La baralla per la tablet: com aprofitar avantatges i evitar addiccions

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
01-09-2017
Actualitzat: 16-01-2018 14:43
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • La baralla per la tablet: com aprofitar avantatges i evitar addiccions
  • La baralla per la tablet: com aprofitar avantatges i evitar addiccions
  • La baralla per la tablet: com aprofitar avantatges i evitar addiccions
  • La baralla per la tablet: com aprofitar avantatges i evitar addiccions

Heu passat l’estiu barallant-vos amb els vostres fills per a que deixessin estar la tablet i gaudissin d’un altre tipus de joc? Us preocupa que passin moltes hores davant d’una pantalla? No sabeu a què juguen ni com funciona aquests aparells hipnòtics?

No patiu, formeu part d’una majoria de famílies que veu com les noves tecnologies estan entrant amb força a les vides dels nens i dels adolescents. No hi ha volta enrere. Aquest tipus de dispositius tenen grans avantatges en el desenvolupament de les capacitats del jovent. Tantes com inconvenients si no s’estableixen uns límits. El poder hipnòtic de les pantalles és fàcilment detectable, per això cal estar molt atents per a que no es converteixi en una veritable addicció. Com? Aquí teniu algunes eines. La tornada a la rutina és una bona oportunitat per establir unes normes d’ús i per reflexionar sobre la relació que tenim (també nosaltres) amb aquest tipus de dispositius.

Primer, algunes reflexions

  • Qualsevol tipus de joc suposa una possiblitat d’aprendre, és una forma d’autoestimulació que permet superar-se i adquirir capacitats noves. Anna Martínez, pedagoga d'Òrum Centre, subratlla que “la eina més rica que tenen els infants per aprendre és el joc”, sigui quin sigui.
  • Cal avorrir-se. Molts cops, els pares i mares, amb la voluntat que els infants es diverteixin constantment, s’obsessionen amb resoldre el seu entreteniment plantejant i omplint tot el temps amb activitats. Les tablets són molts cops un recurs fàcil per “silenciar” els infants i matar estones mortes, però l’avorriment afavoreix la creativitat i evitant-lo, se’ls està negant l’oportunitat de fer nous descobriments.
  • Paciència i immediatesa. Els dispositius electrònics alimenten la sensació d’obtenir el que un vol en el moment, sense haver d’esperar. Els jocs són ràpids i les recompenses també. Però desenvolupar la paciència és necessari en l’educació dels infants.
  • En l’equilibri està la clau. Ni àngels ni dimonis. La tablet o els videojocs tenen molts avantatges si se saben utilitzar, però un ús excessiu pot comportar problemes. Cal que hi hagi un equilibri entre les diferents activitats que realitzen els infants per optimitzar la part positiva de les noves tecnologies.

Dit això, analitzem pros i contres.

Per què pot ser bo utilitzar tablets o videoconsoles?

  • Permeten el joc. I per tant, estimulen l’aprenentatge, permeten desenvolupar capacitats, conéixer les pròpies limitacions, superar reptes, practicar en la perseverança.
  • Són més interactives que la televisió. No oblidem que el joc, encara que sigui electrònic, requereix una actitud activa per part de l’infant. No es limita a veure i sentir el que surt per la pantalla, sinó que interactua i tria què fa.
  • Ajuden a desenvolupar capacitats. Depèn de cada joc, podem estar estimulant un tipus de capacitats en els infants: l’atenció, la concentració, la velocitat de reacció, la resolució de problemes, l’estratègia, el càlcul matemàtic, el coneixement d’idiomes o la lectoescriptura per posar alguns exemples.
  • Les noves tecnologies formen part de la nostra vida, cal aprendre a usar-les. No podem negar que estem en l’era digital i és un concepte acceptat que els infants neixen amb una pantalla sota el braç. És important saber-se moure en aquest entorn. Que des de petits utilitzin aquest tipus d’aparells pot ajudar a que en facin un bon ús de grans.

Raons per limitar-ne l’ús:

  • El seu ús pot generar addicció. No és cap tonteria, cal observar. Mentir sobre l’ús que se’n fa, un augment de les hores de consum, el tancament en móns virtuals o deixar de fer altres activitats que abans es gaudien poden ser alguns dels símptomes que ens alertin d’una possible addicció, ens diu Anna Martínez.
  • Genera sedentarisme. Malgrat hi ha algunes excepcions com jocs que t’obliguen a fer gimnàstica, la majoria de les propostes són per no moure’s del sofà. L'abús contribueix, per exemple, a l’obesitat infantil.
  • Frena la socialització. Hi ha jocs que es poden jugar en equip, però sobretot les tablets són aparells d’ús individual. Això impedeix el contacte personal amb els altres, limita les converses i no afavoreix les capacitats socials.
  • Afavoreix la necessitat de respostes immediates. En un món on regna cada cop més la immediatesa, aquest tipus d’entreteniment genera encara més necessitat de tenir resposta immediata als desitjos.

