La societat reacciona: tres setmanes que demostren que la LGTBIfòbia "està molt present"
Temps aproximat de lectura:
No ha passat ni un mes des que Lleida celebrava el Dia Mundial contra la LGTBIfòbia el 17 de maig amb actes en què es va posar de manifest la sensibilització de la societat davant la discriminació que pateixen lesbianes, gais, persones transgènere, bisexuals i intersexuals. Sandra Castro, presidenta del col·lectiu Colors de Ponent, subratllava: "S'ha avançat en la visibilització del col·lectiu però encara queda molt camí per recórrer ja que l'homofòbia continua estant molt arrelada". Poc es devien pensar els membres d'aquest col·lectiu que funciona des de fa tot just 16 mesos que en menys de 20 dies, tindrien motius per continuar fent aquesta afirmació i Lleida es convertiria en referent contra l'homofòbia.
La primera polèmica va arribar el 21 de maig, amb la glossa dominical que feia el bisbe de Solsona, Xavier Novell. Suggeria que l'homosexualitat pot estar vinculada a l'absència de la figura paterna en l'educació dels infants i els adolescents. Les paraules d'un personatge avesat a generar polèmica van despertar reaccions ràpidament. L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, el va titllar de "retrògrad", a Cervera el van declarar persona 'non grata' i des de la direcció general d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata va instar el bisbe a reflexionar enviant-li una còpia de la llei 11/2014 contra l'homofòbia. Fins i tot una associació cristiana de LGTBI, ACGIL, va lamentar l'enèsima mostra d'homofòbia d'aquest bisbe que "torna a demostrar la seva manca de sensibilitat evangèlica i la seva obsessió malaltissa amb les persones homosexuals". I és que lluny de calmar la polèmica, el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, va afegir més llenya al foc sorprenent-se de la repercussió de la glossa de Novell i dient que "no és tan greu" i demanant la defensa de la llibertat d'expressió.
Uns dies després, el bisbe de Solsona sortia escortat d'una missa de confirmacions a Tàrrega davant 150 persones que es van manifestar en contra de les seves declaracions amb critts com "Estimem com volem" o "Bisbe, dóna la cara". Quatre dies després, Novell demanava disculpes en una carta amb la intenció de calmar els ànims.
Però les disculpes no són suficients ni per al col·lectiu Colors de Ponent ni per a l'Observatori Contra l'Homofòbia, que insisteixen que l'administració ha de ser més contundent contra aquest tipus de declaracions públiques. "Tenim la sort que a Catalunya la llei 11/2014 ens empara, tot i la seva mala aplicació" assegura Lorien Quesada, un dels membres del col·lectiu en defensa de LGTBI, però lamenta que el departament de Benestar i Família no actués contra el bisbe per la seva glossa.
Sense temps de pair ni de treure's de sobre la polseguera aixecada per les paraules del bisbe de Solsona, 5 dies després, les banderes irisades tornaven a estar a les portades. I en aquest cas, no per una glossa dominical, sinó per una classe de filosofia en un institut públic. Un grup d'estudiants de 4t d'ESO del Gili i Gaya de Lleida va deixar plantat el seu professor quan va dir que "ser homosexual és antinatural, és com ser coix o borni". "No s'ha acabat d'entendre que això és un delicte" insisteix Lorien Quesada. Afegeix: "La gent potser no és conscient que va contra la llei que va aprovar la Generalitat i més en un àmbit com l'educació. En l'àmbit de l'església, que sempre ha estat reaccionaria a la diveritat sexual i de gènere, ho combatem però no ens sorpren tant. Que digui això un professor de filosofia és molt greu".
Tot i estar convençuts que el professor està infringint una normativa que es va aprovar fa gairebé 3 anys per combatre les actituds que poden afavorir l'homofòbia en la societat, el col·lectiu Colors de Ponent veu que la Generalitat no està actuant amb contundència. Tampoc en aquest cas. El departament d'Ensenyament va donar per tancat el cas en el moment en què el professor va demanar disculpes per les seves paraules al director dels Serveis Territorials Miquel Àngel Cullerés. Unes disculpes que va repetir davant de tres de les alumnes que van marxar de classe en representació de la resta del grup en una reunió de mediació celebrada amb la directora de l'institut, el mateix Cullerés i un inspector del departament. Per a Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra l'Homofòbia, aquesta actuació "és vergonyosa, és una presa de pèl", ja que ni la llei contempla la mediació en aquests casos ni ha estat ben feta, segons Rodríguez, perquè és un inspector del mateix departament el qui l'exerceix. Per a Albel Huete, vicepresident de Colors de Ponent, "el professor està cometent un delicte i cal sancionar-lo". "Des de quan demanar perdó és una justificació per no aplicar la llei?" pregunten des de l'Observatori Contra l'Homofòbia a la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz.
"No és un cas aïllat", diuen des de l'OCH, "però no ens consta que sigui habitual que docents facin aquest tipus de comentaris a les classes". De tota manera, en els 40 anys de docència d'aquest professor, ja havia fet comentaris masclistes, homòfobs o racistes. En cartes com aquesta s'hi han vist reflectits exalumnes del Gili.
"És un cas a part al claustre de l'institut" assegura Sandra Castro. I explica que precisament al Gili, Colors de Ponent ha anat a fer tallers amb alumnat i docents que "han funcionat molt bé". És un dels 30 centres que el col·lectiu ha visitat des de la seva creació l'any passat. Han arribat a un miler d'alumnes de secundària, però també han treballat l'acceptació de la diversitat sexual i de gènere amb més d'un centenar d'infants de primària i prop de 100 alumnes més de l'àmbit universitari i de la formació professional a centres no només de Lleida ciutat sinó també de les Borges Blanques, Balaguer, Mollerusa, Tàrrega, Cervera i els Alamús.
"Hi ha molt bona resposta", asseguren des de Colors de Ponent. De fet, la reacció, tant de la societat civil en el cas del bisbe de Solsona, com de l'alumnat del Gili, "és un símptoma que la gent s'està adonant de la fòbia que encara existeix cap al col·lectiu LGTBI", assegura Lorien Quesada. I, en part, afegeix, el rebombori al voltant d'aquests casos "ajuda a visibilitzar que l'homofòbia segueix present i ens satisfà veure la resposta de la societat". Per això, "és positiu que tot i que encara quedi gent que pensa així, hi ha una reacció en contra".
També hi ha qui pensa que expressions com les del professor de filosofia o argumentacions com les del bisbe de Solsona formen part de la llibertat d'expressió. Però Lorien respon "amb una idea molt senzilla: la llibertat d'expressió acaba quan comença la llibertat d'una altra persona. Insultar tot un col·lectiu no és llibertat d'expressió. Estan dient que no hauríem d'existir, perquè ser homosexual és antinatural. És un delicte. No pots anar insultant pel carrer a la gent pel fet de ser immigrant, o dona, o persona obesa. És exactament el mateix!"
Precisament el proper dissabte 17 de juny està convocada a Lleida la manifestació que organitza la Comissió Unitària 28J en el marc del Dia per a l'Alliberament lèsbic, gai, bisexual, de persones transexuals i intersexuals, que es commemora el 28 de juny. Aquesta festa, que enguany acull Ponent se celebra de forma descentralitzada cada any a diferents llocs de Catalunya, paral·lelament a l'acte central que té lloc a Barcelona. Serà un motiu més per parlar de la defensa dels drets de les persones LGTBI.
Queden 5 dies. Hi haurà abans alguna polèmica més per parlar-ne?
