Xavier Estrada, el millor àrbitre del futbol català

LLEIDACOM/ Mònica Mombiela i Griselda Mas
Publicat: 
23-11-2016
Actualitzat: 07-07-2017 14:26
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Xavier Estrada, el millor àrbitre del futbol català

El lleidatà Xavier Estrada és un àrbitre poc convencional. Tot i que fa vint anys que s'hi dedica en disfruta com el primer dia. No obstant recorda que els seus inicis van ser durs perquè arran d'una agressió que va patir en un camp amateur es va replantejar la continuïtat en aquesta professió. La seua fortalesa emocional i el fet de treballar molt la part psicològica i social de l'esport el van ajudar a reconduir la situació fins a l'actualitat. Ara és un dels millors àrbitres espanyols i és molt conscient que està compartint terreny de joc amb una de les fornades de futbolistes més llegendària de tots els temps: Messi, Cristiano Ronaldo, Piqué, etc. Amb 40 anys és seguir del lema tot està per fer i tot és possible i ho treballa constantment dia rera dia. 

- Com són els teus inicis en el món de l'arbitratge?

Jo començo jugant a futbol sala al Cecell, era l'equip dels instituts i coincideixo amb en Ramon Planas (un tècnic de clubs de futbol professionals) del qual ja aprenc moltes coses. Posteriorment fitxo per un equip federat i cap als 21 anys un amic m'introdueix en aquest món de l'arbitratge. Durant dos anys combino ambdues disciplines, jugador i àrbitre fins que he de decidir...i la veritat és que em va enganxar molt. Tant fins al punt que avui en dia estic vivint d'això.

- Què és el que et va enganxar del fet d'arbitrar?

Jo penso que m'enganxa perquè m'agrada el futbol i perquè tinc ganes de provar coses noves i així ho vaig fer i també era un incentiu econòmic perquè estava estudiant treball social. Potser també pel tema de l'autoritat però des del punt de vista de justícia. No m'he sentit mai una persona autoritària però sí potser amb el sentit de la justícia. 

- Però l'arbitratge també va lligat al poder...

Sí, tu dins al camp decideixes però més que el fet de tenir poder em declino potser més pel tema de justícia esportiva en aquest cas, aposto molt per la justícia social potser pels meus estudis ho porto molt interioritzat.

- Xoca bastant amb el fet que a la teua feina hi ha jugadors de primera que viuen una vida d'estrelles

Jo sempre he dit que els valors de les persones van innates en cadascú, no es manifesten només amb l'esport. Al final com a àrbitre en el terreny de joc el que fas és això, és impartir justícia.

- La figura de l'àrbitre també té alguns inconvenients... com els insults i a vegades manca de seguretat, oi?

La gran majoria dels companys diuen que els errors van a la nostra motxilla i sí que és veritat, però bé, l'error forma part del nostre aprenentatge però no ens equivoquem perquè forma part de totes les professions i jo crec que n'hem d'extreure la part positiva. A nivell amateur, estaves una mica deixat de la mà de Déu i hi ha altres condicionants que no són fàcils de gestionar però et fan buscar alternatives.

- Has patit algun cop per la teua integritat física?

El primer any que vaig començar vaig patir una agressió en un camp de tercera regional i això em va fer replantejar el fet de dedicar-me a aquesta professió. En vaig sortir enfortit i vaig decidir tirar endavant. Són moments durs perquè és una gestió que has de fer tu a nivell personal, no és fàcil però en aquell moment vaig decidir continuar. Ara no deixa de ser una anècdota però en aquell moment hagués pogut fer que abandonés la pràctica esportiva. Són capítols desagradables i que no haurien de passar. Falta encara incidir en l'educació emocional als camps de futbol i hem d'entendre que l'esport no deixa de ser un aprenentatge per la vida. 

- Com canvia el fet d'arbitrar en un camp amateur fins arribar al professional?

Jo porto 20 temporades arbitrant i és un procés en el qual vas pujant. Al final has estat en tot tipus de camps i públics i partits. Al final tu has de fer la teua feina encara que hi hagi 60.000 persones de públic, ho sents però et concentres i vas a treballar. També és molt important l'equip que treballa amb tu, jo vaig amb dos àrbitres assistens. Per mi la cohesió de grup és molt important i la col.laboració i confiança és vital. Passem moltes hores junts i crear un clima agradable i ens portem molt bé tots! 

- Com és el teu dia a dia?

Deixo el meu nen al cole i al matí faig entrenament cada dia, després hi ha una preparació prèvia de partits i això representa visualtizar partits d'aquests equips, treballar amb el meu equip per preparar-ho amb les màximes garanties. Has de compaginar el tema físic, tàctic i psicològic. Jo ara viatjo a Israel, després a Toledo i quan torni marxo a Bilbao. En un any et pots passar 150 dies fora de casa. Estem vivint una de les millors èpoques amb jugadors d'una gran qualitat!

- Ara et trobes immers en la preparació d'una sèrie de masterclass i també d'un partit benèfic.

Exacte. Des de fa temps volíem llençar un tipus de jornades que apropessin a l'esportista unes eines que l'ajudés en el seu entrenament diari. També hem constatat que una de les bases per poder crèixer és el tema dels valors en la persona. "Del rendiment a l'excel·lència" inclou sis sessions teòriques i pràctiques entre el 27 i el 29 de desembre al Sícoris Club de Lleida. Un valor afegit a les jornades que preparem són els tallers pràctics amb cadascun dels ponents. Aquest és el salt de qualitat que volíem donar.

- I també esteu organitzant un partit de futbol benèfic...

Lligat al tema dels valors hem organitzat amb l'Iñaki Forradellas un partit de futbol inclusiu. Hem aconseguit no només fer un partit amb exjugadors i jugadors de futbol sinó també amb la participació de cares famoses i joves amb problemes d'adicció i necessitats especials. Es faran dos equips barrejats perquè els volem fer treballar tots junts perquè hi hagi un intercanvi de valors. El 27 de desembre a quarts de dotze del migdia convido a tota la ciutadania al Camp d'Esports per veure un partit diferent! De moment ja han confirmat la seua participació el medallista olímpic Saül Craviotto i la triatleta Eva Ledesma. 

Acabem aquesta xerrada amb Xavier Estrada donant-li l'enhorabona pel nou guardó que acaba de guanyar: el de millor àrbitre a nivell català del 2015. És el tercer cop que ha sortit escollit i es mostra content del reconeixement obtingut. No obstant té la ment posada en el proper partit que ha d'arbitrar i en l'organització de les masterclass i el partit benèfic del proper desembre. Li desitgem molts encerts desde Lleida.com. 

Comparteix

També t'interessarà