Els lleidatans paguen 180 euros a l’any de mitjana en comissions bancàries

e.m.m./j.martnez
Publicat: 
09-02-2016
Actualitzat: 10-02-2016 10:54
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Indignat amb la comissió d’un banc

Comissió: percentatge que percep un agent sobre el producte d’una venda o negoci. Aquesta és la definició de diccionari del que els clients dels bancs paguen a les entitats financeres pels seus serveis i que són a l’ull de l’huracà per diferents polèmiques. Les dos últimes han estat el cobrament per treure diners d’un caixer aliè a l’entitat de la qual un és client (en la qual ha imposat la normativa el Banc d’Espanya) o el fet denunciat per un lleidatà a qui el Santander reclamava 10 euros per un ingrés en un compte d’un banc aliè en el qual volia posar el concepte del pagament.

L’últim informe fet públic per organitzacions de consumidors xifra en 180 euros la mitjana del que paguen els ciutadans a l’any en tota mena de comissions bancàries. L’estudi d’Ausbanc afirma que aquesta xifra és un 60 per cent superior a la mitjana europea.

Les comissions, en principi, són lliures, tret que s’hagi establert una normativa sobre això, com afirma el Banc d’Espanya. Això sí, no podran carregar comissions o despeses per serveis no acceptats o sol·licitats en ferm pel client, ni cobrar dos o més vegades pel mateix concepte.

Precisament el Banc d’Espanya va intercedir en la polèmica dels caixers ja que es podia donar el cas que l’entitat propietària del caixer cobrés una comissió per utilitzar-lo i el banc del qual la persona era clienta fes el mateix. Fins a l’any passat, les comissions se solien limitar al fet que s’utilitzés o no una xarxa de caixers a la qual estava adscrita la nostra entitat bancària, però Caixabank va obrir la caixa dels trons al decidir cobrar per l’ús de les seues terminals a aquells que no tenien un compte a l’entitat. El banc català és el que té la xarxa de caixers més àmplia de l’Estat i insisteix en la carestia de mantenir els terminals.

El fet que les comissions siguin lliures permet que el Santander pogués reclamar deu euros per un ingrés en un compte efectuat per un lleidatà que no és client de l’entitat i que volia pagar precisament 10 euros i deixar constància del motiu. És a dir, una comissió d’un 100%, una xifra que pocs podrien trobar lògica. En el cas del BBVA, per exemple, al preguntar pel cost d’una operació idèntica, ens recomanen fer-ho a través del caixer automàtic. “Així és gratis, però si t’ho faig jo t’he de cobrar gairebé cinc euros”, ens diu un empleat. Al Banc de Sabadell, la conversa amb el caixer d’una sucursal es repeteix pràcticament idèntica, però canvia la xifra. “A la caixa et cobro dos euros i t’incloc el concepte. Si ho fas al caixer, és gratis. Només has de sol·licitar operació sense llibreta i ingresses els diners”, explica. Pel que fa a Catalunya Caixa, per l’ingrés en caixa ens demanen també dos euros i, en aquest cas, si no ets client no pots fer-ho pel caixer. A Caixabank no fa falta ni preguntar. Un rètol al costat del taulell ens adverteix que hem de pagar dos euros si utilitzem finestreta. Fer-ho pel terminal és gratis.

En el cas d’altres serveis, les diferències de costos es repeteixen, segons l’última estadística del Banc d’Espanya i entre els grans bancs, sol·licitar una targeta de dèbit ens pot des de sortir gratis fins haver de pagar 18 euros.

Enmig de tota aquesta polèmica, la banca, però, es defensa afirmant que les comissions són irrenunciables per fer front al pagament dels salaris dels treballadors, segons va afirmar al diari SEGRE un dels grans banquers catalans.

Amb tot, els ingressos per comissions que més creixen són els anomenats de “fora de balanç”. Val a recordar que aquest concepte inclou les operacions diferents als tradicionals comptes corrents o els dipòsits a termini, ja que amb la caiguda dels interessos molts estalviadors han derivat els seus diners a altres productes com les assegurances, els fons de pensions o les inversions.


Indignat amb la comissió d’un banc

La denúncia que va fer un veí de Tàrrega a finals del mes passat en un vídeo que va pujar al seu compte de Facebook per les altes comissions que li va voler cobrar Banc Santander per fer un ingrés sense ser client de l’entitat ha obtingut més d’un milió de visualitzacions.

A l’esmentat vídeo, l’home explica que va acudir a l’entitat per ingressar 10 euros per pagar una excursió escolar del seu fill. Però l’empleat de la sucursal li va explicar que, al no ser client del Santander, l’entitat havia de cobrar 10 euros en cas que volgués especificar algun concepte a l’ingrés, una cosa que va considerar absurda.

Aquest tipus d’històries rarament surten a la llum, però avui dia cada vegada més gent s’anima a denunciar-ho a través de les xarxes socials. Una altra de les vies per les quals es destapen aquestes situacions és quan hi ha denúncies a través dels tribunals ordinaris de Justícia. Aquesta mateixa setmana, una sentència de l’Audiència de Girona obligava el Banc Popular a tornar més de 36.000 euros a una clienta de Sant Feliu de Guíxols al considerar provat que l’entitat va cobrar durant 18 mesos comissions injustificades a aquesta clienta en concepte de descoberts de compte i a més li arribava a aplicar fins uns interessos de demora del 29 per cent.

Notícies relacionades: 
Comparteix

També t'interessarà