El Corb

El Corb

Longitud Lleida: 
47 Km
Longitud total: 
57 Km
Cota del naixement: 
755 m
Conca: 
Conca de l'Ebre

És un petit afluent del Segre que neix a prop del nucli de Rauric (Llorac-Conca de Barberà), a la província de Tarragona. Després de recórrer uns 10 Km per aquesta demarcació, entra a les comarques de Lleida per Guimerà, passa per Sant Martí de Maldà, Bellpuig i Els Arcs (Bellvís) i tributa les seves aigües al Segre al costat de Vilanova de la Barca. Durant el seu traçat per Ponent, recorre uns 47 Km i travessa les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera i el Segrià.

El seu caixer entre Maldà i Bellpuig està una mica en entredit i hi ha alguna font que afirma que el riu enlloc de dirigir-se cap a aquesta darrera localitat, continua el seu recorregut cap a Vilanova de Bellpuig i Golmés.

Durant el seu trajecte per les poblacions de la comarca de l’Urgell, el riu discorre per una zona vitícola de reconegut renom: La Vall del Corb.

Etimologia: La paraula corb, que intervé en la formació de molts topònims, dimana del llatí curvus, que vol dir “sinuós”, “que fa ziga-zagues”; N’hi ha, però, que l’identifiquen amb corb, una mena d’ocell, o li donen el sentit de “vessant de muntanya, còncava des de baix”. La primera versió es, malgrat tot, la mes generalitzada. No manca qui el fa venir de l’àrab al-qarw, “l’abeurador”, o qurb, “veí”, “proper”. 

 

 

Etimologia: 
Mitologia: 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

En aquells temps en què Rocallaura tenia set cases de cavallers, amb la distinció de les seves portes rodones, cada any venia una fera, a la qual havien de donar la filla d’un cavaller.

Aquestes cases, per torn, sabien que havien de lliurar una filla seva a la fera, i quan els tocava l’acompanyaven fins a baix al portal del Siscard on la deixaven, fins que apareixia la fera i s’enduia la noia per menjar-se-la.

Aquest fet succeïa puntualment cada any. Un any va tocar-li a la filla de cal Dalmau, i quan van deixar-la al portal perquè se l’endugués la fera, ella que era molt devota de Sant Jordi s’hi va encomanar i ho va fer tan fervorosament que encara no acabava la pregària que sentí el galop d’un cavall. Era un cavall blanc molt bonic, que venia muntat per un galant jove. Era sant Jordi que havia escoltat la pregaria de la noia de cal Dalmau.

No havia passat gens ni mica de temps quan aparegué la fera, i sant Jordi que era allí s’hi tirà amb la seva llança, malferint-lo a la primera envestida i matant-lo, d’un encertat cop al cap, en el segon embat.

La noia es veié lliure de la mort, i el poble respirà tranquil, ja que a partir d’aquell moment cap més any costaria la vida a cap jove la voracitat del drac, car  havia deixat d’existir.

Fou des de llavors que a Rocallaura es féu festa en honor del beneït Sant Jordi.

Comparteix aquesta pàgina
Comarques per on passa: 
Mapa
Referits al El Corb

Afluents

Marge Esquerre
Marge Dret