La meitat de les atencions a Urgències de l'Arnau el 2016 haurien d'haver anat als CAP

La meitat dels pacients atesos a l’àrea d’Urgències de l’Arnau de Vilanova durant l’any passat (en concret un 50,9 per cent) presentava patologies lleus o menys greus que, en la majoria dels casos, podien haver-se tractat en un CAP.

Així ho revela el balanç presentat aquest dimarts per la conselleria de Salut, que també detalla que el 15,4% dels usuaris d’aquest servei acaben sent ingressats, una xifra que en el conjunt de Catalunya baixa fins al 10,8%. En el cas de l’hospital Santa Maria, el 23,7% de les urgències deriven en ingressos.

Aquestes xifres expliquen en part els “col·lapses” que sovint pateixen els serveis d’Urgències dels hospitals públics catalans i els professionals fan una crida a acudir al recurs assistencial que s’adeqüi a la necessitat real. “Anar a Urgències de l’Arnau no significa que t’atendran més ràpid, els pacients greus tenen absoluta prioritat. Un refredat comú en un pacient jove, una gastroenteritis lleu o una cremada solar de primer grau fàcilment poden tractar-se en un ambulatori”, il·lustra un facultatiu d’aquesta àrea.

Les demores de fins a tres setmanes per aconseguir una visita amb el metge de família afavoreix que els malalts optin per anar a l’hospital, sense pensar que els ambulatoris o el CUAP de Prat de la Riba també atenen d’urgència.

Demores de tres setmanes per visitar-se als CAP porten els pacients a anar a Urgències de l’Arnau.

En l’àmbit de les emergències mèdiques, les ambulàncies del SEM van atendre a Catalunya durant l’any passat 1.643 infarts amb l’activació del codi IAM (Infart Agut de Miocardi), 3.664 casos d’ictus i 9.522 politraumatismes (Codi PPT).

Els temps de resposta solen ser menors a la regió sanitària de Lleida i superiors a l’Alt Pirineu, a causa de la dispersió territorial i la distància més gran entre l’atenció del pacient al domicili i la via pública i el trasllat a l’hospital.

Així, al pla dels 82 infarts atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques, un 94,8% van ser traslladats a l’hospital idoni després de practicar-los l’electrocardiograma en menys de noranta minuts, un percentatge que disminueix fins al 78,5% al Pirineu (catorze pacients el van requerir).

En el cas del codi Ictus, es va activar en 170 ocasions al pla i 38 al Pirineu i la taxa de resposta va ser inferior a vint minuts en el 84,7% a Lleida i en el 68,4% al Pirineu. En canvi, la taxa de resposta en el codi per politraumatismes, la majoria per accidents de trànsit, va ser del 80% en els dos territoris i es va activar 767 vegades.
 

• Urgències ingressades. L’Arnau va ingressar el 15,4% dels pacients atesos a Urgències l’any passat, el Santa Maria un 23,7%, el del Pallars un 11,7% i l’Espitau Val d’Aran només el 3,9% de les atencions d’Urgències.
• Atenció Primària. Els professionals de CAP i consultoris catalans van realitzar 46 milions de visites durant l’any passat, un 1,8% més que el 2015, amb una mitjana de vuit visites per persona.
• Cesàries el 2016. El percentatge de cesàries practicades a l’Arnau és substancialment inferior al de Clínica de Ponent, amb 15,2% el primer i 34,1% el segon.
• SEM i dispersió territorial. Els temps de resposta davant d’un codi ictus, infart o politraumatismes solen ser més ràpids al pla que al Pirineu, com a conseqüència de la dispersió territorial i la distància de trasllat fins a l’hospital.
• Cirurgies sense ingrés. Als tres hospitals públics de Lleida el 2016 es van practicar 11.901 intervencions quirúrgiques de mitjana complexitat en què el pacient va a l’hospital el mateix dia i després de la intervenció torna a casa.