L'ictus es pot evitar en el 80% dels casos: 10 coses que has de saber sobre ell

La paraula "ictus" prové directament del terme en llatí que significa "cop, xoc". I és que la clau de l'ictus és precisament això, que passa de cop. Però es pot prevenir. De fet, els metges determinen que en el 80% dels casos es podria evitar un ictus. A més, es pot actuar ràpid en cas de patir-ho i es pot evitar que ens torni a afectar. Però cal atenció i saber algunes coses. El doctor Francesc Purroy, neuròleg de l'hospital Arnau de Vilanova que treballa en diferents estudis d'investigació sobre prevenció de l'ictus ens dóna 10 claus:

1. El principal enemic és el desconeixement. La pressió arterial alta, la diabetis, un nivell elevat de colesterol, el sedentarisme o el tabac són factors de risc per patir un ictus. Tenir una vida saludable per exemple, caminant mitja hora al dia ens pot ajudar a prevenir-ho. Però també és important detectar si hi ha arrítmies. Si ho sabem, hi ha tractaments anticoagulants que eviten un ictus. Posant-hi atenció i, si cal, tractament, es poden arribar a evitar 8 de cada 10 casos d'ictus.
2. Les dones tenen menys predisposició a patir-lo. La majoria de les persones afectades per un ictus són homes. L'edat, però, també afecta i multiplica els casos. Per això, si ens fixem en el nombre de casos de gent més gran de 85 anys, la proporció per gènere canvia. Però és perquè les dones tenen més esperança de vida i en aquesta franja d'edat viuen més dones que homes.
3. Uns 800 casos a l'any a Lleida. La xifra de persones afectades per un ictus es manté estable des de fa 5 anys. També a Catalunya, on es diagnostiquen uns 14.000 casos anuals. Segons el doctor Purroy, si comparéssim les xifres amb les de fa 20 anys, veuríem una disminució, però l'increment de l'esperança de vida fa que en els últims anys es mantinguin.
4. Els símptomes es donen de cop. Per identificar quan algú està patint un ictus ens hem de fixar si una part del seu cos perd la mobilitat, si deixa de parlar bé o si perd la força o la sensibilitat sobretot en els braços. Tots aquests símptomes es donen de cop. Per això, el terme ictus s'ha agafat del llatí, que vol dir "cop, xoc". En cas que nosaltres mateixos detectem aquests senyals, cal demanar ajuda immediatament.
5. Les preguntes del 112. Cal trucar immediatament al telèfon d'emergències quan algú està patint un ictus. El 112 té un protocol d'ictus per detectar-lo consistent en 3 preguntes clau per saber si de cop és incapaç d'entendre el que se li diu, de moure la boca o de tenir força a un braç.
6. Ictus isquèmic o ictus hemorràgic. Hi ha dos tipus d'ictus. L'isquèmic és el més comú i es dóna en el 85% dels casos. Es produeix perquè una de les artèries s'obstrueix. L'altre, l'hemorràgic, és menys freqüent (15% dels casos) i té lloc quan es trenca una artèria.
7. L'aspirina pot ser contraproduent. L'aspirina contribueix a fer la sang més fluïda. Algunes persones pensen que és un bon remei davant d'un ictus, però en cas que sigui un ictus hemorràgic, donar una aspirina pot ser fatal, perquè augmentarà l'hemorràgia provocada pel trencament de l'artèria.
8. Una de cada 3 persones no segueixen bé el tractament. Això és un problema per la prevenció, perquè precisament, la clau per evitar el 80% dels ictus està en controlar els factors de risc i molts cops això és a base de tractament farmacològic. Si no es compleix, el factor de risc no s'evita.
9. Hi ha ictus que duren 20 minuts i es passen. Es diuen ictus transitoris i no s'han de passar per alt. Es donen aproximadament en el 15% dels casos. Passa només en els ictus isquèmics. L'artèria s'obstrueix i, de forma espontània, es destapa. El que cal fer en aquests casos és anar igualment a urgències, perquè hi ha protocols per minimitzar els riscos de tornar a patir un altre ictus.
10. Investigacions per individualitzar el tractament. Els estudis que es porten a terme a l'IRB de Lleida al voltant de l'ictus se centren en la prevenció, sobretot d'una recaiguda. En un 10-20% dels casos, l'ictus es torna a repetir. Però a través d'un protocol que a l'Arnau es porta a terme des de fa gairebé 10 anys, s'ha reduït aquest percentatge al 3,4%. El protocol ajuda a determinar les causes i a establir tractaments personalitzats que eviten recaigudes.