Nova etapa per a la Bacanal

Per la cara podies reconèixer algun dels 600 patricis que es van donar cita la matinada d'aquest diumenge al parc de l'Estany de Guissona. Gairebé tots eren joves d'entre 18 i 25 anys i la immensa majoria petits i noies nascuts al caliu de la Bacanal o per aquestes calendes. Aquest any era el torn de la tercera generació que organitza la festa. La primera va ser quan Miquel Parramon va idear la Bacanal per donar a conèixer amb els seus amics la ciutat romana de Iesso. Amb l'ajuda del Centre Excursionista, van fer realitat el muntatge els primers deu anys. D'aquell grup es mantenen com a icones el mateix Parramon i Jaume Ribalta, que cada any s'ocupa de preparar els 500 litres de poció màgica que torna bojos els participants. Aquest diumenge va ser homenatjat amb el premi Pipiun. Consisteix a comprovar qui pot beure amb el porró i alhora recitar "pipiun, pipidós, pipitrés...".

La segona generació que va cobrir la segona dècada de la festa va ser un col·lectiu carregat d'idees innovadores. Van donar forma a la Guerra de Petons i van dissenyar la nova decoració de l'Estany.

Aquest diumenge es va estrenar la tercera generació, que parteix amb l'avantatge de dos referents en què basar les seues propostes. Amb tot, la nova saba té idees i gustos propis. Saben més música, molts són integrants del grup Un Dos Tres Kua i tenen una força i unes ganes que els fan imparables.

La mirada femenina de Troia

La 21 Bacanal Romana va començar amb la coreografia de la coreògrafa Montse Esteve a la plaça Major. El muntatge va omplir l'hemicicle a l'altura dels balcons i va demostrar per què la coreògrafa Montse Esteve fa vint anys que dissenya una dansa amb segell propi. Van ser dinou ballarines capitanejades per Paula Patsi i un ballarí, Àlex Ars. Van ballar al ritme de la veu de dones com Silvia Pérez Cruz, Kate Nash i Jasmine Thompson i van concloure amb la bogeria de Stravinski al so de La Consagració de la Primavera. L'argument es va centrar en la caiguda de Troia i va posar l'eix central en la dona.

Sota el lema La dona, la guerra... la Mort, la dansa va narrar com les dones de la ciutat de Troia van ser entregades com a botí i com van ser explotades, maltractades sexualment i torturades. En l'organització del muntatge va participar també l'artista local Agnès Pla i el músic Ricard Grau, que es va ocupar de l'espectacle musical.