Actualitat

Més notícies »

Lídia Titos: "No hi ha contes de famílies homoparentals o de nens adoptats"

Mònica Mombiela
28-12-2016

La llibreria Punt de Llibre de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació del llibre "Madre no hay más que dos", la història real de dues mares, la Lídia i la Montse i els primers sis anys de la vida amb els seus fills. Es tracta d'un volum editat per Egales i que demostra que falta molta feina per fer en el tema de l'educació dels petits i no tan petits. "Les institucions no estan preparades per les famílies homoparentals i sempre ens veiem obligades a donar explicacions que són innecessàries", ens explica l'autora del llibre Lídia Titos. 

 

El llibre reflexa la vostra historia. Com resumiries aquests sis anys amb els vostres fills i per què vas escriure el volum?

En principi vaig tenir la necesitat d’escriure un llibre pels meus fills. Era un regal que els hi volia fer i aquest era el motiu principal, que tinguessin un record de per vida. Quan ho va llegir la meua parella i la família em esperonar i animar a publicar-ho!

Com va anar l'experiència?

Em va sortir bé a la primera. Ho vam enviar a l’editorial Egales i ja van dir que sí de seguida. Això va ser al març i el llibre va sortir al mercat a mitjans de novembre. Estic molt contenta perquè tot i ser la meua primera incursió en el món editorial jo ja estava acostumada a escriure guions i altres temes per a cinema. 

Què podem trobar a "Madres no hay más que dos"?

El llibre comença amb la decisió de quan vols crear una familia. Els passos de la inseminació. El que primer mostro és la visió dels nens. Per ells nosaltres som els seus referents. És la puresa dels nens amb la costra de la societat. Per ells som una família normal i ho hem treballat molt a casa perquè puguin respondre a les persones que els pregunten per les dues mares. 

La societat està preparada per aquest tipus de famílies homoparentals?

Hi ha coses que s’han de pulir. No hi ha contes de famílies homoparentals, ni de nens adoptats i falta molta educació emocional. La societat ha de millorar molt De moment puc dir que és una societat de boquilla i nosaltres ens hem trobat en situacions incòmodes per la falta de coneixement de les famílies homo. Els nostres fills ja estan molt acostumats i fan seu aquell lema de viu i deixa viure. Ho tenen molt paït i a casa hem treballat molt el tema perquè puguin estar preparats per respondre a tot. 

Teniu alguna anècdota divertida que es pugui explicar?

Hi ha una que surt al llibre. El meu fill va caure i es va fer un tall a la cella per tant el vam haver de portar al metge d'urgències. Allí el facultatiu li va dir que si agafava la mà de la mare estaria més tranquil i el meu fill li deia que sa mare estava fora, cosa que evidentment va deixar al metge "a cuadros". A mi el meu fill em diu mami i a la Montse, mama. Vam riure una estona i va servir per treure ferro al moment de tensió i mal del Marc.

Doncs a "Madre no hay más que dos" hi trobareu aquesta i moltes anècdotes més ja que Durant la novel·la s’explica, doncs, el dia a dia d’aquesta família, amb un toc d’humor, senzillesa i naturalitat, i amb la visió innocent dels seus fills i de dues mares inexpertes dins d’una societat que pretén ser moderna sense ser-ho. Tal com explica la mateixa Lídia, aquest llibre, primerament, només tenia la intenció d’anar dirigit als seus fills per quan fossin més grans, però degut a la insistència de la gent del seu voltant, va decidir publicar-lo per tal d’ajudar i animar a qualsevol mare o pare que es trobés en una situació similar a la seva.

 

Comparteix

També t'interessarà

Agenda

juliol

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 
 

Enquesta

Com veus l'oferta cultural de Ponent a l'estiu?