Serra del Port del Comte

Serra del Port del Comte

Nom del pic: 
Pedró dels Quatre Batlles
Altitud: 
2.386,50 metres
Serra a la que pertany: 
Serra del Port del Comte
Unitat de relleu: 
Prepirineu

Passa per sobre de les icones per ampliar informació

Serra del Port del Comte

És una de les serres més importants del Prepirineu lleidatà ubicada al límit entre les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès.

La seva carena, de formes suaus i 4 km de longitud, compta amb quatre cims el més elevat dels quals és el Pedró dels Quatre Batlles (2.386,5 m). El seu nom fa referència al fet que allà hi conflueixen quatre termes municipals: els de la Vansa i Fórnols i Fígols i Alinyà, de la comarca de l’Alt Urgell, i els d’Odèn i la Coma i la Pedra que pertanyen a la comarca del Solsonès.

Al seu entorn més immediat hi trobem l’estació d’esquí de fons de Tuixén-Lavansa (cara nord), l’estació d’esquí alpí de Port del Comte (vessant oriental), on hi ha també el refugi Bages des del qual es poden realitzar excursions per la zona, i el Coll de Port, divisòria d’aigües entre les conques del Segre al nord i del Llobregat al sud.

Aquesta muntanya forma part de l’espai d’interès natural de les Serres d’Odèn-Port del Comte.


Etimologia

El Pedró: El diccionari defineix aquesta paraula com a:

  1. “Pedra posada a terra per sostenir un altar o una creu”
  2. “Creu posada sobre un pilar o una taula de pedra. On els sacerdots anaven a beneir el terme”
  3. “Columna o pilar solt”

Mitologia:

EL CASTELL DE LA PEDRA

Hi ha una llunyana i misteriosa llegenda la qual es diu que succeí en el castell de la Pedra abans que el comte Guifre el Pelós reconquerís aquestes terres.

El casteller que habità el castell de la Pedra en aquella llunyana època era cruel. Estava subjecte a monstruoses afeccions. No respectava res. La gent el temia. El seu mal cor trobava delit a fer presoners o captius, els quals a cops eren senzills pelegrins que passaven per aquesta terra. Els lligava en el finestró d’un celobert. Els matava i tirava llurs visceres a les aus de rapinya que tenia ensinistrades. Res l’entendria, ni les supliques de la muller ni de les filles.

La gent de la contrada, i en particular la del poble, començà a parlar en veu baixa d’aquells fets que s’atribuïen al seu casteller, però no en podien parlar en veu alta per por a córrer la mateixa sort que corrien els seus presoners, i perquè no ho havien vist. Nomes el casteller sabia i coneixia llurs malvestats.

El seu aspecte cada cop es tornava mes terrorífic, de tal manera que feia por nomes de veure’l.

Una nit d’estiu es desfermà una esfereïdora tempesta amb llamps i trons a mes d’un aigua diluvial, la qual cosa no permetia que ningú sortís de casa seva, ni mirar per la finestra. Al castell succeïa quelcom similar. Ningú es movia arraulit vora els racons o damunt dels llits.

En aquesta malvestada nit moria la santa muller del casteller. Ell, irat i portat en el seu profund interior per aquella folla nit, semblà que se li despertaven de nou els instints mes cruels, i pres d’una follia inexplicable començà a cercar la seva filla gran per matar-la.

Es diu que en aquell mateix instant aparegué, en la llòbrega nit, un terrible monstre que començà a volar per damunt del castell de la Pedra, mentre la seva fressa feia obrir algun finestró i els ulls de la bona gent de la població començà a resar fervorosament davant aquella aparició al sant protector.

L’espantós esbufegar de la fera féu sortir la filla del castell del lloc on s’havia recollit: la capella.

El seu pare la trobà en el corredor, i li faltà temps per a clavar-li el punyal que duia a la mà. La noia caigué als peus del malèfic casteller enmig d’un toll de sang.

La fera bramulà esfereïdorament amb uns ulls sagnants i intenta entrar per la lluerna de l’eixida. L’impacte partí el castell per la meitat, i mentre a las banda on hi havia la noia i la mare morta lliscava lentament, el costat on es trobava el casteller desapareixia entre les grapes del monstre que desapareixia cap a l’interior de la terra per un gran forat que s’havia obert. Els ulls atònits que havien pogut aguantar aquella visió no acabaven de creure el que havien vist. El casteller havia estat engolit per les forces del mal, les que ell havia practicat, fins al mes profund reialme del dimoni.

L’endemà, que era diumenge, quan la gent anà a missa, va constatar desaparició del castell i de la seva gent, i van veure que al lloc on havien caigut les parts del castell que contenien els cossos de mare i filla mortes, hi havia crescut una veritable catifa de lliris. Mentre, al costat contrari, per on havia desaparegut el casteller amb cos i anima, tot era ressec, abrasat per aquell foc sortit de la boca de la fera, i que segurament no era altra que el mateix dimoni que s’havia volgut endur vers l’ínfer aquella malvada i tenebrosa ànima del casteller.

  

Comparteix aquest pic
Municipis: 
La Vansa i Fórnols
Odèn
La Coma i la Pedra
Fígols i Alinyà
Comarques: 
Alt Urgell
Solsonès
Mapa
 
Referits al Serra del Port del Comte

Unitats paisatgistiques

  • La Vansa
  • Port del Comte-Valls de Lord
  • Ribera Salada
Videos