Tot i no ser el punt més elevat del Segrià, sí que és el que té la forma més aparent de pic i també el més visible des de gairebé qualsevol punt de la comarca. Aquesta característica li ve donada pel fet de que és un mont aïllat envoltat per un terreny relativament pla.
Culmina a 494,6 m d’alçada i des d’ell es poden observar boniques i extenses vistes. Pertany al municipi de Seròs però es troba a tocar també del municipi de La Granja d’Escarp, al sud de la comarca, gairebé equidistant dels cursos dels rius Segre i Ebre.
Pertany a l’espai natural protegit de Seròs-Tossals de Montmaneu.
Etimologia
Per uns, es format de mont i d’una contracció d’Ermengild, (Er) mene (g) ild. Per altres vol dir “muntanya d’una persona dita Manet”
Mitologia
EL SANT ÀNGEL
A Seròs, no hi ha cap mena de dubte, s’ha de parlar del Sant Angel. No endebades es el fet que va esdevenir més popular en el seu dia i que ha arribat fina a l’actualitat. Però va passar?
Segons conten els padrins, el poble estava sota els estralls de la pesta, i aquests eren molt forts, ja que cada dia eren nombrosos els casos de defunció a causa de l’ esmentada malaltia.
El poble, davant aquella realitat que el desbordava terrenalment va acudir a la protecció i imploració celestial, per la qual cosa els seus precs s’adreçaren al cel.
Ens conta la tradició que aquesta va estar tallada per un Àngel, que amb espasa flamígera féu que no tirés endavant aquell terrible estrall que assotava la població. D’aquesta manera, s’aturà l’assot de la mort que havia caigut sobre les persones de Seròs.
El poble, en agraïment, va fer vot de festivitat a perpetuïtat pel favor rebut, i d’aquesta manera i de generació en generació ha arribat fins als nostres dies aquesta tradició, per la qual el poble continua honorant-lo en l’actualitat.
Encara avui es fa la processó pel lloc on ens diu la tradició que l’Àngel tallà la pesta.
Fruit d’aquella realitat hi ha llocs de la població que encara conservem el topònim que fa referència al fet, com per exemple la costa del sant Àngel, el carrer avinguda de l’Angel, el paisatge que porta el nom esmentat, i que son llocs tradicionals que el poble recorda d’aquella data històrica i llegendària. També ho recorda la cançó que diu: Puix que el poble en vós confià/ i us venera tan joiós/ Àngel sant, custodi i guia/vetlleu per la pàtria mia/ vetlleu sempre per Seròs.
