“Els usuaris del transport públic també reivindiquen un servei porta a porta”

“La nostra societat té més funcionaris que visionaris. I nosaltres necessitem visionaris que ens ajudin a pensar com seran els hàbits de mobilitat en el futur”. Malgrat el gran interrogant que va plantejar al públic dels Diàlegs de Segre al Roser, el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, va donar signes de tenir molt clar per on han d’anar els trets. Els “clients” del transport públic, va assenyalar, reivindiquen un servei porta a porta com el que puguin tenir els usuaris de la mobilitat privada. El futur, va afegir Ticó, passa per un model de transport intermodal “en el qual nosaltres (FGC) hem de ser actius” per mirar de cobrir les necessitats. I això es farà “facilitant l’accés a les estacions de transport públic” amb vehicle privat, del tipus que sigui, inclòs el model elèctric, la bicicleta o el transport compartit. Un viatger de Lleida pot agafar un autobús i parar a l’estació de tren per anar a Barcelona i agafar el metro o el ferrocarril, va posar com a exemple, de manera que la companyia que presideix hauria de preveure i cobrir aquesta possibilitat com a “agent intermodal”.

Per això, entre altres aspectes, Ticó va assenyalar que l’empresa pública ha de continuar innovant. “La revolució tecnològica va acompanyada d’una revolució cultural”, va manifestar, alhora que va defensar la mobilitat com a servei en una societat que ja comença a imposar-se, en la qual cada vegada menys persones són propietàries d’un vehicle privat. En part, per un respecte més gran envers el medi ambient; i en part, perquè s’està començant a primar la qualitat del servei per sobre de la propietat.

Ticó va repassar també les innovacions que l’empresa que presideix està implantant a la línia que gestiona. Per exemple, un tren aula per a la formació dels clients en anglès. La promoció de la compra de bitllets des de casa o una aplicació de mòbil que permet als usuaris denunciar actes d’incivisme en temps real. En aquest punt, va assenyalar que s’han donat diversos casos de notificacions sobre viatgers que reposen els peus sobre el seient de davant, per exemple, que han permès al responsable del comboi cridar a l’ordre.

Ferrocarrils utilitza també drons per sobrevolar la línia de la Pobla i identificar punts en els quals hi pugui haver risc de despreniments.

El president de Ferrocarrils va defensar que la línia de la Pobla pot assumir al costat del transport de viatgers un servei de paqueteria entre les comarques del Pirineu i del pla, si bé va veure més difícil que tingui un paper en el transport de mercaderies, com havia estat fa dècades. En canvi, va defensar la recuperació de la línia, que la Generalitat va assumir fa més d’una dècada i en la qual ha invertit uns 70 milions d’euros, i va manifestar que aquesta inversió s’ha traduït en una millora del servei i un increment del nombre de viatgers.

A més, Ticó va apostar per reforçar el servei de rodalies a Lleida de manera que es converteixi en una xarxa de transport intermodal que cobreixi no només les comarques del pla (al costat del tren de la Pobla) si no que assoleixi un perímetre major que hauria d’arribar a municipis de la Franja de Ponent com Montsó. “Això hauria d’afrontar-se durant aquesta legislatura”, va manifestar, i permetria integrar els voltants de Lleida a altres serveis de tren regionals.

En els propers anys, FGC preveu incorporar un tercer tren a la línia de la Pobla (el 2020), que permetrà reforçar el servei i passar dels 192.000 viatgers de l’any passat a fins i tot 300.000, segons els càlculs de l’empresa. Ticó va recordar que el tren es completa amb un servei d’autocars fins a Esterri d’Àneu, que funciona en conveni amb l’empresa Alsa, de manera que va apostar perquè “el futur passa per una xarxa de transport en la qual cada medi compleixi un paper en el qual sigui sostenible”.

Ticó és també responsable de les estacions d’esquí del Pallars, que FGC gestiona des que van passar a ser de propietat pública per deutes dels seus antics propietaris. En relació amb els complexos d’Espot i Port Ainé, va reiterar que la vocació de la Generalitat no és la de ser la seua propietària, encara que va admetre que de moment no compten amb cap postor.

En canvi, va dir que la gestió dels equipaments ha de reforçar les iniciatives privades de manera que col·laborin a incrementar els ingressos i reduir el dèficit de gestió. Va recordar que contribueixen a crear mig miler de llocs de treball al Pallars.