El Sió

El Sió

Longitud Lleida: 
80 Km
Longitud total: 
80 Km
Orientació del curs: 
E-W
Cota del naixement: 
620 m
Conca: 
Conca de l'Ebre

És un riu de la Depressió Central catalana que neix entre els termes d’Estaràs i de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra. Segueix una trajectòria orientada en sentit E-W bàsicament.

Té un recorregut relativament llarg, d’uns 80 Km, però el seu cabal és petit i irregular a la seva capçalera degut a la poca pluviometria que enregistra aquesta zona i una mica més destacat en el seu tram final, sobretot en època de reg quan fa de col·lector de les aigües sobrants.

Discorre per les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera. Passa per Les Oluges, Tarroja de Segarra, Ossó de Sió, Agramunt, Preixens, Montgai i La Sentiu de Sió, entre altres poblacions, i desguassa al Segre a la ciutat de Balaguer, per la seva marge esquerra.

Antigament, les seves aigües eren utilitzades com a força motriu dels molins de farina que hi havia als pobles de la Ribera de Sió, entre Agramunt i Balaguer.

Etimologia: Potser de l’àrab al-sujum, “l’aigua corrent”.

 

 

Etimologia: 
Mitologia: 

MARE DE DEU DE LA GORGA

Com totes les imatges amb fort arrelament devocional que tenen la llegenda de la seva troballa i miracles, a la Mare de Deu de la Gorga no li podia mancar pas aquesta faceta, i es així com la llegenda ens conta que aquesta imatge fou trobada per un pastor a la vora d’un rierol o torrent.

Aquesta imatge era advocada contra la fam i la misèria, i es contava que en anys en què el país sofria aquests estralls a causa de les secades, ella vetllava pels seus devots, als quals no els mancava mai blat per fer el pa o una almosta de fesols o cigrons per posar a la paella.

De la Mare de Déu de la Gorga es contava un fet miraculós que havia obrat i que durant generacions s’anà contant vora la llar de foc passant de pares a fills.

Diu que en uns anys en que la misèria s’havia apoderat de tota la contrada, a causa de la llarga secada que ja feia anys que durava, i que feia preveure que tothom moriria de fam perquè els camps no havien fruitat ni una espiga de blat, un llarg estol de pagesos afamats van dirigir-se al senyor de Preixens tot demanant-li que els deixés blat del que ell tenia emmagatzemat a les seves sitges, que estaven a vessar.

El senyor de Preixens donà l’ordre que es donés blat a tothom que estigues necessitat, i que se’n donés fins que no hi hagués ni un gra.

El repartiment començà talment fos la repetició del cicle bíblic de Josep a Egipte i els seus germans arribant-hi empesos per la misèria.

Diu que de les sitges del castell sortí blat i mes blat, com unes deu vegades més del que hi havia, i miraculosament les sitges sempre estaven plenes a vessar, puix com més se’n treia, més n’hi havia. Davant aquell miracle de la Mare de Deu, el senyor de Preixens no volgué que ningú li tornes ni un gra de blat del que havia prestat. I es diu que al senyor de Preixens el van acompanyar la sort i la felicitat en totes les accions de la seva vida, i també va potenciar extraordinàriament la devoció a la Mare de Déu de la Gorga, lloc on els fidels acudirien a donar-ne gràcies durant moltes generacions.

Comparteix aquesta pàgina
Comarques per on passa: 
Mapa
Referits al El Sió

Afluents

Marge Esquerre
Marge Dret