El camp ja mira cap a l’any 2020

El sector agrari està encara en ple procés de digestió i d’assumpció de l’última reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i des de Brussel·les ja es posen les bases del que ha de ser el debat de la nova, que hauria d’entrar en vigor el 2020. De moment, es preveu que en aquests primers mesos del 2017 s’obri un procés de consulta pública perquè el sector pugui fer les seues aportacions sobre què és necessari canviar o ajustar. L’objectiu de la Comissió Europea és poder tenir a finals d’any el que anomena una comunicació sobre la nova PAC. És a dir, ens trobarem el primer document oficial sobre el debat clau per al camp. El comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, ha afirmat que la PAC “ha de salvaguardar certes regles bàsiques per poder garantir una resistència més gran davant de la volatilitat dels mercats, una producció agrícola més sostenible i un millor relleu generacional”.

Les organitzacions d’agricultors i cooperatives, organitzades a la Unió Europea a través de l’anomenat COPA-COGECA, tenen clar que és necessària una política agrària estable, que no suposi les càrregues burocràtiques actuals i que permeti tenir un sector fort i competitiu. Defensen el paper dels agricultors en diversos aspectes, des de proveïdors d’aliments de qualitat i saludables fins a cuidadors de l’entorn rural. Per això és necessari poder comptar, insisteixen, amb una PAC que tingui en compte, a més, que sense agricultors no existirà un equilibri territorial camp-ciutat.

Un dels punts centrals del debat, de ben segur, tindrà per objectiu els mercats, perquè cada vegada és més evident el poder de la gran distribució davant dels petits productors. Parlem d’una relació clarament desequilibrada. No es tracta d’una demanda d’un sector concret, com el de la fruita o el cunícola, ni d’una zona europea, sinó de tot el COPA-COGECA, que reclama assegurar ingressos justos per als productors.

A més a més, els productors i les cooperatives adverteixen que són necessaris els ajuts al sector i a les infraestructures de les zones rurals i aconseguir la incorporació de més joves al camp, atès l’envelliment del sector primari.