Serra de Pinós

Serra de Pinós

Nom del pic: 
Pinós
Altitud: 
931 metres
Serra a la que pertany: 
Serra de Pinós
Unitat de relleu: 
Depressió central

Passa per sobre de les icones per ampliar informació

Serra de Pinós

És una modesta serra situada al sud de la comarca del Solsonès, ja dins de l’àmbit de la Depressió Central. S’ubica dins el municipi de Pinós, que li dóna el nom. El seu punt culminant arriba als 931 m d’altura.

Es troba en una àrea de terres elevades que constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Segre i del Llobregat. 

A la Serra de Pinós hi trobem el bonic Santuari de la Mare de Déu de Pinós i a la seva vora un petit monument de pedra amb una rosa dels vents que és considerat com el centre geogràfic de Catalunya.


Etimologia

Procedeix de Pinell. Pinell vindria de pinellu, “pi petit”, o de pinus, “bosc de pins, pineda”. 

Mitologia

EL TRESOR DEL SENYOR DE PINÓS

El bon sant Esteve ha estat de molts anys el patró de la baronia de Bagà, de la qual eren senyors els Pinós.

Allà sota la muntanya del Pedraforca, i dins els límits en propietat, hi havia el gran castell de Josa, en el qual existien uns pous molt profunds i uns immensos soterranis plens de tresors fabulosos i incalculables. Es deia d’uns a altres que aquell que els assoliria no tan sols obtindria una riquesa inacabable, sinó que a mes arribaria a ser senyor de set castells.

No obstant això, aquesta era una empresa àrdua i difícil, per no dir impossible, ja que els guardians de l’esmenta’t lloc i dels seus tresors eren ni mes ni menys que diables i els bruixots que tenien la seva estada al Pedraforca, i de tothom és sabut que aquells tenen la fama de ser el mes temibles.

Va succeir, però, que llavors de les guerres contra els moros el cavaller de Pinós va armar un gran exercit per combatre els sarraïns, i com que necessitava molt diner per a moure tanta gent, pensà en els tresors de Josa, però no s’atrevia ni tan sols a intentar anar-los a cercar per por i respecte als personatges guardians: diables i bruixots.

Desprès de donar-hi tombs va decidir encomanar-se al seu patró i demanar-li ajut. Així que començà a pregar a Sant Esteve.

Diu la llegenda que el mateix sant va baixar del cel en persona i va anar a Josa. Tots els dimonis, així que el van veure, van fugir esporuguits i van abandonar la guarda del tresor, que amb tota facilitat va poder ser agafat pel senyor de Pinós, el qual, posteriorment, i tal com deia l’enunciat, va arribar a ser senyor de set castells.

Comparteix aquest pic
Municipis: 
Comarques: 
Mapa
 
Referits al Serra de Pinós

Unitats paisatgistiques

  • Serrats de Sanaüja i Llanera
Videos

Instagram #SerradePinós