La Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa

Longitud Lleida: 
154 Km
Longitud total: 
154 Km
Cabal mitjà: 
37,10 m3/s
Orientació del curs: 
NW-SE / NE-SW / N-S
Cota del naixement: 
1.908 m
Conca: 
Conca de l'Ebre

Aquest riu és el principal afluent que té el Segre, al qual tributa les seves aigües per la seva marge dreta.

La Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret (Val d’Aran) a 1.908 m d’alçada. Té una longitud de 154 Km. En el seu trajecte, discorre per les comarques de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Noguera. Passa per les viles d’Esterri d’Àneu, Llavorsí, Sort, Gerri de la Sal, La Pobla de Segur i Tremp i desemboca al Segre en una zona abrupta presidida per la Serra de Mont-roig, pocs quilòmetres aigües amunt de la població noguerenca de Camarasa.

El seu curs presenta una orientació variable: en el seu tram de capçalera discorre en sentit NW-SE fins a arribar a Llavorsí. Entre aquesta localitat i Tremp la circulació passa a ser NE-SW i des d’aquesta vila fins al Segre predomina la direcció N-S.

Els seus principals tributaris són el Flamisell per la marge dreta i la Noguera de Cardós per la seva marge esquerra.  Drena una conca hidrogràfica de 2.820 Km2 i el seu cabal mitjà és de 37,1 m3/s.

Les seves aigües són emmagatzemades en els pantans de Sant Antoni o Talarn, Terradets i Camarasa, entre alguns altres d’inferior capacitat, que tenen com a finalitat principal l’aprofitament hidroelèctric.

Té la seva capçalera al cor del Pirineu Axial Lleidatà i degut a aquesta circumstància, és un riu força cabalós, qualitat aprofitada històricament per la baixada de troncs procedents dels boscos pirinencs cap a la plana seguint l’impetuós recorregut de les aigües mitjançant l’agrupació dels mateixos en improvisades  embarcacions anomenades rais. Actualment encara a La Pobla de Segur es rememora aquesta activitat en una festa que se celebra cada estiu.

Aquesta qualitat del riu també és aprofitada per desenes d’empreses dedicades als esports d’aigües braves presents en localitats com Llavorsí, Rialp i Sort.


Etimologia

Noguera: Es el primer component del nom d’alguns rius. N. de Cardos, N. Pallaresa, n Ribagorçana, N. de Tor. Es una paraula femenina: La Noguera. També es el nom d’una comarca. Hi ha diversos suggeriments:

  1. De l’arbre dit Noguera o Noguer
  2. Del Llatí naucaria, derivat de nauca, “barca”.
  3. Del mot arcaic neera, procedent del llatí, nigra, “negre”
  4. De l’Àrab nugaira, “cavitat, congost, fondalada, depressió”

Pallaresa: Mentre que n’hi ha que el consideren derivat de palla, la majoria l’entenen com a forma femenina de pallarès, natural de la comarca del Pallars. 

 

 

Etimologia: 
Mitologia: 

LA VALL D’OMAR

Semblava que per aquestes terres de la Noguera corrien vents de pau, entre cristians i sarraïns, els guerrers musulmans tota la feina que tenien era vagarejar per la contrada. Així mateix, una de les feines que els era encomanada pel seu cabdill, el moro Omar, era, en temps de forta calor, quan la seva bella filla s’anava a banyar al riu, que en tinguessin cura, que res li passes i que el corrent no li suposes cap perill.

Va succeir, però, que un bon dia, aquella bella noia conegué un galant molt ben plantat, i que per damunt de tot tenia unes qualitats com a persona molt poc comunes. Aquest jove era fill d’una persona molt coneguda, que es deia Ben-jamed.

El que va succeir es que del cor dels dos joves en va néixer un foc abrasador. Un foc ardent. El foc de l’amor.

A poc a poc, els dos joves s’anaren veient i coneixent, quasi sempre d’amagat. La noia, tot i ser la filla del cabdill, anava amb les serventes a cercar aigua al riu. Ell l’esperava darrere unes mates, i quan ella arribava, sortia de l’amagatall per tal d’omplir-li ell càntir d’aigua, i mentre les serventes retornaven a casa, amb ordre de no dir res al seu pare, que creia que la seva filla es quedava fruint del sol i la bellesa dels camps, els dos joves, el noi cristià li declarà el seu amor, dient-li que la volia per muller.

