Els Vilars d'Arbeca, el tresor dels íbers a Ponent

LLEIDACOM/ Gerard Amigó
Publicat: 
28-06-2018
Actualitzat: 28-06-2018 19:35
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Els Vilars d'Arbeca, el tresor dels íbers a Ponent

Aquests dies els Vilars d’Arbeca són notícia per partida doble: per una banda s’ha començat la 33a campanya d’excavacions, i el primer cap de setmana de juliol s'hi celebrarà la sisena edició del TastJazz, un escenari ideal on història i actualitat s'uneixen en una nit d'estiu

La fortalesa dels Vilars va ser construïda durant l’Edat de ferro, el segle VIII aC pels ilergetes. Va ser habitada pel poble íber durant uns 500 anys, i abandonada de forma pacífica 200 aC. El jaciment es troba situat en una plana, a quatre quilòmetres d’Arbeca, a les Garrigues. Precisament la situació és la que la diferencia i la fa única respecte a altres poblats ibèrics, que estan construïts en un turó per motius defensius.

La peculiaritat d’aquest jaciment és la seva forma ovalada i ben delimitada, ja que es coneixia perfectament on començava i on acabava. El poblat disposava d’un sistema defensiu extraordinari amb un sistema de muralles molt important, un fossat amb 14 torres, i entremig un frisó, un camp de pedres clavades que evitava que els enemics s’apropessin a la muralla. L’interior del jaciment està dividit en dos barris: un d’elit, on hi havia la casa del cabdill i les dels nobles, i un barri més senzill on hi vivia la gent humil. Al mig d’ambdós barris, els serveis: la cisterna i el forn.

 

Actualment el 70% de la superfície del jaciment ja està excavada, però encara queden algunes parts per excavar. És per això que aquesta setmana s’han reprès els treballs arqueològics a la fortalesa que acabaran el proper 7 de juliol. La feina que s’està duent a terme des de dilluns és en una part interior del recinte i en una part exterior entre el fossat i les muralles perquè hi ha indicis que hi pugui haver algun tipus d’habitatge o altres dependències.  

Un paper fonamental per donar a conèixer el patrimoni

La fortalesa dels Vilars és propietat i està gestionada per l’Ajuntament d’Arbeca, però compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i la Generalitat. Una col·laboració inestimable és la que presta l’Associació Amics dels Vilars, nascuda ara fa 12 anys i que actualment compta amb 120 socis. El president de l’Associació, Josep Pau Pernau, explica quina és la seva responsabilitat: “L’associació es dedica a plantar arbres, ajudar en la conservació del jaciment, i la seva divulgació. La nostra finalitat des d’un principi ha estat col·laborar divulgant i donant a conèixer el jaciment per a que cada cop el visiti més gent”, explica Pernau.

El jaciment és un bon marc per organitzar activitats culturals i lúdiques i a la vegada cridar l'atenció d'un públic que potser no se sent atret per l’arqueologia. Sovint el patrimoni artístic es considera per minories. “D’aquesta manera oferint-li una activitat com pot ser un concert de jazz fem que aquest públic visiti el conjunt arqueològic”, afirma Pernau.

Un dels esdeveniments més consolidats als Vilars que aquest any arriba a la 6ª edició és el TastJazz que es celebra el primer cap de setmana de juliol. Els assistents poden gaudir de el jazz i el vi alhora, un format que s'està estenent a d’altres indrets de Catalunya. En aquesta edició, a més dels vins Vinya dels Vilars d’Arbeca, es podrà degustar els caldos de l’Analec de Nalec, el celler convidat, i una varietat productes Argal. Tot això amenitzat amb la música de Stromboli Jazz Band. El president d’Amics dels Vilars es mostra molt satisfet per l’acollida que té aquest certamen al territori lleidatà: “Nosaltres estem molt contents, el jazz és una música que compta cada cop amb més seguidors, i la combinació de la música amb el vi juntament en un lloc com aquest, és ideal per gaudir d’una nit d’estiu”.

Sentint parlar al Josep agafen ganes d’endinsar-se en aquesta fortalesa per entendre millor com vivien els nostres avantpassats i sobretot gaudir d’una visita guiada en què ens explicaran qui eren i què feien els pobladors íbers d’aquestes terres. Potser descobrirem que malgrat els segles que han passat no som tan diferents a ells.

Comparteix

També t'interessarà