Marta Huerta, una firma de km0

Darrera la firma Marta Huerta s'hi amaga una dissenyadora lleidatana que s’ha fet lloc dins de la moda. Treballar amb l’equip de Mesccalino ha estat el trampolí que l'ha endinsat en el món de l’emprenedoria, creant el que ara és la seva marca personal. Es defineix infidel de les tendències i defensora de la comoditat; dues màximes que li han valgut el primer premi REC.0 d’Igualada i la doble participació en les pop-up Store de la 080 de Barcelona.

Ara, amb 5 col·leccions a la motxilla, es prepara per la propera.

Hem parlat amb ella. 

Podem dir que la moda és una passió?
Ara per ara és la meva vida. El primer contacte que vaig tenir amb ella va ser quan vaig iniciar els estudis de moda a l’Escola Felicidad Duce de Barcelona. Vaig veure que el món de la moda, l’estètica, l’estil i, especialment, el disseny era el que realment m’agradava i aquí estic avui.

Vas formar part de l’equip de Mesccalino.
Després d’haver fet les pràctiques d’empresa amb Lydia Delgado, se’m van obrir les portes de Mesccalino. Amb el seu equip vaig poder aprendre molt, ja que vaig tocar des del principi fins al final el procés de creació d’una col·lecció. No només estava en una taula dissenyant sinó que també feia patrons, proves de prototip, fitxes tècniques, convenció de vendes, etc. Un seguit de tasques que em van ajudar a conèixer més coses sobre aquest món i em va encoratjar a endinsar-me al que avui en dia és la meva feina.

I a partir d’aquí neix Marta Huerta.
Marta Huerta és una firma petita i jove que neix plena d’il·lusió i ganes, moltes ganes –emfatitza-. Quan vaig començar, el mercat estava molt malament i, si volia trobar feina, havia de marxar a Barcelona. Aquest va ser el detonant que em va fer acabar de decidir-me i obrir la meva pròpia marca a Lleida. Vaig començar molt jove i a poc a poc he anat aprenent.

La firma lleidatana es caracteritza per estar feta, en la seva totalitat, en terres catalanes. La dissenyadora assegura que és moda Km0, ja que des de la compra de les teles fins a l’elaboració final de la peça, passant per patrons i costura, es fa aquí. No obstant això, tot i ser una marca petita, Huerta comenta que és difícil portar-la en solitari.

Darrere de Marta Huerta hi estic jo sola i a vegades no puc amb tot. El dia té 24 hores i no en puc fer més- comenta amb humor-. Jo compro les teles, dissenyo i llavors hi ha una noia que em fa els patrons. El que sí que faig és estar present en tots els processos i gestionar-los. També cuso.

T’agrada tenir-ho tot ben lligat.
Exacte, i això ho faig perquè els volums amb els quals treballo són assequibles. Ara, per exemple, he decidit dedicar-me a l’especialització perquè he vist que no puc portar totes les peces que una dona pot arribar a utilitzar. En aquesta nova col·lecció, Marta Huerta pants, només treballo pantalons. He trobat un nínxol de mercat en aquesta peça i cap aquí he tirat. Personalment és el que sempre m’ha costat més trobar a les botigues i potser és perquè les grans firmes no inverteixen tant en aquestes peces de roba, ja que la majoria aposten més per parts superiors o complements.

Quina és la part més difícil de tirar endavant una col·lecció?
Sense dubte, la venda. És molt difícil fidelitzar botigues que vulguin vendre una petita marca. I al final és el pas més important, perquè tu pots treballar amb teles de qualitat, tenir un estil que et diferencia, però si no hi ha cap botiga que t’ho vulgui vendre, no et serveix de res.

Això es tradueix en una possible botiga Marta Huerta?
És un somni, clar. Però ara per ara no. Com deia, darrere de la marca hi sóc jo sola i obrir una botiga ara comportaria augmentar personal i despeses. El que sí que tinc son uns representants que durant els mesos de setembre, octubre i novembre em mouen les col·leccions i la fan arribar a les ciutats d’Espanya, cosa que em permet donar a conèixer la marca. A més, al taller també hi tinc exposades les 5 col·leccions.

Unes peces que ja es poden trobar en botigues però no en grans quantitats. Marta Huerta treballa cada producte peça a peça i per tant, segons remarca, no n’hi ha cap d’idèntic. La dissenyadora juga amb aquesta màxima, tot i llençar al mercat unes 25 repeticions de cada peça, pel fet d’estar cosides manualment, cada una es converteix en única.

Si, Marta Huerta es caracteritza pels fons d’armari. Totes les peces que podem trobar són senzilles, atemporals, bàsiques i molt personals. En aquesta última col·lecció només tinc pantalons però ja porto quatre col·leccions on hi ha de tot. No segueixo tendències, ni estils ni colors. Sempre intento que la meva roba sigui còmoda i portadora, que és el es vol pel dia a dia. La moda és una manera d’expressió i Marta Huerta és una manera més que jo ofereixo per a què la gent es pugui expressar.

Tens un estil lligat a la teva personalitat?
Si, clar. De fet això és una de les coses que més m’agrada de portar la marca en solitari, que a l’hora de crear tinc llibertat màxima. Això és una cosa que quan treballes per algú, i de fet a mi mateixa em va passar quan treballava per a Mesccalino, no pots dir si una peça t’agrada o no. En canvi tot el que faig m’agrada i crec que això es nota en el resultat final, perquè la dedicació i la il·lusió que hi poses és diferent.

La comoditat és l’adjectiu que la dissenyadora més repeteix quan se li pregunta per la seva marca. Marta Huerta s’emmiralla en una dona senzilla, sense ostentacions i amant dels “fons d’armari”. No obstant això, la dissenyadora avança novetats de colors i contrastos de teles per la pròxima col·lecció SS’17. Assegura que sorprendran.
Mai m’ha agradat cridar l’atenció i crec que les meves peces s’adeqüen molt amb la meva manera de ser. Per a poder crear una marca tot ha de tenir una correlació i t’hi has de sentir còmoda. Jo sóc l’aparador de la meva marca, ja que moltes vegades vaig amb la meva roba, però no només perquè sigui meva sinó que perquè m’agrada i això em fa sentir molt realitzada. 

La trobareu a www.martahuerta.com