Puntal dels Escambrons

Puntal dels Escambrons

Nom del pic: 
Puntal dels Escambrons
Altitud: 
500 metres
Unitat de relleu: 
Depressió central

Passa per sobre de les icones per ampliar informació

Puntal dels Escambrons

És el sostre de la comarca del Segrià (500 m d’altura). Es troba situat al límit entre el municipi d’Almatret i el de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), molt a prop del municipi lleidatà citat.

Constitueix un bon mirador de l’Ebre, en el seu sector de l’embassament de Riba-roja, ja que es troba a poc més d’1 km al nord del riu, essent la diferència de cota entre un punt i l’altre de més de 400 m.

Al seu voltant hi trobem un parc eòlic.

El Puntal i el seu vessant sud es troben integrats dins de l’espai natural protegit de Riba-roja d’Ebre.

 

Mitologia:

EL BRUIXOT QUE NO ERA DOLENT

Una vegada hi havia una família molt humil i molt pobra, la qual es veié afectada a mes de la seva pobresa, pel fet que la mare es va quedar sorda com una campana. Desprès de parlar i mes parlar sobre el que podien fer per tal que la mare recuperés l’oïda, decidiren anar a trobar un bruixot, que no era dolent com els altres.

Però aquell bruixot, que vivia en un poble del costat, no el podien veure les bruixes pel fet que guaria la gent en lloc de fer-los patir per això totes les bruixes de l’entorn estaven a l’aguait per tal que ningú pogués arribar a casa seva.

El fill gran de la dona sorda digué:

  • Jo aniré a veure el bruixot i tornareu a sentir-hi, mare.

Però el noi gran el que volia era, amb aquest favor, guanyar l’afecte dels seus pares, els quals per la vida mes treballadora i exemplar que duia, s’estimaven mes el segon fill. “Així, li prendre la seva estima”, pensava el fill gran, referint-se al seu germà.

El noi, que era molt egoista, emprengué el camí, i s’endugué dos panets per menjar. Així que fou fora del poblat, caminant per un caminet trobà una velleta asseguda a la vora del camí.

  • Escolteu, bona dona, per anar a trobar el bruixot que guareixi la sordesa la meva mare, per on he de passar?

La dona li va indicar el camí per arribar-hi, però desprès li digué:

  • No tinc res per menjar, que em donaries quelcom

El noi li respongué:

  • No us puc donar res, perquè els dos pans que porto els necessito per a mi.

I així s’allunyà el noi. Camí enllà trobà una vall que calia travessar per arribar a on anava. Però quan era al mig començà a sentir unes veus que li deien: “D’aquí no passaràs, d’aquí no passaràs”.

Per molt que ho intentava, no aconseguia tirar endavant. Una força superior el retenia sense poder avançar. Reculà i anà a donar un tomb per serralades, però també sentí la veu que li repetia les mateixes paraules: “No passaràs, no passaràs”.

Per molt que ho intentava, no aconseguia de tirar endavant. Una força superior el retenia sense poder avançar. Reculà i anà a donar un tomb per serralades, però també sentí la veu que li repetia les mateixes paraules: “No passaràs, no passaràs”

Fins al punt que el noi hagué de tirar enrere i tornar a casa seva sense remei per a la sordesa de la seva mare.

Davant d’això, el petit demanà que li deixessin anar a ell, cosa que els seus pares van consentir desprès de moltes supliques.

El noi petit, agafà dos panets i emprengué el camí. Quan feia una estona que caminava, trobà una velleta a la vora del camí, a la qual preguntà:

  • Escolteu bona dona, per anar a trobar el bruixot que guareixi de la sordesa la meva mare, per on he de passar?

La dona, com havia fet amb l’altre germà, li va indicar el camí, però després va dir-li:

  • No tinc res per menjar, que em donaries quelcom?

El noi posant-se la mà a la butxaca tragué els dos pans i els donà a la velleta.

Aquesta, veient la bondat del noi li digué:

  • Mira, en ser a la vall sentiràs unes veus que diran: “d’aquí no passaràs”. Però tu no en facis cas d’aquestes veus, son les bruixes dolentes que no volen que ningú arribi a casa del bruixot. Tu et poses a cantar ben fort:

Calleu, calleu, bruixotes,

Que jo vaig de camí,

Vaig a cercar remei per la mare

La sordesa li vull guarir.

El noi, desprès d’acomiadar-se de la velleta seguí el camí que aquesta li havia indicat, i en arribar a la vall i començar a travessar-la sentí les veus que li havia ensenyat. Tan fort cantava que no sentia les veus de les bruixes, amb la qual cosa pogué travessar la vall i arribar a casa del bon bruixot.

Aquest desprès d’escoltar-ho, li donà el remei amb el qual la seva mare tornaria a sentir-hi. Havia de posar en un plat una agulla, i havia d’aixafar un ou dins el plat, quan l’agulla pujaria damunt de l’ou, a la seva mare li marxaria la sordesa.

El noi, amb el remei ja sabut, tornà content a casa seva. En passar per la vall tornà a sentir les veus, però de nou es posà a cantar fortament, i així va evitar el perill.

En arribar a casa donà el remei a la seva mare, la qual va tornar a sentir-hi.

Va ser així com gràcies a la bondat amb la velleta, assolí el remei per a la seva mare, la qual plena de joia agraí al seu fill el seu bon cor, fent realitat el refrany que diu:

Si del teu cor surt la bondat

Tots els camins se’t faran plans.

I en aquella humil casa regnà de nou la joia, i el germà gran aprengué bé la lliçó, de tal manera que en endavant fou també un exemple de generositat.

Comparteix aquest pic
Municipis: 
Comarques: 
Mapa
 
Referits al Puntal dels Escambrons

Unitats paisatgistiques

  • Garrigues Altes
  • Costers de l'Ebre
Videos