#EspecialCarnaval. D'on ve, on anar i altres preguntes que encara no t'has fet

LLEIDACOM/ Griselda Mas i Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
31-01-2018
Actualitzat: 15-02-2018 17:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • #EspecialCarnaval. D'on ve, on anar i altres preguntes que encara no t'has fet

S'apropa una de les festes més boges, divertides i plenes de disbauxa de l'any. El Carnaval és possiblement la festa pagana més celebrada per les persones arreu del món i, com cada celebració, té els seus origens farà uns quants milers d'anys. El fet de disfressar-se i celebrar una festa és un acte que es remunta a 5.000 anys, quan els sumeris estaven animats i van deixar algun indici de la seva celebració.

Però per anar directes al gra, està clar que el Carnaval és una continuació de les Saturnals que celebraven els romans en honor al déu Saturn. Anar disfressats, pintar-se o tapar-se la cara per mantindre l'anonimat ho permetien quasi tot (dolentots i dolentotes...) durant tres dies intensos i de non-stop. Amb el pas dels anys i l'arribada del cristianisme s'adapta la festa i s'aprofita per fer a lo bèstia tot el que no es podrà fer durant el temps de Quaresma. Tot el que dóna plaer, en resum. El Dimecres de Cendra ja comença el dejuni, l'abstiència i la penitència. Al dijous següent, comencen els 40 dies de "repressió" abans de Pàsqua. Amèn.

Amb tres dies de festival no n'hi havia prou, així que el Carnaval dura una setmana, del Dijous Gras -quan es menja la famosa botifarra d'ou- fins al Dimecres de Cendra. D'aquí surten tradicions incontables i personatges a cada qual més sonat. La Vella Quaresma amb 7 potes, la sardina que s'enterra entre plors quan acaba la festa, el rei Carnestoltes que fa el pregó gamberro entre rodolins o la coca de llardons, que molt de règim no és però està boníssima!

Ah! Si aconseguiu calcular en quin dia cau, igual us donen el Nobel carnestoltes. "Només" cal saber quina és la primera lluna plena després de l'arribada de la primavera. Diumenge següent, és el de rams. I el carnaval és 47 dies abans (40 de quaresma i els 7 dies de festa grossa). Fàcil, eh!

Tot això és l'origen del Carnaval i de les tradicions que encara duren. Però n'hi ha d'altres que no estan recollides als llibres i que ens plantegen algunes preguntes:

  • Per què els hi agrada tant als homes disfressar-se de dona?

De padrines amb una perruca-monyo i un bastó, d’elegants amb arrecades ben lluents i uns pits escandalosos o d’actrius porno amb vestit cenyit i maquillatge a dojo. No sabem perquè però és així.

I si no, fixa-t’hi que en veuràs molts (o moltes). Serà perquè s’avorreixen durant l’any amb una vestimenta limitada a camisa i corbata? O és que ja ha arribat el gran dia en què els homes volen posar-se a la pell de les dones per saber què implica això? Potser els que es disfressen amb talons i minifaldilla se n’adonen de com fan sentir les mirades lascives. I els que porten escot, saben què vol dir que la gent no et miri als ulls. Homes que us vestiu de dona! Preneu nota i el dia 8 de març, recordeu-ho!

  • Com és que les disfresses de professionals quan són per dona són sexis?

Aquesta és una altra! I passa fins i tot amb les disfresses infantils! Com és que una bombera no porta l’uniforme oficinal sinó que va amb minifaldilla i botes de taló? Potser no ens hem fixat bé, però les metgesses de l’Arnau no van amb bates ajustades i escots fins al melic! 

Si del que es tracta és de fer de professional sexi, genial! Però estaria bé que llavors els homes policia portessin l’uniforme ben ajustat. I que les nenes que l’únic que volen és anar del que volen ser de grans, trobessin disfressa d’això, no de personatges manga.

  • Fan les fàbriques de Goma EVA el seu agost per Carnaval?

No sabem si les empreses contracten en aquesta època més personal o no, però està clar que caldria fer un homenatge a aquest material. Sabeu de què us parlem? 

Si sou mestres segur que sí perquè amb aquestes làmines d’espuma tova que semblen cartolina però més resistent i flexible es poden fer des de caretes, fins a vestits sencers! Això i la purpurina triomfen. Vindria a equivaler al que va significar el “paper Pinotxo” als anys 80.

  • Desbancarà Puigdemont a Bob Esponja en el Top 10 de les disfresses?

