L’ICG Lleida, sense reacció

L’ICG Software Lleida continua sumit en una profunda crisi de resultats després d’encadenar ahir a l’Onze de Setembre la quarta derrota consecutiva i la vuitena en els últims deu partits, una dinàmica que posa seriosament en perill la permanència a l’OK Lliga. Els llistats, que res van poder fer davant d’un Voltregà molt efectiu (1-6), només han sigut capaços de sumar quatre punts (una victòria i un empat) dels 30 últims en joc, una ratxa que l’ha portat a perdre bona part de l’avantatge que tenia. Ara segueixen fora de la zona de descens, però la distància s’ha reduït a tres punts, després de l’empat que va aconseguir dissabte el Shum Maçanet a la pista del Caldes.

I és que l’ICG Lleida sabia de la importància vital del partit d’ahir per agafar una mica d’aire i allunyar-se una mica més de la zona perillosa. De fet, un triomf li hauria permès superar un altre rival directe en la lluita per la salvació, el Lloret, que rebrà d’aquí a dos setmanes. Aquesta obligació i ganes per trencar la mala dinàmica van quedar paleses en l’arrancada del partit. Després de tres minuts d’intercanvi de cops, encara que sense clares ocasions per a cap dels dos equips, Cañellas va aconseguir trencar la igualada inicial després d’aprofitar un perfecte servei en contraatac d’Esteve Pujals, que va ser la gran novetat en el quintet titular d’Albert Folguera.

Andreu Tomás, als deu minuts, podria haver elevat el compte, però va ser el jove Alabart, cedit pel Barça, el que va restablir la igualada al culminar una gran jugada col·lectiva del Voltregà. El gol no va fer variar gens el guió que tenia l’ICG, que va tornar a la càrrega i va tenir dos clares ocasions per tornar a avançar-se, totes dos a l’estic d’Andreu Tomàs. A la primera no va connectar bé la bola després d’un rebuig del porter barceloní i, en el mateix minut, va fallar un penal que ell mateix havia forçat. Massa concessions que al final acabarien passant factura.

Tampoc va estar encertat Trilla en un altre rebuig de Ballart a llançament de Rodero, mentre que, a l’altra porteria, Lluís Tomàs es lluïa evitant el gol visitant amb el casc. L’1-2 va estar a prop de materialitzar-se en una altra acció de Vargas, però la bola es va passejar per sobre del travesser sense que arribés a entrar a la porteria lleidatana. En aquell moment, Lluís Rodero va assumir el comandament de les operacions i, en un parell de combinacions amb Andreu Tomàs, l’ICG va estar a prop de marcar, però el pallarès tampoc va encertar aquesta vegada a batre Ballart.

L’equip de Folguera va acabar la primera part i va començar la segona en superioritat per la targeta blava que va veure Vargas, però ni així va poder marcar. Recuperat el jugador exclòs, el Voltregà va començar a posar en seriosos conflictes la porteria defensada per Lluís Tomàs, que va aturar un potent tret de Daniel Rodríguez i va veure com el pal s’aliava amb ell en una altra volea d’Armengol.

La va tornar a tenir Rodero, però la més clara per als llistats va arribar amb un llançament de Necchi que Andreu Tomàs va desviar i que el porter visitant va parar a la mateixa línia de gol. L’ICG va assolir les deu faltes i la consegüent pena màxima la va enviar Alabart al pal. Va ser un clar avís que l’1-2 estava cada vegada més a prop, i no va tardar a arribar.

De fet, va ser un vist i no vist, ja que el Voltregà va anotar dos gols en un espai de temps de només 7 segons. El mateix Alabart va trencar la igualada i, tot just treure de centre, una altra pèrdua infantil va permetre a Daniel Rodríguez marcar l’1-3. El gol va caure com una llosa a l’equip d’Albert Folguera, que d’allà fins al final va deambular per la pista sense ordre ni concert i sense poder de reacció. No va tardar el Voltregà a incrementar la renda gràcies a un contraatac culminat per Borja (1-4), al qual va seguir, al cap de poc, un altre de Daniel Rodríguez, que firmava el seu particular doblet (1-5).

Els llistats, especialment Rodero, van intentar escurçar diferències, però les aproximacions sempre acabaven en no res. En ple desconcert, el quadre barceloní va establir el definitiu 1-6 en un potent tret de Vargas que Molas va desviar per sorprendre un abatut Lluís Tomàs.

Els jugadors llistats van acabar el partit capbaixos i tocats moralment per una derrota dolorosa que els situa a tres punts de les posicions de descens, quan resten encara sis jornades per a la conclusió de la temporada.