El Flamisell

El Flamisell

Longitud Lleida: 
34 Km
Longitud total: 
34 Km
Cabal mitjà: 
7,75 m3/s
Orientació del curs: 
N-S
Cota del naixement: 
1.760 m
Conca: 
Conca de l'Ebre

El Flamisell és l’eix de la Vall Fosca (Pallars Jussà). És el principal afluent de la Noguera Pallaresa per la seva marge dreta.

Es caracteritza per presentar unes importants variacions en el seu cabal en funció de l’època de l’any i de les condicions meteorològiques que es donin a la seva conca, i per l’originalitat de la seva capçalera, constituïda per un important sistema de petits estanys (Tort, Mar, Gento, Colomina,...). El seu punt de partida es considera l’estany de Sallente, a 1.760 m d’altitud, que és el darrer del sistema citat.

Durant el seu recorregut passa per La Torre de Cabdella, La Pobleta de Bellveí i Senterada i desguassa el seu cabal a la Noguera Pallaresa a La Pobla de Segur, just a la cua de l’embassament de Sant Antoni. Té 34 Km de longitud.

Drena una superfície de conca de 349 m2 i té un cabal mitjà de 7,75 m3/s. El seu sentit de circulació és N-S en línies generals.

És un riu idoni per a l’aprofitament hidroelèctric i és explotat amb aquest destí des de fa un segle. A la seva conca hi ha instal·lades quatre centrals: Cabdella, Molinos, La Plana de Mont-ros i La Pobla de Segur.

Etimologia: 

Escrit també Flamissell. Del llatí flumicellu, de flumen, "riu", més el diminutiu -ellu; o sigui, "el riuet".

Mitologia: 

SANT CRISTOFOR

La tradició catalana suposa que sant Cristòfor va viure a Catalunya. Era alt i fort, i molt valent. I la seva dèria era servir el senyor mes fort del món.

Diuen que va començar a servir un poderós gegant el qual creia el mes fort del món de tots, però un dia es veié sorprès en comprovar que aquell gegant tenia por del dimoni. Per aquest motiu va deixar de servir-lo i se n’anà a servir el dimoni, cosa que aquest va acceptar.

Creia el bon Cristòfor que ja servia el senyor més fort del món quan un dia s’adonà que el dimoni tenia por de la creu. Va abandonar el dimoni i es posà a cercar el senyor de la creu, però no el trobava. Un ermità va dir-li que es poses en un costat del riu per tal de passar a coll gent de l’un costat a l’altre, car ell era molt fort i segur que fent aquesta feina algun dia trobaria el senyor de la creu, el més fort del món, i que era l’únic que no podia tenir por de res ni de ningú.

Així va fer-ho durant uns anys, el bon Cristòfor, però per més gent que va passar a coll de l’un costat a l’altre de riu no va aconseguir de descobrir-lo.

Una nit de trons i llamps se li va presentar un noi demanant-li si el podia passar a l’altre costat de riu. Ell, que sempre havia passat tothom sense cobrar mai res, com no passaria aquell pobre infant en una nit com aquesta?

L’agafà, se’l posà al coll i començà a passar-lo. Però si en un principi va semblar-li que l’ infant feia el pes d’una palla, a mesura que anava endinsant-se en el llit del riu se li feia més pesat, tant, que va arribar un moment que no podia donar ni un pas més, ni ajudant-se amb el bastó. Per això quan aconseguí arribar a l’altre costat, deixant el noiet a terra li va dir:

  • Noi, no sé què ho ha fet ni que m’ha passat, però portant-te a tu em semblava portar el món a la esquena.

A la qual cosa el noi va contestar-li:

  • Tens raó, Cristòfor, perquè jo soc Jesús, i tot el món és en mi, i jo penso en tot el món.

L’ infant desaparegué i Cristòfor se sentí ja vell i amb una santedat plena.

Aquest es el motiu perquè es representa sant Cristòfor amb l’ infant Jesús a coll passant un riu.

La tradició diu que aquest fet, aquesta realitat llegendària, va passar a Catalunya i més concretament en un riu d’aquesta contrada.

Comparteix aquesta pàgina
Comarques per on passa: 
Mapa
Referits al El Flamisell

Embassaments

  • Sallente

Afluents

Marge Esquerre
Marge Dret

Comentaris