Bob Esponja dóna tantes possibilitats de disfressa que és difícil que no hi hagi entre les desfilades algun grup que no hagi triat aquest personatge gamberro de dibuixos. Amb els Minions també passa. Serà el groc? Puigdemont, però, té tots els números de ser el triomfador d’aquest Carnaval. A més, molta gent ja té la careta. Ves que no li doni a tothom per disfressar-se de Puigdemont intentant entrar a Catalunya o de Guàrdia Civil intentant detectar-lo i se liï encara més.

  • Per què li diuen Halloween quan en realitat volen dir carnaval de tardor?

Aquí deixem una teoria per qui la vulgui estudiar. I si Halloween no és res més que una festa nascuda de l’enveja dels nordamericans perquè no tenen el Carnaval? Si no, no s’entén. El que sí que s’entén és que nosaltres “comprem” cada cop més el costum de vestir-nos de zombis la nit del 31 d’octubre. Disfressar-se mola. I per això, ho volem fer tot l’any.

No et pots perdre...

El carnaval de Solsona és tot un clàssic al que s'ha d'anar almenys un cop a la vida per viure i veure la disbauxa que s'hi munta. Es va recuperar l'any 1971 i es va declarar Festa d'Interès Turístic Nacional al 78. El més conegut d'aquest carnestoltes és la despenjada del ruc des del campanar de l'església. Gràcies a nostre sinyó, avui en dia és de peluix, tot i que hi ha gent que creu que està viu! Durant una setmana sencera, els "gegants bojos", les bates de colors, les comparses i el sermó fan que sigui un dels carnavals més distintius de Catalunya.

Carnaval de Solsona / FOTO: solsonaturisme
Els capgrossos ballant / FOTO: solsonaturisme
Despenjada del ruc (de peluix) / FOTO: solsonaturisme

El Brut i la Bruta o la Festa de la Llordera vindria a ser el carnaval de Torà. El nom de "Llordera" prové de la festa que es celebrava el Dijous Gras i han trobat documents que la daten a mitjans del segle XVIII! Aquesta festa és molt coneguda per la quantitat de personatges rellevants que hi ha, entre ells el Bonic i la Bonica, el Brut i la Bruta, el Constantí, el Sargentet i el Brutet. Tots ells molt simpàtics!

 

'Lo Ranxo' de Ponts se celebra per acomiadar el Carnaval i s'ha convertit en una de les festes gastronòmiques més singulars de Catalunya. Una renglera de 60 olles comencen a bullir des de la matinada per tal de cuinar-hi 'lo ranxo', una escudella grassa de pagès feta amb carn de porc, xai i vedella, col, cigrons, mongetes, arròs, fideus i botifarra. Tots els ingredients són aportacions que fa la gent durant la cercavila del dia anterior. Un plat molt contundent i que res té a envejar a la famosa fabada asturiana ;)

FOTO: gencat.cat

El carnaval d'Agramunt, que té una ceba com a emblema, enguany gira entorn la temàtica dels astres i les estrelles. Segons la història d'enguany, el Rei Carnestoltes i la Reina Xurrimpampi van anar-se'n de viatge amb la seva nau, ja que estaven cansats de la situació del país. Durant el viatge van tenir problemes i van acabar aterrant al planeta Pliniti Cibi. Allí hi viuen els Cibitins, habitants amb els quals s'hi fan amics i que acaben venint a Agramunt per conèixer i viure el seu Carnaval. Si aneu caminant pels carrerons, durant aquests dies potser us trobeu algun cibitin. Per cert, la Reina Xurrimpampi i els cibitins s'han aliat i si diuen: "Si vils viiuri clir il dillins, pisi't in vilgiis inis llims" (Si vols veure clar el dilluns, posa't on vulguis unes llums) haureu de creure.

Els cibitins a Agramunt / FOTO: aj. Agramunt
Un cibití al supermercat. / FOTO: aj. Agramunt
La Xurripampi i Dominos / FOTO: aj. Agramunt

I al carnaval de La Seu d'Urgell us recomanem no portar la contrària al Rei Carnestoltes, perquè potser pilleu una bona tundra. Ja sabeu... si el Rei Carnestoltes diu Nas Vermell, heu de portar-ne un de ficat. 

També us recomanem el carnestoltes de Balaguer, que enguany pretén recuperar una de les tradicions més antigues de la ciutat: la Fira dels Congres. Aquesta fira data de l'any 1510 i durava 20 dies! Coincidia amb el Carnaval i l'inici de Quaresma, fent-se coneguda per la gran quantitat de venedors de congre sec que hi havia a la capital de la Noguera.

Tampoc ens oblidem del carnaval de Lleida, amb la Tupinada, la Cursa de l'ou i la Cursa de Llits. I molts més, com el de Cervera, Alpicat, Golmés o Almacelles. Que no pari la festa!

Comparteix

També t'interessarà