Lleida multiplica per 15 la superfície de producció ecològica des del 2000

La superfície destinada a Lleida a la producció ecològica s’ha multiplicat per quinze des de l’any 2000. En concret, en aquell moment amb prou feines estaven registrades 4.511 hectàrees fins a les 70.374 del passat exercici, segons l’observatori del sector fet públic ahir per la conselleria d’Agricultura. El departament que dirigeix Meritxell Serret destaca que la superfície s’ha incrementat de forma especial des de l’any 2007, coincidint amb el Programa de Desenvolupament Rural 2007-2014, i que les comarques de Lleida representen pràcticament la meitat de tota la superfície ecològica a Catalunya.

El 7% de la superfície "verda" espanyola se situa a Catalunya. La producció ecològica no utilitza productes químics de síntesis, que sí que es poden utilitzar en altres sistemes de producció.

Tres de cada quatre hectàrees corresponen a pastures i un altre 11% a boscos. Així, la superfície de cultiu ecològic se circumscriu a la província a 8.617 hectàrees. El cultiu que pot considerar-se que reina en aquest sector és el de l’olivera, amb 4.766 hectàrees, seguit dels cereals (1.776) fruita seca (897), vinyes (676), fruiters (339), i productes hortícoles (128).

Malgrat que Lleida guanya en superfície, és la província de Barcelona la que compta amb més operadors ecològics, amb pràcticament un de cada tres de tot Catalunya. Barcelona té 1.128, davant els 808 de Lleida, els 716 de Tarragona i els 362 de Girona. La meitat dels operadors catalans són agricultors, mentre que un 16% són ramaders i un 26% es dediquen a l’elaboració de productes. A les comarques de Ponent hi ha 153 elaboradors, mentre que l’any 2000 tan sols comptava amb una vintena. Lleida se situa en aquest apartat darrere de Barcelona (451) i Tarragona (211), mentre que a Girona només n’hi ha 109. En el cas de la comercialització, Barcelona torna a situar-se al capdavant amb 185 per només 39 a la província de Lleida.

Malgrat la important empenta de la producció ecològica a Lleida, encara continua sent minoritària. Per posar-ne alguns exemples, tot just representa el 0,67% de les hectàrees destinades a fruiters, el 0,88% de terreny de cereals i lleguminoses de gra, el 9,39% de l’horticultura, el 4,95% de les hectàrees destinades a fruita seca o el 10,93% dels oliverars i el 8,81% de les vinyes.

En el cas de la ramaderia, el boví de carn és el més desenvolupat en el sector ecològic i les 230 granges existents a Lleida representen un 10,14% del total del boví de la província. Tenen 18.922 animals.

Tanmateix no hi ha cap granja que aposti per generar llet ecològica, ni de boví ni d’oví, encara que sí que n’hi ha 48 de carn d’aquest últim tipus de ramaderia. Uns altres 40 grangers han optat per la producció de cabres ecològiques i n’hi ha set que generen llet. A Lleida només hi ha dos granges de porcí verd i tres d’avícoles.

Per què va decidir convertir-se en productor ecològic?

Sóc agricultor des dels 19 anys, em ve de tradició familiar, i tota la vida he viscut del camp. Vaig decidir fer el salt i convertir l’explotació de fruiters a Vilanova de Segrià en ecològica per convicció, fins registrar-la com a tal el 2015. Produeixo poma, pera i préssec ecològics

Quins avantatges o desavantatges té aquest tipus de producció?

Suposa estar més integrat al camp. No pots utilitzar productes químics de síntesi i has de prevenir les plagues, optar per la captura (d’insectes), conviure amb els problemes. En definitiva, has de fer molta agronomia. Quan a una persona li fa mal el cap pren una aspirina. En aquest cas es tractaria d’analitzar per què fa mal el cap i evitar-ho. El cost de producció és més elevat. Per exemple, una hectàrea de nectariners de producció tradicional pot generar 40.000 quilos de fruita, una d’ecològica, tan sols 10.000.

Hi ha demanda d’aquest tipus de producció?

Hi ha més demanda que oferta i la diferència de costos, més o menys es recupera. Anem tirant, però no és per tirar coets. Jo visc d’això.

On comercialitza la fruita?

En el meu cas, el 80 o 90 per cent es comercialitza a Barcelona i alguna cosa a la Franja de Ponent i Saragossa. En alguna ocasió he exportat a França.

Així doncs, considera que la producció ecològica té futur?

No només té futur econòmic, sinó que també mediambiental. Penso que el que no té futur és la producció a base de químics perquè la terra s’empobreix.

Quin suport tècnic tenen en la lluita contra les plagues?

És clau l’Associació de Defensa Vegetal (ADV) Ecològica de Ponent amb els seus tècnics. Hi ha el 80 per cent de la producció ecològica de Lleida d’olivera, vinya, cereal, fruites i hortalisses.