⏯️ 'El cost de la fruita', la lluita per sobreviure dels temporers immigrants i dels petits pagesos de Ponent

ACN
Publicat: 
17-05-2020
Actualitzat: 17-05-2020 13:14
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Documental 'El cost de la fruita' Clara Barbal i Pablo Rogero
  • Documental 'El cost de la fruita' Clara Barbal i Pablo Rogero
  • Documental 'El cost de la fruita' Clara Barbal i Pablo Rogero
  • Documental 'El cost de la fruita' Clara Barbal i Pablo Rogero

El documental 'El cost de la fruita' dirigit per Clara Barbal i Pablo Rogero retrata la lluita per la supervivència dels temporers immigrants que treballen recollint fruita a les comarques de Ponent i viuen en una situació d'extrema precarietat, i també la lluita dels petits pagesos per sobreviure en un mercat globalitzat. El documental va ser rodat els estius de 2018 i 2019 i té localitzacions com Alcarràs, Torres de Segre o la Granja d'Escarp, però, com expliquen els seus autors a l'ACN, s'endinsa en una història local que és a la vegada global. 'El cost de la fruita', autoproduït pels dos directors, compta amb la participació de l'escriptor i autor de 'La pell de la frontera' (Quaderns Crema), Francesc Serés.

El cost de la fruita' narra històries sobre la recollida de la fruita de pinyol a les comarques de Ponent des de la mirada dels immigrants temporers vinguts del Marroc, Ucraïna, Algèria, Mali, el Senegal, Romania, la Costa d’Ivori i Colòmbia... i la de petits pagesos de la zona. El procés de rodatge va començar del maig al setembre de 2018 i van fer el mateix al 2019. En un primer moment van intentar donar-li un to molt periodístic amb imatges i situacions representatives de la campanya de la fruita incloent entrevistes no només a temporers i pagesos, sinó a treballadors i activistes socials, alcaldes i regidors.

Els dos directors se'n van adonar durant el muntatge que els interessava retratar la història "d'un frec" entre dues realitats per sobreviure. Per una banda, explica Barbal, hi ha "la supervivència d'una petita pagesia que cada vegada està més escanyada per uns preus a la baixa i uns mercats globals que l'impossibiliten fer la feina com havien fet", i "pateix i molt perquè ha de col·locar un producte que no sap a quin preu el cobrarà i ha de pagar salaris i pesticides". Per altra banda, hi ha la realitat d'uns temporers arribats d'altres països que tenen una vida basada en la supervivència. De fet, el documental recull els testimonis de temporers com el Hussein que només desitja sortir de la misèria i deixar aquell lloc.

"No són contradictoris, el pagès i el temporer estan afectats pel mateix sistema global, però tenen conseqüències i derivades diferents". En aquest context, van decidir prescindir del "batibull de declaracions i contradeclaracions" que havien realitzar a l'inici del rodatge. En aquest sentit, Pablo Rogero, director de fotografia del documental, manifesta que el resultat "no és un treball periodístic en el sentit que es busqui una objectivitat, sinó que s'expliquen unes històries sobre la qüestió dels treballadors temporers i sobre la recollida de la fruita, entenent que hi ha moltes visions possibles".

"Si una cosa he après d'aquest treball és que quan t'acostes a algú a que t'expliqui la seva vida ho has de fer sense apriorismes". Barbal, que s'ha encarregat més de la part de guió, indica que "els temporers i la pagesia són gent que treballen junts moltes hores, però després la seva realitat material, social i cultural és radicalment diferent". Explica que han hagut de treballar molt el documental perquè una història no trepitgés o eclipsés l'altra. Barbal destaca que el "crit d'alerta o d'agonia" que fa la petita pagesia és legítim, però també ho és el que fan els temporers. "No cal que fem evident la denúncia que tothom té dret a una feina digne i un habitatge, ja que les imatges per si soles parlen".

En qualsevol cas, Rogero admet que els hi va costar molt arribar a tenir la confiança amb els temporers i que els deixessin "entrar a la seva vida" per un tema d'intimitat i perquè el que expliquen "no és bonic ni agradable".

Barbal explica que la situació precària dels immigrants es reprodueix cada any quan pugen les temperatures. En aquesta dècada hi ha hagut diversos col·lectius polítics i socials que han denunciat la situació de "precarietat a les que es veuen abocades les persones que treballen la temporada de la fruita. Hi ha gent que hi dona l'esquena i altres fan el que bonament poden, però és una cosa cíclica que es repeteix cada estiu".

Rogero desgrana que a 'El cost de la fruita' es combinen les imatges i les entrevistes amb texts a la pantalla on es desgranen dades objectives mínimes que necessita la història per ser contextualitzada, però és l'espectador que ha de treure les seves conclusions.

Francesc Serés

El llibre 'La pell de la frontera' (Quaderns Crema) de Francesc Serés els ha servit com a punt de partida a nivell de forma i d'estil. De fet, durant el rodatge els dos directors del documental van fer un recorregut paral·lel a les descripcions que feia el llibre. En el muntatge hi entra en joc 'La pell de la frontera' "perquè es busca si hi ha correspondència entre els passatges del llibre escrits al 2004, 2005 i 2006 amb les imatges al present. Si la metàfora literària existeix en la metàfora audiovisual que hem construït. I sí, hi ha correspondència", assegura Barbal.

Van contactar amb l'escriptor durant el rodatge del documental i li van demanar si podien utilitzar alguns passatges del llibre i incloure'ls i que fossin llegits per ell mateix. Serés hi va accedir.

Preestrena

Barbal destaca que és un documental autoproduït i arribarà tan lluny com es pugui. Els dos directors intentaran que formi part d'una selecció de festivals documentals i de cicles de cinema. La periodista explica que el documental tindrà una preestrena online el 5 de juny a La Directa.

Comparteix

També t'interessarà