Sergi Escobar, una vida dedicada al ciclisme

LLEIDACOM/ Mònica Mombiela i Griselda Mas
Publicat: 
04-10-2016
Actualitzat: 25-05-2018 19:32
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Sergi Escobar, una vida dedicada al ciclisme
  • Sergi Escobar

El ciclista olímpic lleidatà Sergi Escobar ja de ben jove apuntava maneres, aquelles maneres es van arribar a convertir en un reconeixement olímpic. Precisament Escobar va perseguir la medalla olímpica any darrera any fins que ho va aconseguir a Atenes. Ara és pare de família, propietari d'una botiga de bicicletes (com no) i també ha estat entrenador de l'esport que més li agrada fins fa pocs mesos. Si no en tenia prou amb tot això, acaba de ser l'artífex de la recuperació de la Volta ciclista de Lleida. A Escobar no hi ha qui el pari!

Com comença la teua afició al ciclisme?

L'afició hi és desde sempre. De petit vivíem als afores de Lleida i llavors sortia amb bici pels camins, per l'Horta i m'ho passava bé amb els amics, amb la bicicleta... Però l'afició d'entrenar va venir un estiu que treballava a la fruita. Tenia 16 anys i vaig anar a treballar perquè volia una moto, al final vaig marxar a Alemanya i al tornar enlloc de la moto doncs em vaig comprar un bici. Era el boom de les primeres mountainbikes. A la primera cursa no vaig poder participar perquè no tenia casc i el cap de setmana següent cap a Andorra a comprar el casc! Vaig començar a entrenar amb un grup i disfrutava molt. Va arribar un moment que em va tocar fer la mili i com que tenia més temps lliure vaig començar a entrenar més seriosament. 

Com és el pas del hobby a la professionalització?

El ciclisme és un esport de tradició familiar. En el meu cas no va ser així, m'agradava la bici i era molt competitiu. Cap a l'any 95/96 vaig començar a entrenar casi cada dia però amb BTT i vaig començar a guanyar curses. Vaig conèixer el velòdrom i vaig començar a entrenar fort. Se'm donava bé i vaig guanyar campionats de Catalunya. A Atlanta encara no tenia el nivell per anar a les Olimpíades però em vaig plantejar el pas d'entrar al sistema de beques professionals ADO. Cap al 2000, tenia 24 anys, estudiava, treballava i entrenava. Finalment vaig aconseguir la beca i va ser molt fàcil. Des del 2000 fins al 2011 he estat ciclista professional.

Com és l'experiència de participar en uns Jocs Olímpics?

Abans ja havia participat en 5 campionats del món però l'experiència és totalment diferent. Ja portava també 25 copes del món i ja no tens els nervis de competir a alt nivell. Els Jocs Olímpics és com anar a un campament de tots els esports. Tu vas a competir igual però l'ambient és superdiferent i dines amb tothom. Un dia estava assegut en una taula i se'm va posar al davant el nedador Michael Phelps i em preguntava de quin esport era.. i bé et permet tenir contacte amb d'altres esportistes d'elit però de disciplines diferents. És molt entretingut tot el dia i coneixes molta gent. Tu allí vas a competir però quan tens temps lliure és més distès que anar als campionats del món. A més tens l'oportunitat d'anar a veure d'altres esports. Dos olímpiades molt diferents però molt interessants, Pequín i Atenes. 

T'ha permès viatjar pel món?

Doncs sí, la meua professió m'ha fet voltar per tot el món. Per exemple, he tingut la sort d'estar a Austràlia cinc o sis vegades i a més quan anàvem allà arribaves 15 dies abans per habituar-te al canvi d'horari. Al final veus països i aprens molt de les altres cultures.

Hi ha un moment que s'acaba no?

Doncs sí i abans que passi has de començar a buscar alternatives, a combinar les dues coses. El 2011 i un cop finalitzada la meua etapa com a ciclista d'elit vaig anar a treballar a Mèxic com a entrenador de l'equip nacional d'allí i va ser una experiència. Al cap de poc temps em va sortir la mateixa feina aquí a Espanya. Ho vaig deixar fa poc perquè em passava el dia fora de casa i ara tinc fills i no em sortia a compte. En dos anys vam anar Corea, Nova Zelanda, Mèxic, Suïssa, etc. 

Com s'adapta un a la vida quan deixes de ser professional?

Costa molt perquè a mi m'agradava molt entrenar. Ara també ho faig però a un altre nivell i en unes altres competicions. Ja em fico uns altres objectius. Canviar el xip però fer el que t'agrada igualment. Ara faig triatlons i curses pel Desert.

Has continuat lligat al món del ciclisme. Ara també organitzes la Volta a Lleida. Com ha estat l'experiència?

Sempre ho havia tingut al cap. Quan vaig veure que ja no competiria vaig pensar a organitzar coses. Fa dos anys vam organitzar un dia de la volta i aquest any ja han estat tres dies. Aquest any hem tingut més flexibilitat i en faig un balanç molt positiu. L'any passat eren altres dates i aquest any el calendari era lliure i ha anat molt bé. Volem continuar fent-ho cada any i augmentant el nombre de dies i el pressupost. L'any que ve si podem fer quatre dies ho farem. 

És molt diferent dirigir una volta que participar-hi?

Totalment diferent. Tu quan vas amb bici només t'has de preocupar de tu i de les teues condicions. En canvi en una volta t'has de preocupar d'organitzar el podium, sincronitzar els àrbitres, entregar documentació a tot l'equip... Els 15 dies abans de la Volta és un no parar. 

El teu coneixement del món del ciclisme t'ha permès llençar-te a l'organització de la volta?

I tant que sí. Jo tenia molt interés i molts contactes arran de moure'm en aquest món. Una persona que no ha competit mai no sap ni per on començar. Si anem creixent ja sabem ara el que s'ha de fer. Segurament l'any vinent es mouran les dates de la volta i se celebrarà al juny. 

Per acabar, t'agradaria que els teus fills segueixin els teus passos?

Ja ho fan! Ja competeixen! La meua filla en té 10 i el nen 7 i ja participen a triatlons i fan de tot. Els encanta. Ells m'han vist competir a mi i els impacta. 

Sergi Escobar, tres vegades bronze mundial, un cop plata i un altre or. A més a més bronze a Atenes i setè als Jocs Olímpics de Pequín. Només són algunes de les fites que aquest esportista lleidatà ha aconseguit durant la seua carrera professional. Ara és moment de dividir el seu temps entre les dues coses més importants de la seua vida: la bicicleta i la família. De moment tot li va sobre rodes!

Comparteix

També t'interessarà