Actualitat

Més notícies »

"Sóc filla de guàrdia civil i em fa vergonya el que han fet dins d'aquest uniforme"

LLEIDA.COM
04-10-2017
"Sóc filla de guàrdia civil i em fa vergonya el que han fet dins d'aquest uniforme"
Peu de foto: 
La Pilar Carrasco explicava emocionada que no es podia quedar a casa després de diumenge.

"No m’havia manifestat mai fins que vaig veure diumenge el que va passar. Davant d'allò, vaig decidir que jo tambié m’havia de moure". Amb la veu trencada, la Pilar Carrasco insistia: "El poble s’ha de moure, no pot ser que vinguin i et peguin només per donar l’opinió". Va néixer a Castelló, es va criar a Tremp i fa 35 anys que és a Lleida. És filla de Guàrdia Civil i s'avergonyeix del que han fet "aquells energúmens dins l'uniforme". Insisteix: "Jo he viscut i he planxat la camisa d’un guàrdia civil i m’ha fet vergonya. No podem estar callats davant aquesta cafrada. Són uns manats, però estan molt mal manats". "Sóc filla d'immigrants i sento que m'estan fent mal, vaig anar a votar diumenge perquè no volia callar; independència o no, hem de dir què pensem, no pot ser que ens facin callar la veu".

 

El Roger Perejoan va assistir a la manifestació des de Sudanell. "Jo estic aquí per ma filla, de 5 anys. Ahir em va dir que el seu millor amic l'havia entostat un policia dolent. M'ho va dir quan va arribar del col·legi". Amb uns quants amics arribats també de Sudanell, compartien la necessitat de lluitar pels drets en nom dels seus fills.

La manifestació d'ahir passarà a la història de les mobilitzacions a Lleida. Si no va ser la més multitudinària li va faltar ben poc. Tant fa. La gent havia arribat des de diferents punts del territori i tothom tenia la seva història per explicar.

La Cristina Boncompte portava una pancarta de cartró on es llegia "Ens volien enterrar però no saben que som llavors". Estudia a Barcelona i és d'Agramunt. Va votar diumenge, però no li importa ja si la decisió és independència sí o independència no. "Estic farta que no ens deixin expressar la nostra opinió. Ja no és per la independència, és l’expressió d’un poble. Cada cop retallen mes coses, aquests són drets que tenim com a éssers humans".

El Joan Pau Jarque i la Pilar Rodríguez no havien sortit al carrer encara. "És el primer cop. Diumenge vam anar a votar i amb tot el que hem vist, està clar. No calen més motius per manifestar-se". "Què passarà? No ho sé. Nosaltres volem la independència, però diuen que aplicaran l'article 155.

D'altres ja porten moltes manifestacions a l'espatlla. El Jaume anava amb la seva filla de mesos al seu pit. No li feia por anar amb ella. "Diumenge no va venir amb mi, jo vaig anar a les 5 del matí a la delegació d'Agricultura i quan vaig veure les primeres càrregues, vaig decidir que ella es quedava a casa". "Sóc independentista de tota la vida, és un sentiment. Ara no tinc ni idea que passarà".

Entre les desenes de milers de persones, molts artistes. El David Esterri compartia reflexió amb el cantautor Xavier Baró mentre se saludaven. A la guitarra del David, que portava penjada com a "arma de destrucció massiva" es llegia: "This machine kills fascists (aquesta màquina mata feixistes)". "Portar la guitarra és una forma poètica de rebutjar i condemnar la violència de qualsevol tipus i de donar suport al país." Lo Pardal Roquer, l'autor de l'himne de ponent Sóc de l'oest assegura que el que està passant li està donant motius per escriure una cançó de conciència política, tot i que diu que no és gaire donat a això. Li ronda pel cap fer una versió d'una cançó de l'Elvis que diu "parles com un àngel, camines com un àngel però ets un dimoni". Diu que no li caldrà dir a qui critica amb aquesta versió.

Comparteix

També t'interessarà

Agenda

octubre

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Enquesta

Creus que a les escoles catalanes es fa adoctrinament polític?