Sóc de poble: Codis no escrits per integrar un foraster al món rural

LLEIDACOM/ Sara Vallés i Griselda Mas
Publicat: 
01-07-2018
Actualitzat: 05-07-2018 12:59
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Sóc de poble: Codis no escrits per integrar un foraster al món rural

​Què macos que són els municipis del territori, amb els seus camps, les seves granges, les seves cases, els seus carrers empinats, els seus bars, els seus campanars, la seva gent i... les seves lleis no escrites! Si ets de ciutat i no coneixes els codis de la gent de poble, prepara't! Perquè pots sortir escaldat. Foraster urbanita, benvingut als pobles de les terres de l'oest. Aquí et deixem una guia de les normes que no trobaràs escrites enlloc sobre la vida de poble i que has de respectar. Si no ho fas, pillaràs... et guanyaràs mala fama, les padrines et miraran malament, seràs la 'comidilla' als Plens extraordinaris que s'hi fan al bar, i et costarà integrar-te... De res.

  • Prohibit aparcar on les padrines acostumen a sortir per prendre la fresca. Si no vols guanyar-te males cares, mala fama o algun que altre clatellot, fes-nos cas. La gent gran és qui mana i amb el bon temps, les cadires i la conversa al carrer tenen preferència als cotxes. No voldràs trencar aquesta meravellosa tradició, no?
  • La 'ciutat' sense llei. Carrers estrets i de doble sentit, cotxes aparcats als dos costats de la via, pendents d'infart i baixades a lo 'tutuki splash' són les característiques principals dels carrers dels nostres pobles. I els guals? Doncs no existeixen i no hi ha ningú que tingui collons o ovaris per estacionar davant d'una porta de magatzem... Si aparques, pilles. No està escrit enlloc, no és cap ordenança municipal... És així.
  • Matinar, el pa de cada dia. No t’estranyis si un dia a les 7 del matí, tu encara amb els ulls lleganyosos, et trobes les padrines escombrant el seu tros de carrer. Una estampa habitual en els pobles, que ens fa replantejar si a les ciutats també s’hauria de reproduir. Ah! Vigila sobretot de no trepitjar el tros mullat!
  • Obligatori saludar a tothom. Demostra que ets educat amb un 'Hola' quan arribes i un 'Adéu' quan marxes. Dues paraules màgiques que et salvaran de ser el protagonista en alguna de les converses al bar del poble o a les cadires a la fresca. Que no saps qui és? Doncs estudia, que no hi ha tanta gent als pobles com perquè no et soni la seva cara!
  • Doctorat en xafarderia. Ves posan-te al cap que, quan arribis al poble, tots parlaran de tu. Allí tothom es coneix i una persona no reconeguda pot acaparar totes les mirades. L'estampa de la típica padrina que s'apropa a la finestra per veure quin foraster ha arribat és la viva representació del que t'espera. Tingues en compte que, quan et voldràs presentar, tothom ja haurà investigat sobre tu. Així que... estigues preparat per qualsevol cosa. Si tens contactes al poble, el moment d'utilitzar-los és just abans d'arribar. Després, serà massa tard.
  • Vigila què dius i a qui li dius. En un poble hi ha molts arbres genealògics comuns. Tingues en compte qui és el parent de qui. O qui és 'ex' de qui. O qui és amic de qui. O qui és veí de qui. O... Vigila, vaja.
  • Ni parsel, ni xinès. Abans d'anar al poble, repassa el diccionari de les expressions lleidatanes més arrelades. A més, parlen a la velocitat de la llum, o sigui que et convé curtir-te i assabentar-te d'alguns dels seus mots i què signifiquen: natros/vatros, botuà, sisquere, poca sustància, selencios, arretiro, alego, ... Sempre et pots comprar Lo Diccionari Lleidatà i donar el pego. Tampoc te passis, que una cosa és intentar integrar-se i l'altra, parodiar!
  • Una gran família. Dóna igual si et cases, si fas la comunió o si t'enterren. Si vols fer algun d'aquests actes de manera íntima l'has liat. Tot el poble està (in)voluntariament (auto)convidat. No ho pots evitar. Relaxa't i disfruta!
  • Al pot petit hi ha la bona confitura. Les Festes Majors més èpiques són les de poble. Ells sí que en saben de disbauxa, de beure alcohol i d'estómacs resistents. Fan enveja! Però vigila si intentes seguir el seu ritme de cop.
  • Vestir-se de punta en blanc. Qualsevol celebració és l'excusa ideal on HAS DE (i ho posem en majúscules perquè seràs criticat si no ho fas) treure les millors gales. La missa major, la visita d'un conseller, la inauguració de la biblioteca o el descobriment d'una placa commemorativa. El que sigui, però t'has de mudar.
  • No prenguis el banc de la plaça als padrins. Que hi van cada matí a jugar al mus o a la botifarra. Si no fas el que toca, t'enduràs quatre insults que només entendràs si segueixes el consell número 7.
  • Noms per a tot. Les cases, les famílies, tenen un sobrenom que sol anar precedit per Can o Cal. És important que et facis un mapa per situar-te o et perdràs en les converses. Però és que els bancs de l'Església també tenen nom. Inclús les ombres que fan els arbres a les piscines municipals tenen nom! Encara que no estiguin escrits. Així que vigila no robar-li a algú la 'seva ombra' o el 'seu banc' o sentiràs pestes sobre tu.
  • La Sala de Plens no està a l'ajuntament. Sabeu aquell únic bar que hi ha al poble i que sempre està ple de gent? Abans també hi havia una boira de fum de caliquenyo, però ara es pot respirar. En veritat, allò és la Sala de Plens més important on es discuteixen els assumptes crucials pel poble. L'amo del local, encantat de la vida.
  • Seguiment de la salut. Si un dia se t'acudeix no baixar a comprar el pa a l'hora habitual, tingues per segur que es preocuparan per tu i es pensaran que estàs malalt. No t'estranyi que es presentin a casa per saber si estàs bé. No és cap intromissió! A les ciutats aquest servei es contracta i es diu "Atenció domiliària". Aquí és gratis! I quan algú es preocupa per tu, puja l'autoestima, no?
  • Més que un alcalde. Que tens un problema a les 3 de la matinada? O que se t'acudeix una proposta per a la festa major un dia a les 7 del matí? O durant la migdiada recordes que una rajola estava mal col·locada? No patiscos, l'alcalde no té horari. El pots trucar quan vulgos: 365 dies a l'any, 24 hores al dia. I com que et coneixerà, no cal que facis una instància.

Aquest és només un recull, però et pot servir per sobreviure. Segur que a cada lloc, en trobaríem moltes més normes que cal complir per integrar-se en la vida del poble. Pot semblar difícil, però... i la satisfacció que dóna un cop et consideren dels seus?! Mai més voldràs marxar d'allà. Sentiràs orgull del teu poble, el defensaràs, convidaràs als teus amics de fora per la festa major, a la fleca sabran el pa que t'agrada i al bar, tindràs reservada una cadira. També t'assegures que si algun dia no et pots moure del llit, no moriràs d'inanició.

Total, que tot té avantatges i inconvenients, però el #Sócdepoble es pot portar amb molt d'orgull.

Comparteix

També t'interessarà