Hi ha famílies que opten per no tenir ni tablets, ni videoconsoles a casa. És una opció, tot i que no és la majoritària. Si no es pren una decisió tan dràstica, el que sí que cal és posar-hi límits. Però com? Amb lògica i sentit comú.

Algunes recomanacions:

  • Edat. Martínez no recomana l’ús habitual de tablets o videoconsoles abans dels 5 ó 6 anys, edat en què els infants han desenvolupat ja unes aptituds i unes capacitats que els permetran entendre i aprofitar tots els avantatges d’aquests dispositius sense interferir en la seva maduració mental.
  • Negociar els límits. Dialogar sobre la regulació de l’ús de tablets i videoconsoles ajudarà a que el mateix infant accepti les normes i conegui les conseqüències d’incomplir-les
  • Limitar el temps d’ús. No és bo estar hores i hores seguides fent una mateixa activitat. Cal valorar el temps total del que es disposa al llarg del dia i atorgar a les “pantalles” una part, sense que impedeixi fer altres coses. Una idea, diu la pedagoga pot ser establir un nombre de partides determinades o assolir un repte concret d’un joc en lloc de posar límits temporals. Això permet regular-ne l’ús però també donar lògica al que estan fent davant la pantalla. I pot resultar més fàcil d'acceptar.
  • Acompanyar-los. És important veure què fan, saber a què juguen per poder entendre’ls. Compartir jocs evita que no sigui una activitat d’aïllament, millora la relació familiar, fa partíceps als adults de la realitat infantil i també permet que sentin que ensenyen alguna cosa als pares.
  • Diferenciar entre l’ús escolar i l’exclusivament lúdic. Les pantalles poden servir també per fer recerques d’informació, per fer treballs escolars, etc. Cal tenir-ho en compte a l’hora de regular l’ús dels aparells per a que puguin tenir espais lúdics.
  • Triar els jocs amb criteri. No serveix qualsevol joc i per això, cal tenir en compte diversos elements. L’edat dels infants n’és un d’important, però també el caràcter o les capacitats. Les valoracions PEGI, per exemple, que per normativa tenen totes les aplicacions són una eina útil a tenir en compte. Però la millor és provar els jocs i coneixer-los prèviament per poder decidir.
  • Tenir en compte els interessos de cada infant. És important per no imposar-los normes que no encaixen amb el que els hi agrada.
  • Alternar l’ús de pantalles amb altres activitats. Cal establir un equilibri per a que l’us d’aparells electrònics no suposi deixar de banda altres aficions. El millor és alternar amb alguna activitat física per evitar el sedentarisme, millor si és a l’aire lliure.
  • Evitar que impedeixi la socialització. Les noves tecnologies també permeten nous tipus de comunicació, però és important no oblidar la relació cara a cara.
  • Controlar els continguts. Mirar l’historial de recerques que han fet a internet, tenir els dispositius de joc en zones comunes de la casa o avisar que en qualsevol moment els pares i mares poden mirar el que hi ha a la tablet o a l’ordinador són algunes eines que ajuden a controlar-ne l’ús.
  • Evitar-ne l'ús abans d'anar a dormir. Fer servir dispositius amb pantalla pot alterar la son, a banda de perjudicar la vista.

Voleu idees? Aquí en teniu.

Proposta concreta per regular l'ús de "pantalles" a casa:

  1. jugar amb tablets o videoconsoles només els caps de setmana o festius
  2. no estar més d’una hora i mitja seguida
  3. acabar les tasques obligatòries (deures, feines domèstiques) abans de posar-se a jugar
  4. no encadenar l’ús de pantalles (televisió, ordinador, tablet, videoconsola)
  5. jugar sempre en una zona comuna de la casa, no jugar tancat a l’habitació
  6. permetre la supervisió dels adults
  7. fer activitat física durant el dia
  8. no jugar ni mirar pantalles durant els àpats, ni tenir els aparells a sobre de la taula

En resum, Anna Martínez ens resumeix l'esperit de posar límits en dos conceptes: sentit comú i equilibri. Ah! I donar exemple! No pot ser que posem límits a l’ús de tablets i videojocs i nosaltres ens passem el dia mirant el mòbil o a l’ordinador. Cal aturar-se i gaudir d’activitats en família.

Dit això i amb totes aquestes eines, ara cal posar-se mans a l’obra. Ni més ni menys. Que no us passi res!

Notícies relacionades: 
Comparteix

També t'interessarà