- El meu pare mai consentirà que em casi amb tu- feu la noia-. Si almenys tu fossis musulmà!

- Jo t’estimo, però no puc renunciar al que els meus pares i els meus avantpassats m’han ensenyat, jo soc cristià.

- Un i altre parlaven i tornaven a parlar, tot intentant de trobar una solució.

- No seria la primera vegada que una jove musulmana es casa amb un Cristià.

Un i altre parlaven i tornaven a parlar, tot intentant de trobar una solució.

- No seria la primera vegada que una jove  musulmana es casa amb un cristià -Insistia ell-.

- Es cert, però el meu pare mai no ho consentirà. Fes-te musulmà –institia ella-.

La veritat es que aviat es va descobrir i es va saber l’idil·li  dels dos joves, amb la qual cosa el pare d’ella li prohibí de tornar a veure el noi. Però ni l’un ni l’altre podien viure separats, de manera que decidiren fugir. L’ocasió aviat arribà, un dia que el pare d’ella hagué de marxar es presentà el noi, entrada la nit, sota la finestra de la seva estimada amb un cavall i emprengueren la fugida. El cavall es dirgí vers el lloc on en aquells temps hi havia una cova, per tal de refugiar-s’hi i poder viure el seu amor.

Quan el pare torna i l’assabenten de la nova, enfurismat, decideix castigar el fet, i dona l’ordre.

Porteu-me la noia aqui, i a ell porteu-me’l mort.

Va sortir una esquadra de soldats moros a cercar-los, no van trigar a localitzar el lloc on s’havien refugiat. A cavall arribaren fins gairebé l’entrada del lloc on s’havien refugiat. A cavall arribaren fins gairebé l’entrada del lloc., i en veure el noi li dispararen una fletxa. Però també  en aquell instant la noia s’adonà del fet, i s’interposà entre el seu estimat i la fletxa enviada, clavant-se, aquesta, en el preciós cos de la noia, que caigué sagnant a terra, mentre els seus llavis deien als soldats del seu pare:

- Detureu-vos, no li feu res.

Amb la filla del cabdill Omar sagnant i el noi presoner retornaren a galop fins a la població, on assabentaren el seu senyor del que havia succeït. Aquest , en veure sagnant la seva filla comprengué l’immens amor que devia haver-hi entre els dos per fer semblant sacrifici.

- Que la curin tot seguit- Ordenà referint-se a la seva filla.

I dirigint-se al noi li digué:

- Ves, et perdono la vida.

Diu la tradició que la noia es guarí i que a partir d’aquell moment nasqué una forta amistat entre les dues famílies .

Avui, encara, i com a record d’aquest fet, que les generacions han anat passant de pares a fills fins als nostres dies, aquell lloc es conegut com la vall d’Omar (o Baldomar).

Comparteix aquesta pàgina
Mapa
 
Referits al La Noguera Pallaresa

Embassaments

  • Borén
  • La Torrassa
  • Sant Antoni o Talarn
  • Terradets
  • Camarasa

Afluents

Marge Esquerre
  • La Noguera de Cardós
  • Riu de Lladorre
  • Riu de Tavascan
  • Riu de Santa Magdalena
  • Riu del Cantó
  • Riu Major (o de Taús)
  • Riu de Gavet
  • Riu d'Abella
  • Riu de Conques
  • Barranc de Barcedana
  • Riu Carreu
Marge Dret
  • Riu de la Bonaigua
  • Riu Escrita
  • Riu Peguera
  • Riu de Sant Antoni
  • Riu d'Ancs
  • El Flamisell
    Longitud total: 34 Km
    Cabal mitjà: 7.75 m3/s
    Municipis: La Torre de Cabdella, Senterada, Conca de Dalt, La Pobla de Segur
  • Riu de Sarroca

Instagram #LaNogueraPallaresa

Comentaris