Torà
Torà
Està emplaçat a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb el Solsonès i l'Anoia. El sector septentrional del terme és accidentat pels tossals de l'Aguda i de Sant Donat, entre les quals s'obre pas la riera de Llanera; el sector meridional, pels tossals de Sant Pere i de la Pineda. El terme està drenat, a més, per la riera de Cellers, afluent, per l'esquerra, de la de Llanera. La vila s'assenta a l'esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Cellers i amb el Llobregós, al peu de la serra de l'Aguda.
Nucli | Habitants |
---|---|
Cellers | 29 |
Claret | 2 |
Fontanet | 23 |
Llanera | 13 |
Sant Serni de Llanera | 37 |
Torà | 1010 |
Vallferosa | 22 |
Dades referides a l'any 2011
- MUSEU DE GUISSONA EDUARD CAMPS Guissona Més informació
- MUSEU COMARCAL DE CERVERA Cervera Més informació
- BADALBURGUER Viver De Segarra Més informació
- GRAN TEATRE DE DE LA PASSIÓ DE CERVERA Cervera Més informació
- CAL POU Hostafrancs Més informació
- CASTELL DE CONCABELLA Concabella Més informació
Ajuntamet de Torà
Autocars Prats Serrat
Casal d'Avis "Verge de l'Aguda" de Torà
Museu del Pa
Piscines de Torà
Sala de lectura "Sant Jordi" de Torà
Taxis Joan Prats
AMPA del CEIP Sant Gil de Torà
Associació de Dones Toraneses
NULL
Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà
Actualitat i notícies a Torà
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Torà es troba a la carretera comarcal C-1412 que va de Ponts a Calaf. Per arribar des de Balaguer, cal agafar la C-1313 en direcció la Seu d'Urgell fins a Ponts i un cop aquí agafar la C-1412 cap a Calaf.
Des de Cervera s'hi arriba per la N-141, d'on surt la carretera local LV-3003 que acaba al municipi.
Un cop a Torà, al nucli de Cellers s'arriba per un camí cap a l'est. Claret està molt a prop al nord. Des de Torà per la LV-3005, s'arriba a Fontanet i més amunt -ja fora de la carretera- es troben els nuclis de Sant Serni, Vallferosa i Llanera.
Distància a capital de comarca (Cervera): 27,7 km (22 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 83,7 km (56 minuts en cotxe).
Els habitants de la vila s'anomenen toranencs.
L'església parroquial (Sant Gil), cap d'arxiprestat, va ser cedida al segle XI pel comte d'Urgell a la canònica de Solsona, de la qual depèn el santuari i antiga parròquia de l'Aguda de Torà. Conserva portals de l'antiga muralla. Al segle XIV ja s'esmenta el castell de Torà. Va sofrir diversos atacs dels carlins durant la primera guerra Carlina; el 1879, durant la dels Matiners, els carlins hi afusellaren alguns traïdors. Al NE de la vila es va fundar l'any 1694 un convent de franciscans observants (Sant Antoni). Va ser cap d'una de les batllies del ducat de Cardona.
Magí Coscollola Andreu Alcalde | ERC-AM |
Joan Closa Viladrich | ERC-AM |
Jordi Durán Bagán | ERC-AM |
Maria Angeles Louzan Vázquez | ERC-AM |
Josep Maria Alsina Simó | InSe |
Mario Codina Closa | InSe |
Roman Raga Lleida | InSe |
Mercè Valls Querol | CiU |
Rubén Pastor Tomàs | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
La Font de Torà
És un monument digne de conservar. Va ser construïda en dos etapes ben visibles. La primera veiem que està documentada des del 3 de maig de 1608 i suposem que ja feia anys que estava construïda. Cap a l'any 1704 es va construir la part del porxo, ja que l'Arxiu Municipal guarda un plànol d'aquesta època i també comptes relacionats amb les despeses realitzades a la font.
La Torre de Vallferosa
Les primeres notícies històriques del castell de Vallferosa ("kastrum" de Valle Frausa) són del 1052. Aquest castell està compost d'una torre original redona amb aparell d'"opus spicatum" i d'una altra d'afegida, també de planta circular, molt més gran. Tot l'edifici estava cobert amb un arrebossat. L'interior de la torre consta de tres pisos, un pou i una falsa cúpula.
Històricament, aquesta torre formà part de la xarxa de castells i guàrdies que garantien la defensa d'aquest territori fronterer dels atacs dels sarraïns.
El Forn de la vila de Torà
Antigament, el forn de pa era comunal. A Torà està documentat des de l'any 1412 en un entresol de la plaça de l'Església. L'any 1589 el veiem al carrer del Forn, davall mateix d'on es trobava el primer, i, amb diferents reformes i ampliacions, perdurarà fins al 1910. Avui és el Museu del Pa.
Església de l'Aguda de Torà
L'actual església va ser consagrada l'any 1111. Església d'una nau de volta de canó amb absis llombard amb arcuacions i dos finestrals, i campanar en forma de torre. Està dedicada a la Verge.
Convent de Sant Antoni de Pàdua de Torà
Es va començar a construir l'any 1697 i l'església es va consagrar el 1760. Va ser habitat per pares franciscans fins al 1835, any en què va ser abandonat per l'esmentada comunitat i la seua església va quedar sense culte.
Portal de l'Ofrera de Torà
És una de les portes de l'antiga muralla que rodejava antigament el castell (que no es conserva).
Pont de les Merites de Torà
Servia per anar als horts i per fer farina al molí del Duc. Al 1645 s'hi treballava, quan uns forts aiguats van destrossar els treballs que s'hi estaven fent. L'any 1711 es va tornar a treballar al pont.
Ruta de la Vall del Llobregós
La Vall del Llobregós es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès. Al llarg de la línia que forma el riu Llobregós, durant el segle X, tota aquesta zona va ser terra divisòria entre sarraïns i cristians. Durant la reconquesta es van anar construint els castells per tal de defensar-se. Els pobles, els monuments i la gran quantitat d'esglésies i capelles d'origen romànic estan situats en llocs estratègics i sorprenents en un entorn natural, cultivat i molt respectat.
La ruta té un recorregut total de 70 km i, sortint de Cervera, passa per les Olugues, Montfalcó Murallat, Sant Ramon, Portell, Ivorra, Torà (Cellers, Claret, Sant Miquel de Fontanet, la Torre de Vallferosa, l'Aguda, Sant Salvador), Biosca (Lloberola i Talteüll), Sanaüja i una altra vegada Cervera.