Llum verda sense consens al pla urbanístic que dissenya la Lleida dels pròxims 15 anys

S.E.
Publicat: 
26-04-2018
Actualitzat: 26-04-2018 10:10
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Llum verda sense consens al pla urbanístic que dissenya la Lleida dels pròxims 15 anys

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que dissenya la ciutat de Lleida dels pròxims quinze anys es va aprovar ahir inicialment al ple de la Paeria amb els vots favorables del govern del PSC, Ciutadans, PP i l’edil no adscrita Rosa Maria Salmerón. La resta de grups, PDeCAT, ERC, Crida i Comú, hi van votar en contra.

La Paeria va aprovar ahir inicialment el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per als pròxims quinze anys amb els 15 vots favorables de la suma del govern del PSC, Ciutadans, PP i l’edil no adscrita Rosa Maria Salmerón, mentre que els 12 regidors de PDeCAT, ERC, Crida i Comú hi van votar en contra. De fet, el Comú de Lleida va demanar a l'inici de la sessió retirar l’expedient del ple “perquè no es donen les condicions legals” al ser l’actual POUM vigent fins al 25 de maig del 2019 i no tenir autorització de la conselleria de Territori per aprovar-ne un de nou abans. Així, el Comú va cridar a crear un front comú per paralitzar-lo i ha amenaçat de presentar un recurs contenciós al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L’alcalde, Àngel Ros, va defensar que el pla és totalment “legal i legítim”, a més d’“innovador”. Va insistir que “és fruit del debat amb els grups polítics i la participació ciutadana i basa el seu creixement no absorbint terreny a l’Horta sinó omplint espais no desenvolupats al centre urbà, fixa una ciutat compacta, però verda”, va detallar. Per la seua banda, el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va dir que el POUM “reforça la capitalitat de Lleida, la fa més atractiva per a les inversions, més justa, sostenible i amb un creixement urbanístic compacte i que aposta pel Centre Històric i l’habitatge social”.

Els grups que s’oposen al POUM consideren el document poc consensuat i partidista

Toni Postius, del PDeCAT, va dir no entendre la “pressa” per aprovar el pla, que va batejar com “el POUM del 155”, i va justificar el seu no perquè “el document no és prou madur pel que fa a consens i no té prou transversalitat ni recull elements imprescindibles”.

Carles Vega, d’ERC, també va demanar deixar l’expedient sobre la taula i va apuntar que Ros vol aprovar-lo aquest mandat “al no haver pogut fer el parc dels Barrufets” a les Basses. Pau Juvillà, de la Crida, va criticar la totalitat del projecte. Els dos grups van lamentar que només hagi aconseguit el suport del “tripartit” i van subratllar que no estan d’acord amb el model de ciutat que plantegen.

En canvi, Cs, PP i l’edil no adscrita Rosa Maria Salmerón, integrada al govern del PSC, van defensar que el pla millorarà la ciutat de forma general, en part gràcies a les seues esmenes. Ángeles Ribes (Cs) va considerar que el POUM és “un bon punt de partida”, la popular Dolors López va mostrar “satisfacció” per haver contribuït a millorar el pla i Salmerón va dir que aporta “solucions per a una ciutat sostenible i cuidada”. Larrosa va dir que han incorporat cinquanta propostes dels grups municipals i va apuntar que ERC no en va presentar cap.

El POUM passa ara a exposició pública, de manera que ciutadans i entitats podran presentar al·legacions abans de l’aprovació definitiva

El president de la Federació d'Associacions de Veïns, Toni Baró, en la seva intervenció al ple.

Sucs i Raïmat reclamen atenció a les pedanies

Per la seua banda, el representant de Raimat, Ivan Fernández, va qualificar de “desastrós” que els joves se’n vagin per falta d’habitatge i va plantejar la necessitat de preveure onze vivendes socials en comptes de les nou que estableix el pla, a més d’ampliar zones d’equipaments per no hipotecar futurs projectes com una residència d’ancians.

Guillem Boneu, alcalde pedani de Sucs, va sol·licitar en aquest sentit una solució per evitar que les serres protegides que envolten la localitat perjudiquin el seu desenvolupament (va apuntar que van perdre l’oportunitat de tenir una antena) i poder arrendar terres que han ocupat agricultors.

Comparteix

També t'interessarà