Entendre el 155: "Les possibilitats són tan àmplies com decideixi el govern"

El govern espanyol ha anunciat aquest dijous que posa en marxa el procés per aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Aquest article forma part del títol VIII de la Constitució, referent a l'organització territorial de l'Estat i a les Comunitats Autònomes, dins del capítol tercer. L'article té dos punts i diu així:

1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

El concepte "medidas necesarias" és tan ampli, que concretar què implica l'aplicació d'aquest article ara mateix a Catalunya és difícil. Per això hem intentat aclarir termes amb el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Lleida, Manuel Fondevila, que entén que serà el Senat, a través de la proposta que faci el govern el que determinarà les conseqüències més o menys dràstiques de l'aplicació d'aquest article.

Ens ha donat algunes claus per entendre de què estem parlant:

• Una mesura excepcional i temporal

L'article 155 és una execució federal semblant a les que tenen altres estats com Alemanya per actuar quan alguna institució no compleix amb les seves obligacions constitucionals. És excepcional i significa que les autoritats espanyoles substitueixen temporalment les catalanes fins que es "restableixi el compliment amb la legalitat constitucional".

• Temps mínim d'una setmana

El primer pas per aplicar l'article 155 ja el va donar el president del Govern, Mariano Rajoy, la setmana passada amb el requeriment que va enviar al president català, Carles Puigdemont. El següent pas és el que tindrà lloc dissabte amb la convocatòria d'una sessió extraordinària del Senat o bé amb la introducció d'un punt sobre el debat i l'aplicació d'aquest article a l'ordre del dia d'una sessió convocada ordinàriament. El Senat és qui determina els detalls d'aplicació d'aquest article i el seu abast.

• Un Senat amb majoria absoluta del PP

El Senat és qui té la potestat de concretar les mesures derivades de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. És una cambra de representació territorial i per això és l'encarregada de desenvolupar el concepte ampli de "mesures necessàries". Ho ha de fer per majoria absoluta. En aquest cas, el Partit Popular sí que té majoria absoluta al Senat. El govern proposarà a la cambra alta les mesures que vol aplicar i el termini per garantir el compliment de la legalitat constitucional i el Senat haurà d'emetre una resolució per concretar-les.

• Suspendre autonomia, no eliminar institucions

Fondevila considera que la suspensió de l'autonomia de Catalunya no pot suposar en cap cas eliminar institucions ni derogar l'Estatut, sinó controlar-les per part del govern central. De fet, aquest professor de Dret Constitucional considera que els efectes no tindrien perquè ser massa traumàtics. "Fins i tot amb el 155, l'estat espanyol continua sent un estat autonòmic i de dret".

• Gran ventall d'opcions

L'article 155 no ha estat desenvolupat en cap llei, per tant, les possibilitats que permet són tan àmplies com vulgui el govern central. Es pot substituir tot el govern i posar al capdavant de les conselleries catalanes autoritats estatals com ministres del govern central. O bé només substituir els càrrecs responsables dels organitsmes que tenen a veure amb el referèndum i la declaració d'independència. Fondevila posa l'exemple de la conselleria de Salut, que no hi té una relació directa i que potser no es contempla tocar, però sí la que ocupa Raül Romeva d'Afers Exteriors. Una altra cosa és què implica en la vida quotidiana la substitució de càrrecs. En el cas de la conselleria d'Ensenyament, diu Fondevila, es podria aplicar dràsticament l'article 155 i fer canvis en aquest mateix curs, però considera que aquesta mesura seria extrema ja que sempre es recomana no canviar reglaments amb el curs començat. Per això, aquest professor de la UdL creu que "quant menys traumàtic sigui, millor, però això dependrà de la voluntat del govern espanyol".

• Eleccions o rectificació

L'aplicació del 155 té un caràcter temporal "fins que es garanteixi el compliment de la legalitat constitucional. Això pot arribar amb unes noves eleccions autonòmiques en què els partits es comprometessin a donar compliment a la Constitució espanyola. Però la convocatòria d'eleccions no és l'única opció. Fondevila també apunta una rectificació per part de l'actual govern de la Generalitat.

• Il·legalització de partits o entitats

Fondevila recorda que Espanya no és un "estat militant" que obliga a tots els representants polítics a militar dins del règim establert per la Constitució. Per tant, no prohibeix que una formació defensi tesis contràries a la Constitució sempre que no aposti per mitjans violents. Per això, considera que il·legalitzar els partits independentistes no tindria base legal. Tampoc fer-ho amb entitats com Òmnium o l'Assemblea Nacional Catalana.

• L'exèrcit

L'article 8 del títol preliminar de la Constitució diu: "Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional."

Fondevila indica que es poden relacionar els dos articles com a mesura dràstica per donar compliment al 155, tot i que considera que hauria de ser "el límit, com a última instància, en una situació amb casos de violència, que no s'han donat fins ara".

• Drets fonamentals

El professor de Dret Constitucional comenta que aquests dies s'han barrejat els articles 155 i el 116, que fa referència als estats d'alarma, excepció i setge. "Una cosa és que se substitueixin persones per garantir el compliment de la legalitat constitucional i una altra és qeu es puguin suspendre drets dels ciutadans. Per fer això, caldria decretar un estat d'excepció". Això requereix uns tràmits diferents, diu Fondevila. Ho ha de decretar el govern i ha de tenir l'autorització del Congrès dels Diputats. Un estat d'excepció només tindria justificació en cas de greus alteracions d'ordre públic i suposaria suspendre garanties d'un estat democràtic.