El Vilosell
El Vilosell
Situat a l'extrem meridional de les Garrigues a uns 3 km de la serra de la Llena, al vessant septentrional i al límit amb la Conca de Barberà. Limita a l'oest amb el riu Set. El terreny comprèn varietat d'accidents geogràfics com petites muntanyes, pujols, valls i planes. Quant a la vegetació, hi ha pinedes i alzinars. La terra és de secà.
El poble s'aturona al voltant de les escasses restes de l'antic castell del Vilosell. Una gran part del territori, l'ocupen boscos de pins i abundant vegetació.
- Vinya els vilars Arbeca Més informació
- MUSEU DE L'OLI I EL MÓN RURAL Castelldans Més informació
- Teatre Foment Juneda Més informació
- Olivert i Pascal Juneda Més informació
- Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya La Granadella Més informació
- Olivert i Pascal Les Borges Blanques Més informació
- Residència l'Anunciata Juneda Més informació
- ESPAI MACIÀ Les Borges Blanques Més informació
- Frederic Simó Forja Artística Juneda Més informació
- Olivert i Pascal Arbeca Més informació
Pàgines
Ajuntament d'El Vilosell
Cooperativa del Camp de Sant Sebastià del Vilosell
Associació Juvenil La Tossa
Associació de Caçadors
Associació de Dones Les Llopes
Associació de Pares d'Alumnes (APA) del CEIP La Tossa
Centre d'Estudis Locals
Entitat formada en origen per una desena de veïns i estiuejants del municipi. El Centre impulsa diferents activitats i propostes relatives al municipi d'El Vilosell
Grallers del Vilosell
Moto Club Les Garrigues
Actualitat i notícies a El Vilosell
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
S'hi pot accedir, des de les Borges Blanques, per la carretera N-240 en direcció Tarragona. A l'arribar a Vinaixa, cal desviar-se per la carretera local LP-7013 per arribar al municipi.
Distància a capital de comarca (Les Borges Blanques): 20,0 km (19 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 48,2 km (35 minuts en cotxe).
Sant Sebastià és el patró secundari del Vilosell. Els seus habitants es diuen vilosellencs.
La repoblació cristiana es va efectuar en el regnat d'Alfons I, que el 1178 l'infeudà a Pere de Besora, el qual atorgà carta de poblament el 1184. El 1217 el monestir de Poblet va adquirir el lloc a Pere de Sassala.
Jordi Nogué Estradé Alcalde | |
Josep Maria Tost Caixal | |
Maria Rosa Alemany Giné | |
Marta Lladó Terés | |
Gemma Farré I Nogué |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església parroquial de Santa Maria
Notable església amb façana barroca que es va començar a construir al segle XVIII. Al segle XIX es va fer el campanar, construcció d'estil tradicional, de forma quadrada i d'uns 20 m d'alçària, bastida a l'angle sud-oest del temple, al costat de la façana. S'hi van fer quatre finestres per a les campanes i es va coronar amb una mena de cúpula de pedra sobre la qual s'afegí una ornamentació de ferro forjat.
El 1972, amb les obres d'adaptació del temple parroquial, es va descobrir un interessant portal romànic. L'església, llavors, es reduí a una sola nau, i es va deixar tan sols la capella del Santíssim i el baptisteri.
L'ermita barroca de Sant Miquel de la Tosca
El nom de la Tosca prové de la pedra esponjosa del cingle on brollen les aigües del riu Set. Aquest indret, conegut per "les Fontetes", està situat a uns 50 m de l'ermita.
Pel que fa a l'estructura del santuari podem dir que és una nau de planta rectangular, d'estil barroc català del segle XVIII (l'escut del poble que hi ha en una volta ens assenyala el 1730). La façana té una porta amb dovelles, una fornícula, un ull de bou i, al cim de tot, el campanar de paret. Hi ha també tres finestres grans i tres de petites.
L'interior de la capella, d'una sola nau, conté una volta de mig punt amb una cornisa d'estil clàssic que forma un absis en el presbiteri, i a l'entrada té un cor alt.
L'ermita de Sant Sebastià
Adjacent a la part sud del poble hi ha l'ermita de Sant Sebastià. El santuari és una construcció d'estil renaixentista, remarcable per les seues parets externes i carreus ben tallats. La façana té una petita finestra a cada costat de la porta dovellada, un ull de bou, un campanar de cadireta i la creu gòtica al seu davant. És digna d'admirar aquesta creu de pedra del segle XIV, assentada sobre una base quadrada; la columna de pedra que la sosté és notable per la seua alçària, d'uns 5 m.
La nau interior de la capella és de planta rectangular; es va reformar a l'època del barroc, adaptant-hi una coberta de fusta que es recolza sobre un arc diafragmàtic rebaixat.