L’art de l’Embarrat captiva el públic
Temps aproximat de lectura:
El festival de creació contemporània Embarrat, que se celebra des de divendres a les naus modernistes de Cal Trepat de Tàrrega, es va omplir ahir de públic interessat a conèixer les propostes més radicals i transgressores dels 27 artistes seleccionats en aquesta edició.
La jornada de dissabte va arrancar amb diverses accions artístiques i performances, algunes protagonitzades per creadors locals.
Així, la veïna de Tàrrega Alba Torres va presentar una performance en la qual va reflexionar sobre les memòries oblidades a partir de les cendres i un estudi en el qual va arribar a comptabilitzar 115.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola. Per a Torres, "l’art ens permet tocar allò intocable, fer visible allò invisible i recuperar allò irrecuperable".
Una altra acció que va agradar al públic va ser el taller de l’artista establerta a Anglesola Júlia Márquez, que tenia per objectiu allargar la vida dels objectes. Així, a sobre d’una catifa roja, Márquez va col·locar desenes de trastos als quals donava un altre ús artístic a partir de les aportacions dels mateixos visitants.
Dels 27 artistes seleccionats per a l’exposició central La Gran Màquina III, tres són de la demarcació de Lleida. Es tracta del veí de Tàrrega David Giribet, que repeteix per segon any consecutiu a l’Embarrat, i que presenta la instal·lació interactiva Game over. Giribet recupera una màquina recreativa fabricada a Lleida el 1992 i, amb un monitor de tub i un interior ple de pols i teranyines, torna a la vida com un zombi de l’entreteniment d’avui dia.
Per la seua part, el veí de Guissona Joan Codina presenta Monopoly, un treball crític que se centra en un article de premsa que diu que a Lleida hi ha 4.912 habitatges desocupats que són propietat dels bancs. El treball està plasmat en una infografia subjectiva que parteix del tradicional joc de taula del Monopoly.
Finalment, els artistes Quim Falcó i Meritxell Tembleque, establerts a Verdú, presenten la instal·lació Veus de pedra, una pedra de vidre sobre una cadira que pretén fer reflexionar els visitants sobre l’abandó progressiu de l’escriptura, de l’acció d’escriure a mà amb un llapis o un bolígraf sobre un paper.
El certamen premia un film sobre la polèmica escultura de Tortosa
El certamen va distingir ahir amb el Premi Embarrat 2016 (2.000 €) el curtmetratge Animalització, una creació dels barcelonins Zoraida Roselló i Jaume Vidal amb la qual denuncien el polèmic monument franquista de Tortosa, que precisament ahir aquesta localitat va decidir mantenir arran d’una votació veïnal. Es va concedir una menció d’honor a la polonesa Anna Kedziora per Earthworks. El premi de l’IEI –una exposició a Lleida el 2017– va ser per a Monocromos negros, una obra sobre paper reciclat del sevillà Manuel M. Romero.
