Actualitat

Més notícies »

Quan la discriminació esdevé oportunitat

Lleidacom/Amaia Rodrigo Arcay
15-05-2017
Quan la discriminació esdevé oportunitat
Peu de foto: 
Els joves han fet pinya al seu local, al Secà.

Quan els vigilants del bar Fissure de Lleida van vetar l'entrada a un grup de joves amb síndrome de Down a principis d'abril poc s'imaginaven que el cas portaria la cua que ha portat. La fiscalia ha acceptat la querella que l'associació Down Lleida va decidir presentar i la justícia dirimirà si hi ha hagut delicte a l'interpretar la reserva del dret d'admissió com una porta oberta a discriminar determinats col·lectius. Però més enllà de les conseqüències legals, que poden comportar importants sancions i la inhabilitació dels responsables del local durant un període d'entre 1 i 4 anys, aquest cas ha tingut efectes inesperats molt positius. La presidenta de l'associació Down Lleida, Pilar Sanjuán, assegura que ha generat oportunitats per tothom: "La gent ens parava pel carrer sense coneixer-nos per donar-nos suport, mares i pares ho han explicat als fills en converses a casa que conciencien; persones que no tenen contacte amb l'associació han conegut la nostra tasca i fins i tot hem rebut l'oferiment d'una desena de persones per fer de voluntàries!"

L'Associació Down Lleida va presentar una querella contra el pub.

Les oportunitats de conscienciació que ha generat aquest cas de discriminació podrien ser un bon exemple de bellesa colateral, allò postitiu que sempre es fa visible arran d'un fet tràgic. És la conclusió que volen traure des de Down Lleida, que veu positivament que la Fiscalia hagi acceptat la seva querella. "No volem diners, no es tracta de la multa", assegura Pilar Sanjuan. "Volem que serveixi per avançar cap a una societat inclusiva en què les discapacitats no siguin un obstacle". L'Imma, una de les joves que es va quedar sense celebrar al pub la festa d'aniversari d'una amiga per culpa de la prohibició, insisteix: "Somos capaces, podemos tener una vida autónoma, tenemos derecho a entrar en cualquier sitio, como cualquier otra persona". Per això, Sanjuan considera que "ja hi ha hagut un resultat" més enllà del que digui finalment un jutge. "És una forma que altres locals facin una reflexió o modifiquin els seus criteris".

Cal revisar les barreres al coneixement per anar cap a un oci inclusiu

Els joves que es van quedar sense poder entrar al local accepten les disculpes dels responsables, però no tenen clar si hi tornaran. "Encara sento rencor", diu el Tonet, un altre dels joves que va patir el veto. "Vaig sentir molta ràbia, més que tristor", continua. Va haver gent que en veure la situació va girar cua i va decidir donar suport marxant del pub. "És una solució", apunta la presidenta de Down Lleida, "però el boicot no acaba amb la discriminació, cal una altra mirada, que la diversitat no es converteixi en un problema". Per això, van acceptar parlar amb els responsables del Fissure, que van anar a l'associació a disculpar-se amb el grup de joves. "Nosaltres sí que deixem passar a tothom, així que vam acceptar que vinguessin", siu Sanjuan. I arran d'aquest cas, s'han reunit per primer cop amb tècnics de la Paeria per avançar cap al reconeixement del certificat de "l'oci inclusiu". Insisteixen que cal reconéixer els drets de tothom, però tampoc no cal passar a l'altra banda. "Algunes persones el que fan és sobreprotegir o infantilitzar i quan arriben a un bar els hi donen un xupa-xup. No és això"Sanjuan també apunta que aprofitant el debat sobre el lleure inclusiu també cal revisar les "barreres al coneixement, que són més habituals del que pensem". Per exemple, uns cartells dels lavabos que no s'entenen o unes normes d'avacuació que no queden clares. La forma ideal de fer-les, segons la presidenta de Down Lleida, seria basar-les en símbols, que no caldria traduir a diferents llengües.

Alguns dels joves que no van poder entrar al pub Fissure.

El cas del Fissure ha posat sobre la taula un debat i ha passat "com amb el masclisme", diu Sanjuan, "no te n'adones que moltes situacions viscudes són una discriminació fins que no veus un cas així i molta gent potser es decidirà a exigir els seus drets a partir d'ara". De tota manera, subratlla que abans no els havia passat mai i considera Lleida una ciutat inclusiva. Fa 22 anys que existeix l'associació i mirant enrere veu l'evolució de la societat: "en una ocasió, un home ens va trucar alertant-nos que se'ns havia perdut un noi quan va veure que anava sol a l'autobus i vam haver d'explicar-li que era una persona independent. Ara ja no passa aixiò". De tota manera, insisteix en els efectes constructius: "ha de servir per concienciar". "Que no tinguin por, que donin la cara, que lluitin pels seus drets per ells mateixos, que no llencin la tovallola" demana Tonet a tothom que es pugui sentir discriminat com es van sentir ells. I afegeix una frase per recordar sempre: "Tu pots ser el que tu vulguis ser".

Comparteix

També t'interessarà

Agenda

juliol

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 
 

Enquesta

Com et senta la calor lleidatana?