Sònia Alins, o com fer poesia sense escriure-la
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:FOTO: Susana Martínez
Peu de foto:FOTO: Susana Martínez
La Sònia Alins és una artista entranyable que el seu don és fer poesia sense haver d'escriure-la. De fet, el dimecres 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia però... qui ha dit que aquest gènere literari només existeix de forma escrita? La Sonia n'és la prova: fa poesia amb les seves obres d'art, per què "el seu medi són les imatges i no les lletres."
Aquesta artista lleidatana s'inspira en el surrealisme i la lírica per a fer les seves il·lustracions, totes elles construïdes a partir de metàfores i històries, pensaments i desitjos. "El meu marit i jo sempre diem que, si una obra encara que sigui molt bonica no la saps explicar, no saps el que hi ha dins, és com una caixa esplèndida però que no té res dins. Està buida. Així que intento que cada il·lustració sigui una metàfora, una poesia.", diu l'artista. Tota aquesta poesia "l'escriu" amb moltes tècniques diferents, ja sigui olis, aquarel·les, grafitis, tintes i més, encara que el collage és la seva preferida.
I que acostuma a aparèixer en les seves il·lustracions? Doncs la figura de la dona. "Estic representant-me contínuament. Si fos un home, potser sempre dibuixaria un home. És una representació de la meva psique. Utilitzo el meu esperit per dibuixar.", diu l'artista.
La Sònia també ha explicat que és feminista i reivindica la igualtat entre homes i dones. "Per mi el feminisme no és pensar que ets millor que un home. No. És la igualtat, treballar per tenir les mateixes possibilitats i descobrir el millor de cadascú, poder treure el millor de dins. Jo crec que faríem una societat millor. No és res contra res, sinó a favor de l'amistat entre homes i dones, la conciliació familiar entre els dos sexes", explica la Sònia. I és que ella no té cap problema amb aquest àmbit de la vida, ja que el seu marit és company de feina, amic, parella i pare. Tots dos fan un gran equip!
Art lleidatà arreu del món
Les Somiants, The Golden Ladder o Me, Myself and My Way són alguns dels treballs que més destaquen del seu repertori d'obres, per les formes, colors i materials utilitzats. Però el que ha estat "un premi" en la seva vida és Les dones d'aigua, ja que ha guanyat molts premis i ha rebut moltes alegries amb ell.
I parlant de premis, sabeu que fora del territori la Sònia ho peta? Sí, sí! Ha guanyat premis a Estats Units, Itàlia, el Regne Unit i França, sent aquest darrer el més recent i el que més il·lusió li va fer: "El premi de la Société Nationale des Beaux Arts de França em va fer molta il·lusió perquè em van donar dues medalles d'or. La primera me la va concedir el jurat de la mateixa Société Nationale des Beaux Arts i l'altra me la va donar el jurat que hi havia en l'àmbit internacional. No m'ho esperava!", diu somrient la Sònia.
També ha exhibit arreu del món, com Hongria, Índia, Corea del Sud i Xina. Però a Lleida tampoc hi podia faltar, concretament a l'Espai Cavallers. Per cert, és precisament en aquest espai que actualment hi trobareu una exposició de dones on hi ha col·laborat aquesta il·lustradora.
Anar a les seves exposicions és imprescindible, com també d'estar atents al seu darrer projecte: un llibre (editorial Yacaré) sobre amor etern i fantasmes que ella i el seu marit han il·lustrat amb 50 imatges. "És un projecte molt bonic i que espero que surti aviat. Hem treballat 'a tope' els dos. Em fa molta il·lusió!", diu la Sònia. I a nosaltres també, així que estarem 'al loro'!
