Actualitat

Més notícies »

Dia Mundial de la Diabetis: "Ser diabètica i tenir un fill és tot un repte"

LLEIDACOM/ Griselda Mas
14-11-2017

Avui és el Dia Mundial de la Diabetis i enguany l'Associació de Diabètics de Catalunya  (Adc) ha escollit el lema Diabetis i dona: pel dret a un futur saludable, dedicat a les dones diabètiques o aquelles que els hi apareix diabetis gestacional. Aquest tipus de malaltia sorgeix durant l'embaràs i comporta pujades de sucre (hiperglucèmies). Això provoca que les mares tinguin complicacions durant la gestació i el part, a més de córrer el risc, tan el nadó com la mare, de patir diabetis en el futur. Des de la delegació a Lleida, avui s'organitza una jornada amb taules informatives repartides per tota la capital del Segrià, a més de poder fer-hi aportacions econòmiques i dur a terme proves gratuïtes de glucèmia, que estan a càrrec dels estudiants d'Auxiliar d'Infermeria del centre de formació professional Ilerna. A les 19:00h, la Paeria i la Seu Vella s'il·luminaran de blau, color distintiu d'aquest dia. El dijous 16 repetiran la jornada al CAP de Les Borges Blanques i el divendres 17 al CAP de Tàrrega.

Una notícia molt positiva és que enguany només han debutat 8 infants de tipus 1 a Lleida, mentre que l'any passat van ser entre 20 i 25. Des de l'associació afirmen que els avenços mèdics permeten més control sobre el nivell de glucosa en sang. En l’actualitat, fins un 14% dels lleidatans tenen aquesta malaltia.

Per un estil de vida millor

Francesc Fernández, director de l'Associació de Diabètics a Lleida i diabètic des dels 7 anys, ha comentat que estan treballant per aconseguir la subvenció d'un lector i els seus sensors de glucèmia continus, els quals no cal punxar-se cada vegada i que només duren 14 dies. Aquests mesuradors faciliten molt la vida dels diabètics, però representa una despesa mensual de 120€ per dos sensors (60€ cadascun).

Des de l'associació també reclamen que s'eduqui més en diabetis tipus 2. Degut al gran volum de pacients que hi ha als Centres d'Atenció Primària, els metges no poden dedicar el temps que realment seria necessari per a cada persona. Per tal de contribuir i ajudar, des de l'associació ofereixen xerrades i tallers per millorar l'educació en aquest tipus de diabetis.

Respecte als infants, un dels programes que més satisfets fan sentir des de l'organització és "l'Acompanyament amb nens", una iniciativa que es tracta d'assignar un monitor amb un nen o nena diabètic durant les excursions o sortides amb l'escola. "Aquí Lleida se fa molt i els mestres, cada cop més, mostren molt interès en saber sobre la diabetis. El bo d'aquest programa és que Ensenyament es fa càrrec de la despesa que suposa contractar un monitor.", ens ha afirmat en Francesc. També treballen perquè Ensenyament es faci càrrec d'aquesta despesa en altres províncies, buscant així la igualtat.

La diabetis en primera persona

L'Adc compta amb 600 socis aproximadament, dels quals un 75% són diabètics tipus 2 i el 25% són tipus 1. Aprofitant el dia d'avui, hem volgut parlar amb algunes sòcies per tal que ens expliquin com viuen aquesta malaltia. 

Belén Herrera, diabètica tipus 1 i mare del Joan, de dos anys sense diabetis. Aquesta mare va debutar quan tenia vuit anys i ara creu que "El fet de tenir un fill et fa veure les coses seriament. Ser diabètica i tenir-ne un és tot un repte". Per quedar-se embarassada i tenir una gestació òptima, la Belén va aconseguir tenir un nivell de sucre a la sang molt controlat gràcies a les visites setmanals als metges i al lector de glucèmia continu. "El seguiment periòdic no em feia por. El que em feia patir era que el nen pogués sortir diabètic o amb alguna complicació", ha assegurat la mare. Avui dia també pateix per si té una forta baixada de sucre estant sola amb el nen i que pugui deixar-la inconscient.

