Els assentaments de temporers sense feina es repeteixen al Baix Segre un any més

m. molina/ s. costa domingo
Publicat: 
06-08-2015
Actualitzat: 06-08-2015 14:17
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Els assentaments de temporers sense feina es repeteixen al Baix Segre un any més

La campanya de la fruita de Lleida està pràcticament normalitzada en l'aspecte laboral i el gruix dels pagesos compten amb quadrilles de temporers que van als seus camps cada temporada des de fa anys. Així, arribar a Lleida sense un contracte o sense papers per col·locar-se com un dels 9.000 temporers que recullen la fruita a la província és tasca pràcticament inútil.

Molts dels que arriben així acaben en assentaments com els que es repeteixen any rere any al Baix Segre. Un exemple és el mig centenar de persones, la majoria subsaharianes, instal·lades en un solar privat a Torres de Segre. Així, han habilitat el terreny utilitzant els remolcs de camions d'un desballestament proper com a habitatges, amb fins a set inquilins per habitacle.

L'alcalde de Torres de Segre, Josep Ramon Branzuela, va denunciar aquest dimecres que la situació es repeteix des de fa quatre anys i que no tenen papers. Va remarcar que l'ajuntament no pot actuar al ser en terrenys privats i que és l'Estat qui hi ha d'intervenir i actuar tenint en compte les necessitats del col·lectiu. La gran majoria són africans que no han trobat ocupació a la fruita.

Dins de l'assentament, uns es dediquen a la venda ambulant de caragols, d'altres estan als camps i la resta, als habitacles descansant mentre esperen una possible oferta laboral.

Un d'ells és Jabellu, un malià de 33 anys que van arribar a l'illa de Fuerteventura el 2003 i que ha vagat per tot el país buscant feina. "Fa tres mesos que sóc a l'assentament i fins aquest dimarts estava treballant a la fruita. Demà aniré a Lleida a la recerca de més feina, cal buscar-ne on sigui", assegura aquest immigrant.

Pel que fa a la vida al campament, destaca la solidaritat i cooperació entre els inquilins. "Intentem ajudar-nos entre nosaltres el que podem, compartint l'aigua, el menjar i el que es necessiti; no deixarem que un company mori de fam o set. També algunes associacions ens donen mantes, roba i menjar", conclou Jabellu.

 

solidaritat

 

"Intentem ajudar-nos entre nosaltres el que podem, compartint aigua, menjar i roba"

 

Comparteix

També t'interessarà