Experts de la UdL identifiquen el primer retrat oficial de Carles IV de Goya

El gabinet analític del Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) ha identificat el prototip original de Goya a partir del qual es van fer els retrats oficials del rei Carles IV. Prop de tres anys d'investigacions han permès descobrir que aquest primer retrat oficial del Borbó, pintat en directe davant el monarca per l'artista aragonès entre febrer i abril de 1789, és el model que Goya va patentar en aquell moment perquè se'n fessin diferents copies en calc, ja fossin obra seua o dels seus 'ajudants'. Entre les versions de Francisco Goya y Lucientes (Fuendetodos 1746-Burdeos, 1828) estan la de la col·lecció Altadis (dipositada al Museu de les Índies de Sevilla), les del Museu del Prado dipositades al Museu de Belles Arts de Saragossa, al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i al propi Prado -P07102-); la de la Diputació de la Corunya (dipositada al Palau de Rajoy de Santiago de Compostel·la). Aquest exhaustiu estudi analític ha constatat les diverses fases d'execució pictòrica del llenç, canvis en el posicionament de les espatlles, més lleugers al cap, als botons de la casaca i més significatius en la posició dels braços i les mans, així com el repintat de la banda de l'Ordre de Carles III i el canvi de posició de les altres dos bandes. Goya va realitzar aquestes modificacions fins a trobar la postura definitiva que havia de distingir i caracteritzar el nou rei d'Espanya, explica el catedràtic d'Història de la l'Art de la UdL i director del CAEM, Ximo Company.

Els detalls de tot aquest procés que ha permès descobrir la manera com Goya va idear i realitzar el primer retrat oficial de Carles IV, es recullen en el llibre bilingüe en castellà i anglès: Francisco de Goya. Carlos IV / Portrait of King Carlos IV, sorgit a la llum recentment. Publicat a la col·lecció Estudis monogràfics de Pintura del CAEM-Universitat de Lleida, és obra de d'Isidre Puig (UdL), Ximo Company (UdL), Carmen Garrido (excap del gabinet tècnic del Museu del Prado) i Miguel Àngel Herrero (UdL), els quals han comptat amb la col·laboració d'altres experts de la pròpia UdL, la Universitat de Saragossa i la UNED.