Roberto Fernández demana més implicació de les empreses de Lleida amb la Universitat

“El 65% de les professions en les quals es treballarà d’aquí a trenta anys encara no existeix i continuem formant els nens com si això no hagués de passar.” Així ho va assegurar el director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, quan va obrir el cicle Diàlegs al Roser, amb el qual Segre celebra el 35è aniversari. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida, va recollir ahir el guant i va donar les claus de com serà la formació universitària del futur. Fernández va demanar una implicació més gran del teixit empresarial de Lleida amb la Universitat. “Segurament, nosaltres no ho hem fet del tot bé, però l’empresa també hauria de fer autocrítica”, perquè una universitat pot ser “el principal patrimoni i motor de progrés d’una ciutat”, i va posar com a exemples Salamanca, Alcalá i Granada. A més, un estudi de l’associació que agrupa les universitats públiques catalanes subratlla que generen l’1,7% del PIB, amb un total de 3.600 milions d’euros, i creen 60.000 llocs de treball. Però, malgrat aquestes dades tan significatives, “entre els anys 2011 i 2016, el finançament de la Universitat de Lleida es va reduir un 22%”. El rector va anunciar que ha encarregat un estudi territorialitzat en el qual es posi de manifest l’impacte econòmic de la UdL a les comarques de Lleida, encara que va reivindicar el caràcter global d’aquesta institució, que ha de tenir “els peus en el territori i la mirada posada al món”.

Fernández: La formació de ciutadans crítics és la garantia d'una societat "emprenedora i creativa"

Que Roberto Fernández presideixi la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles dóna una pista “de com de ben posicionada està la UdL”. El rector va animar a compartir aquest orgull perquè “la universitat no és dels universitaris, sinó de la societat” i contribueix al “creixement econòmic, desenvolupament social i revitalització cultural”, de manera que va defensar que una docència de qualitat no només serveix per crear “professionals polivalents”, sinó també “ciutadans crítics” que, al seu parer, són la garantia d’una societat “emprenedora i creativa”.

Més de setanta personalitats del món acadèmic, polític, institucional i empresarial de Lleida van participar a la segona edició del cicle Diàlegs que va suposar el retorn de la UdL al Roser després de més de trenta anys. “Per sort, ha canviat molt la Universitat, però també la ciutat”, va dir Fernández al recordar el primer dia que va posar els peus en el que ara és un parador nacional.

El director executiu de Segre, Juan Cal, va subratllar que la formació iguala les oportunitats i és “el millor ascensor social”, i va posar com a exemple els orígens humils del mateix rector. Roberto Fernández ho va confirmar. “Que les universitats són fàbriques d’aturats és un tòpic sense una base real. Tots els estudis indiquen que, com més formació, millors expectatives laborals.”

La conferència i el col·loqui, a Lleida Televisió

Lleida Televisió retransmetrà la conferència de Roberto Fernández sobre La formació universitària del futur avui a les 16.30 h, demà a les 14.00 i diumenge a les dotze de la nit. El cicle Diàlegs al Roser es completa amb un col·loqui amb els comensals. La majoria de les preguntes van anar en la direcció de com es pot millorar la relació entre empreses i universitat i pel futur dels estudis humanístics.