Una altra inquietud que va tenir en el seu moment va ser el part: "Em van programar una inducció (provocació del part) i vaig acabar tenint el Joan per cesària. Jo volia un part natural, però pel protocol de l'hospital Arnau de Vilanova vaig donar a llum a la 38a setmana. Crec que s'hauria de valorar cada cas, ja que en el meu tenia una hemoglobina molt bona".

Un altre dels testimonis és la mare d'una nena de cinc anys que va debutar l'any 2015. "Va ser molt dramàtic. Anàvem cada setmana al pediatre perquè la nena estava rara, molt parada, quan ella és molt moguda i un 'trasto'. Va deixar de parlar, bebia molta aigua... Vam estar així durant dos mesos. El metge deia que tenia un virus i li receptava antibiòtic, que portava sucre. Un dia de Setmana Santa d'aquell any, la nena es va quedar completament quieta al sofà. Va ser quan vam anar d'urgències a l'Arnau i van veure que la petita estava altíssima de sucre i que tenia diabetis tipus 1. Va ser un gran ensurt, ja que a la família no tenim ningú amb aquesta malaltia.", ha explicat la mare. Actualment les dos ho porten bastant bé, tot i que la mare té les típiques inquietuds. També creu que és una malaltia molt individualitzada i que, tot i les pautes que ensenyen des de l'hospital de dia del departament de pediatria de l'Arnau de Vilanova, va treballant dia a dia amb la nena i descobrint coses noves, com ara, que està vivint la Lluna de mel, una època on no cal quasi injectar-se insulina.

La Paula Mullor és una adolescent de disset anys i té diabetis tipus 1 des de fa tres anys. Al principi no va afectar-la, ja que desconeixia la malaltia, però al cap dels dies va adonar-se que les petites coses li afectarien per sempre. Davant la desconeixença, la seva mare i ella van apuntar-se a l'associació, que les ha ajudat molt. "He anat als campaments d'estiu que organitza l'Adc i estic molt contenta perquè allí convius amb gent que està com tu i et sents recolzat", ha afirmat. La diabetis ha suposat un canvi positiu, ja que ara porta una vida més saludable i es cuida més, però les baixades de sucre en situacions no desitjades i haver-se de controlar sempre són alguns desavantatges que hi veu.

La Juani Agustín és una senyora de poc més de 70 anys que va desenvolupar diabetis tipus 2 farà dos anys. Tenia la tensió molt alta i es trobava molt malament fins que va decidir anar al metge del seu CAP. Allí van veure que tenia diabetis tipus 2. Ella està convençuda que li ha sorgit a causa de molts disgustos a la seva vida, com els problemes que tenia amb el seu marit i la mort d'un dels seus fills en un accident. Avui dia pren una pastilla que ajuda a portar millor els nivells de sucre i gaudeix "de la pau interior que necessitava". A més, en estones lliures imparteix tallers de treballs manuals a l'associació: "Els hi ensenyo a fer roses de paper o sabons. És molt divertit i entretingut". 

Què has de saber sobre la diabetis?

  • La diabetis és una malaltia crònica que pateixen milions de persones al món.
  • La insulina és l'hormona encarregada de regular els nivells de sucre en sang.
  • L'hemoglobina glicosilada és l'indicador de glucosa en sang.
  • Diabetis tipus 1: El pàncrees no funciona i, per tant, s'ha d'injectar insulina.
  • Diabetis tipus 2: L'organisme no utilitza la insulina de manera eficaç. La pateixen persones d'una edat avançada i es tracta amb pastilles, dieta controlada i exercici.
  • Diabetis gestacional: apareix durant l'embaràs i pot causar complicacions durant la gestació.
Comparteix

També t'interessarà

Agenda

novembre

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

Enquesta

Què en penses de la campanya "Nadal sense llums"?