La nit contra tu, tercera novel.la del lleidatà Ferran Sáez

L’assagista i professor universitari lleidatà Ferran Sàez ha presentat en exclusiva a Lleida la seua nova obra, ‘La nit contra tu’, una novel·la gòtica ambientada en la capital catalana anterior a les Olimpíades. Allí s'hi trasllada un dels protagonistes de la història per rebre una herència que comportarà una sèrie de descobertes monstruoses. La història posa sobre la taula l'etern debat entre el bé i el mal.

• Per què catalogues la novel.la de gòtica?

Bé és un gènere i jo li vaig imposar a l'editorial que posessin un subtítol perquè jo sóc conegut per un altre tipus de literatura com són els assaigs polítics. Des del primer moment està relacionat amb el misteri, molt passat de moda i que crea una certa boirositat ambiental. El gènere gòtic sempre acaba enfrontant el bé i el mal en un sentit molt dur i en aquest cas el mal està representat per una sèrie de coses sobrenaturals. També ajuda el fet que el narrador sigui una persona catòlica que fa més perquè es vegi aquesta contraposició. 

• El narrador és un advocat jubilat que viu a la Barcelona preolímpica. Per què esculls aquest senyor com a narrador?

Trio un home gran perquè era el més diferent de mi. Era una manera de distanciar-me de la història. Sí que coincideix en el moment que jo arribo a Barcelona i d'aquesta manera el narrador fa la funció de parapent. 

• El mal és diferent. Sap esperar, no té pressa. A què es refereix?

La comparació és la Sida. Quan parlo de la lentitud del mal parlo del context de les drogues en aquell moment. El mal s'inoculava en una persona, entrava en una persona com una possessió però no es manifestava i mentre tu escampaves més mal. L'any 82 la Sida encara no se sabia ben bé quines conseqüències portaria... El narrador se n'adona que el que va passar fa una década acabava amb la mort. 

• La història es desenvolupa en els dos territoris que més coneix: Ponent i la Barcelona preolímpica.

Jo vaig arribar a Barcelona quan es va morir la Grace Kelly. Trio el referent de quan vaig arribar jo per fer descripcions fidedignes. El tema del 92 el vaig viure, el món decrèpit comença a canviar i es passa de l'extrem de llocs amb prostitues amb tuberculosi a un món de postal. El trànsit entre la ruralia i la ciutat era important per mi. Moltes de les coses que han passat en aquest país provenen del trànsit del camp a la ciutat. La literatura surt del contrast, si no has vist Barcelona des de fora, no la pots explicar bé. 

• Li ha resultat més difícil escriure aquesta novel.la que un assaig?

Doncs sí, per mi ha estat més dificultós seguir una narració. Per una persona que està acostumada a fer anàlisi abstracta, m'ha costat més. Els personatges em van sortir sols (d'un somni). El mètode seria de cercles concèntrics i van apareixent sols uns determinats personatges que vas modelant. Jo no volia fer una novel.la de relacions entre personatges, jo volia explicar atmòsferes que he viscut i dramatitzar conceptes abstractes com el bé i el mal. Hi ha moltes persones que no accepten que hi ha gent dolenta però n'hi ha. 

• En què treballa ara?

Estic escrivint un assaig del progressisme polític, literatura d'alta divulgació que no té res a veure amb la novel.la. Això fa que no hi hagi una comunicació entre l'assaig i la novel.la. Ni vull narrar quan explico coses de política ni vull analitzar quan escric novel.les.