I si el 21D no canvia res? Alguns apunts per afrontar la campanya

Les eleccions convocades per al 21 de desembre no canviaran el panorama polític català. Aquesta és una de les lectures en què coincideixen els politòlegs Albert Balada i Félix Torras, que argumenten que malgrat pugi la participació -que pot arribar a batre rècords- els blocs es mantindran i no hi haurà un transvassament de vots entre el sobiranisme i el constitucionalisme. A més, apunten que les ambigüitats no serviran en uns comicis que tothom reconeix com a plebiscitaris.

Per entendre què pot passar d'aquí a 42 dies, Torras i Balada ens donen algunes pistes:

• Els blocs no es mouen. La polarització d'aquestes eleccions està clara per als dos politòlegs. Torras reconeix que "hi ha un espai orfe de nacionalistes moderats, però el sentiment de pertinença marcarà dues postures antitètiques i l'electorat es posicionarà en un o altre costat de l'eix nacional". "No hi haurà cap sorpasso", assegura Albert Balada. "Estem en un cercle molt viciat i no canviarà res", tot i que afegeix que l'aplicació del 155, l'empresonament dels consellers cessats i l'exili del president Puigdemont el que farà és fidelitzar el vot. Tant el sobiranista com el constitucionalista, que podria créixer si es modera. Però en tot cas, el transvassament de vot no es donarà entre blocs, sinó entre les forces que els conformen.
• Participació rècord. Per als dos politòlegs, està clar que la participació pujarà, tot i que al 2015 ja va ser alta. En qualsevol cas, aquest augment, que Balada apunta que podria fregar el 80%, no afavorirà especialment un dels dos blocs, sinó que repartirà proporcionalment els dos tipus de vots, deixant el repartiment de forces igual. I és que tant els constitucionalistes com els sobiranistes estan animant a la participació apel·lant a l'excepcionalitat dels comicis.
• Noves aliances. L'acord entre el PSC i l'antiga Unió (Units per Avançar) no ha sobtat a Albert Balada, que apunta a una cordialitat històrica entre els socialistes i Unió que ara s'institucionalitza. Qui pot resultar més perjudicat amb aquesta aliança és el PDECAT, sobretot a Lleida, on Unió havia tingut cert pes. Els vots amb què el PDECAT es beneficiava a Lleida, ara podrien anar al PSC i variar resultats en una demarcació petita com Lleida. Per a Torras, aquest acord no farà variar gaire el resultat i, en alguns casos, podria no entendre's per part d'alguns votants del PSC que el consideren "contra natura".
• Càstic per a les ambigüitats. Torras considera que Catalunya en Comú i Podem podria beneficiar-se d'un transvassament de vot des del PSC, però "la imatge ambígua i la divisió interna de Podem fa molt mal i allunya els indecisos, perquè dóna una imatge feble i genera desconfiança". "En aquestes eleccions, Catalunya en Comú no podrà jugar el paper de partit bisagra, no funcionarà tan bé com a Madrid", assegura Balada. I és que interpreta que la percepció que no està a cap dels dos llocs passarà factura a un conjunt de forces que sí que funciona molt bé a les eleccions al Congrés.
• Ciutadans capitalitzarà el vot constitucionalista. Torras veu clar que serà la formació taronja la que sortirà reforçada d'aquest bloc. Caldrà veure quants vots agafa del PP i del PSC, tot i que "les proporcions es mantindran", insisteix el politòleg.
• Canvis de correlació de forces sobiranistes. Els canvis més destacats es veuran en l'equilibri de forces dins del sobiranisme. Mentre que la CUP no augmentarà el seu sostre de vot, segons apunta Balada, serà ERC la formació que més creixerà, a costa dels vots que pot arribar a perdre el PDECAT.
• Un discurs autonomista com a sortida. Balada apunta que les forces sobiranistes estan ja assenyalant un camí cap a l'autonomisme a través del seu discurs amb referències a l'Assemblea Catalana, davant un escenari calcat a l'actual. Un possible camí podria ser partir de l'Estatut aprovat en referèndum al 2006, aconseguint abans una amnistia per als presos. Torras pensa que si el sobiranisme aconsegueix la majoria absoluta tant en diputats com en nombre absolut de vots, podria estar en disposició de forçar un referèndum pactat, però "els escenaris son limitats mentre continuï com a president del govern Mariano Rajoy", apunta.
• Excepcionalitat. Torras i Balada reconeixen que és especialment complicat analitzar les possibilitats polítiques en un escenari que és absolutament excepcional i amb realitats que poden variar cada 10 minuts. Per això, insisteixen que en 42 dies, el panorama encara pot canviar.