persones més han anat a declarar als jutjats del Canyeret per la seva participació a la mobilització del dia 25 de març a la Subdelegació del Govern, el dia en què van detenir Puigdemont a Alemanya, i al tall de l'autovia que es va produir dos dies després a Soses. El col·lectiu de juristes Advocacia per la Democràcia ha ofert suport a les persones que puguin patir conseqüències legals per la seva participació a mobilitzacions pacífiques. "Hi ha una criminalització de la protesta", assegura Ester Sancho, advocada lleidatana membre del col·lectiu.

Imatge de la concentració aquest dilluns en solidaritat amb les persones dels CDR detingudes.

Advocacia per la Democràcia va ser una iniciativa creada per una vuitantena de lletrats i lletrades de Lleida amb l’objectiu de vetllar pels drets fonamentals de la ciutadania que volia exercir el seu dret a votar en el referèndum. Des de llavors, han tingut feina. Van vehicular denúncies per lesions del mateix 1 d’octubre, van acusar la Policia d’omissió del deure de socors pel cas de l’home de la Mariola que va patir un atac de cor enmig de les càrregues dels agents i, després, van presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra l’acord del Senat d’aplicar l’article 155. Ara, tornen a oferir els seus serveis davant les noves accions policials contra membres dels CDR. “Nosaltres defensem la participació pacífica en protestes i en accions de desobediència civil, forma part de la defensa dels drets humans”, insisteix Sancho. Per això, davant les detencions que s’han produït aquesta setmana, recorda que tothom pot acollir-se al dret a no declarar davant la policia o a un jutjat. “En les declaracions a comissaria, s’ha de poder tenir accés a l’expedient, per saber la causa de la detenció, però ens estem trobant que la policia no el facilita”, alerta l’advocada. Per això, assegura que el més prudent és no declarar. I així ho han fet les 8 persones citades aquest dimecres.

Des d’Advocacia per la Democràcia també critiquen la forma en què s’han portat a terme les detencions. “Un dels nois estava dormint quan tres patrulles de la policia van anar a casa seva a les 8 del matí. Tot el veïnat va poder veure la detenció, com si fos un narcotraficant”, explica l’advocada, que insisteix que aquesta és una mesura totalment innecessària i que forma part de la criminalització que s’està portant a terme d’aquests col·lectius. “Podrien haver-los citat a tots al jutjat i no haguessin calgut les detencions”, insisteix.

Imatge dels enfrontaments entre els Mossos d'Esquadra i les persones concentrades a la Subdelegació el 25 de març.

 

“No m’involucraria en cap acció violenta”, assegura l’Eugènia. 

Precisament l’acció pacífica dels CDR és el que defensa Advocacia per la Democràcia i el que valora especialment aquesta activista de recent incorporació a la mobilització política. No té por, però tampoc no s’explica la persecució d’uns grups als que ella es va sumar després de la seva experiència el dia del referèndum. “Mai havia anat a votar motivada. Hi anava, perquè ho considero un deure cívic, però sense gaires ganes”, diu. Però aquell dia, sí: “Em vaig aixecar amb la convicció que votaríem i vaig anar al col·legi amb les ganes que mai abans havia tingut”.

L’Eugènia és teleoperadora i mai parlava de política a casa. Després del que va veure l’1 d’octubre, va començar a assistir a les assemblees. Assegura que no és una membre especialment activa, però ha sortit d’una “bombolla” en què estava instal·lada pensant que no podia fer res. “Cal despertar, cal trencar aquesta bombolla, cal actuar no només per la independència. Volem que la gent estigui bé, tothom patim aquesta repressió”, assegura. Diu que és independentista perquè no veu cap altra manera de tirar endavant, “la Constitució no està servint per garantir els drets de la gent. Hi ha gent que no té casa i la bandera no li resol els problemes”.

En el seu CDR hi coincideix amb el seu fill. I és que la connexió intergeneracional és un aspecte que valora especialment: “Hi ha de tot, jovent, jubilats, gent amb vivències diferents i diferents punts de vista”. Ella va construint el seu discurs polític conforme va coneixent un nou món d’activisme. “L’educació és necessària, si no, no pots tenir un discurs crític. Per això no volen que la gent estudiï, perquè no interessa”, subratlla.

L’Eugènia veu amb estupefacció que es parli de terrorisme per tallar carreteres. “Això no és violència, de carreteres se n’han tallat tota la vida. Els pagesos, els miners a Astúries... Es pot dir que està malament, d’acord. Però això no és terrorisme”, diu taxativa davant l’acusació de la fiscalia contra membres dels CDR.

La investigació dels Mossos d’Esquadra a Lleida no està tancada i no descarten més detencions o citacions per les mobilitzacions en protesta per la detenció a Alemanya de Puigdemont el 25 de març. Mentre els CDR continuen en el punt de mira policial i judicial, aquests col·lectius assemblearis que van néixer de la necessitat d’unir inquietuds després de les vivències col·lectives als col·legis electorals l’1 d’octubre també són una porta oberta a la implicació política per a persones com l’Eugènia, que mai abans s’havien mobilitzat.

Comparteix

També t'interessarà