És una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Pertany al sistema dels Prepirineus. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El seu punt culminant és l’anomenat Pollegó Superior que arriba als 2.506,4 m d’alçada.

Se situa al límit entre les províncies de Lleida (Gósol) i Barcelona, a la comarca del Berguedà. Es troba ubicat a uns 3 km a llevant de la localitat lleidatana de Gósol.

Tots els cursos fluvials que deriven del massís pertanyen a la conca del Llobregat.

A la vessant oriental de la muntanya, dins el municipi barceloní de Saldes, hi trobem els refugis de Lluís Estasén i el Roget, que són els més propers. És dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, la muntanya i els seus voltants han estat declarats com el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca.

Etimologia

Del llatí petra furca, “pedra forcada”, per la forma de la muntanya.

Mitologia: 

DEL CASTELL AL PEDRAFORCA

Des d’aquell moment –diu la veu popular-, en no poder posseir el castell, les bruixes s’adreçaren vers el Pedraforca, que des de llavors es la muntanya de les bruixes i cada nit de cap d’any s’hi reunien en assemblea extraordinària, presidida pel dimoni, i on acordaven les malifetes que durien a terme durant l’any que entraven. Per això, els moradors de Gósol i de tota la rodalia, que no es fiaven d’aquelles dones de l’escombra voladora ni del diable, la nit de cap d’any barraven portes i finestres per evitar-ne l’entrada a la llar, i damunt de cada obertura hi posaven brots de vegetal beneit. Al lloc que no s’oblidaven de posar-ne era a les xemeneies, lloc ideal per a baixar-hi les escombres i les seves usuàries.

Encara avui es veuen les restes d’aquell gran castell, envoltat de muralles, amb les restes d’aquella antiga església llegendària. El poble es bastí als seus peus estenent-se per la petita vall.

El segle XV va marcar l’ocàs del castell de Gósol.