Montse Sanjuan, dama del crim literari

Montse Sanjuan s’ha estrenat en el món del gènere policíac amb l’Anna Grimm, un personatge que li ha valgut la nominació al Cubelles Noir en la categoria de novel·la negra femenina. Una faceta d’escriptora que ja es deixava entreveure en el seu bloc Llibres llegits i per llegir, votat pels internautes com el millor bloc de crítica literària al 2010 i el millor bloc de cultura al 2011.

A més, ha escrit diversos contes breus per a mitjans i ha participat en el llibre 365 contes, un any de contes.

Hem parlat amb ella.

Quan va descobrir que li agradava escriure?
Suposo que això va lligat a la passió que tinc per la lectura. Primer vaig saciar les meves ganes amb el bloc “llibres llegits i per llegir”. Allí hi abocava totes les ressenyes i recomanacions de llibres que em llegia. Poc a poc, aquesta iniciativa va anar prenent forma i després de veure el bon acolliment dels internautes, vaig decidir anar més enllà i animar-me a crear la meva primera novel·la.

Un fet que va canviar la seva rutina.
Completament. Només pensava en arribar a casa per retrobar-me amb els personatges. Els enyorava –comenta entre rialles-. És una feina que t’absorbeix, ja que podia estar davant de l’ordinador hores i hores. També em servia per a desconnectar i submergir-me en el món de l’Anna Grimm, un món que jo mateixa estava creant.

L’escriptora assegura que el seu personatge, lluny de ser autodestructiu, dóna vida a una noia serena i un tant introvertida. Grimm, d’orígens alemanys i amb un toc misteriós, és la sergent dels Mossos d’Esquadra, encarregada d’esclarir la trama.

Vaig recrear una dona ja que m’hi trobava més còmoda i, alhora, m’era més fàcil descriure el món interior femení. Penso que és un personatge atractiu per al lector i amb matisos que el fan interessant. A més, hi ha un joc literari entre el sol de la Costa Brava, lloc de naixement de l’Anna, i la boira de casa.

L’Anna a Lleida
Sí, cansada de llegir autors nòrdics que situen els seus personatges a pobles de Finlàndia, vaig pensar que Lleida també podia ser escenari literari de novel·la negra. Un lector suec quan veu els llocs i els noms dels protagonistes, s’hi sent identificat, així que volia que un lleidatà també pogués identificar i posar cara als escenaris. No m’emporto el mèrit, ja que altres escriptors també ho han fet, com Ramona Soler, Rafa Melero, David Marín... A vegades pensem que tot el que ve de fora és millor i no és així.

Ens venen gat per llebre
Molts lectors quan llegim un nom estranger, pensem que el llibre serà millor. Hem de potenciar el que tenim a la nostra terra perquè és molt bo. Després d’Asa Larsson ens han colat moltes publicacions que deixen molt que desitjar. El problema és que tenen una molt bona campanya publicitària que els ajuda.

Montse Sanjuan assegura que la novel·la negra sempre li ha despertat interès. Va començar llegint al seu referent Henning Mankell i el detectiu Kurt Wallander, i després de llençar la seva segona publicació “el misteri del bressol buit”, ja encara la tercera.

La veritat és que vaig passar de les petites iniciatives amb el bloc a tenir dos novel·les publicades gairebé sense adonar-me’n. Volia fer una sèrie inspirada en Mankell, però s’ha de ser molt bo per tenir una col·lecció tan extensa com la seva i no repetir-te. Tot plegat et porta molt temps, ja que per escriure una novel·la policíaca has de ser molt metòdic i ho has de tenir tot molt clar. Ara, les idees més bones són aquelles que surten esporàdicament mentre treballes –comenta basant-se en la seva experiència-.

Ara, Cubelles Noir.
Ha estat tota una sorpresa. Que pensessin amb mi és tot un honor, ja que estic nominada amb altres dones que són de molta categoria. A més, estar nominada en aquest premi em fa especial il·lusió ja que Cubelles Noir ha sortit en resposta a la setmana negra de Gijón. Allí, van donar 25 premis i no hi havia ni una sola dona nominada. A partir d’aquí es van deslligar moltes crítiques i fins i tot Rosa Ribas, jurat de l’esdeveniment, es va queixar de la falta d’equitat. Es va tractar la novel·la negra com si només fos un territori d’homes. Per això, al Cubelles Noir s’han nominat quatre dones en català i quatre en castellà.

Com a escriptora, com veu la dona en la literatura?
Personalment jo mai m’he fixat si un llibre està escrit per un home o per una dona i vull pensar que la majoria de gent tampoc. Hi ha un problema de conscienciació de la societat i és que ens hem de basar en la qualitat de l’obra i no en qui l’escriu. Ja no només des de la perspectiva de la dona com a escriptora, sinó de la dona com a personatge. Hi ha hagut una evolució, ja que abans les dones acostumaven a ser les víctimes i ara poden ocupar alts càrrecs professionals, com l’Anna Grimm.

Primer periodista i ara docent, la Montse Sanjuan ha palpat la literatura des de diferents perspectives. Ara, veu en els seu alumnes que la història es repeteix i que com a tot arreu, hi ha adolescents que els apassiona llegir i d’altres que no mostren cap interès. Si més no, ella defensa que el què no agrada és el llibre, però no el llegir.